30 de gen. 2012

MONTE ALBÁN


Monte Albán, centre ceremonial i zona arqueològica que es troba situada a uns 10km de la capital d’Oaxaca. Aquí ens hi perdem durant tot el matí, això si, després d’agafar un bus local fins a la colonia de Monte Albán i de caminar 3 km per la carretera, tot sigui per no pagar un bus turístic de 2 Euros, quan un pot arribar-hi per només 25 cèntims i una mica d’esport!

Com la gran majoria de les grans metròpolis mesoamericanes, Monte Albán va ser una ciutat amb una població pluriètnica, passant per ella els Teotihuacanos, els Mixtecos i els Zapotecas que l’abandonaren durant el 500a.C. La zona es troba al cim d’una muntanya amb precioses vistes a la ciutat de Oaxaca, i fent frontera entre les tres valls principals de la zona, aconseguint així una màxima protecció en cas d’atacs militars.

La muntanya de Monte Albán va ser adaptada per la construcció de la ciutat i la satisfacció de certes demandes propies d’una població urbana. Per una part, trobem la Plaça Central, una plataforma plana de grans dimensions, on el seu voltant es situen les restes dels temples piramidals dedicades al culte religiós.

Una d’aquestes construccions fou dedicada al “joc de la pilota”, ritual present al llarg dels 3000 anys d’història de les cultura precolombiana mesoamericana. Tot i que les regles del joc no es coneixen del cert, és probable que l’objectiu fós mantenir la pilota en joc, i fer-la passar per uns aros de pedra situats als laterals. La pilota era colpejada amb la cadera, els colzes i les cames, però mai amb les mans. Finalment el guanyador era sacrificat en honor als Déus (segons el nostre guia).

Plaça principal del'antiga ciutat de Monte Albán

I nosaltres allí...

El camp del Joc de la Pilota

Monte Albán... que gran!

Zona Nord de Monte Albán

Un fantàstic dia assoleiat entre ruïnes i temples

Quans graons té la piràmide ?

27 de gen. 2012

HIERVE EL AGUA

Desde Oaxaca ens desplaçem fins a Mitla amb un taxi compartit i d’allí una camioneta ens acosta fins a la població rural de San Isidro Roaguía. El llarg viatge fins aquí és per poder visitar la zona coneguda com a Hierve el Agua, un espai natural, considerat un lloc sagrat per les antigues cultures Zapotecanes.

Un sistema de cascades petrificades, entre 12 i 30m d’alçada, formades fa milers d’anys a causa de les aigües que ploraven de les muntanyes amb un alt contingut de minerals. Avui en dia les cascades són una de les imatges més fotografiades, però la piscina natural que es forma pocs metres al seu costat és l’especial atractiu turístic de la zona, on l’aigua surt desdel més profunt de la terra, a uns 25º de temperatura. 

De camí a Oaxaca coincidim a la furgoneta amb en Noe, un jove policia mexicà, i savieu que... a Mèxic el carnet de conduir es compra? Doncs si, no cal autoescola, ni examen pràctic, ni pràctiques de cotxe, ni revisió mèdica, simplement cal tenir 18 anys, alguns calerons a la butxaca i llestos! Mare meva...

A el país dels cactus néixen fins a dalt dels campanars

L'aigua brull de sota terra

cascada petrificada

Piscines de hierve el agua

Colors i aigües

A banyar-se!!!
Xop xop amb calçotets i tanga...
Amagant panxa... jeje

Piscina natural





26 de gen. 2012

MIGUELITO


En una tarda calorosa de diumenge del mes de gener al zócalo de Oaxaca, els ciutadans i turistes passegen per la plaça, uns s’asseuen als murets de pedra que limiten els parterres plens de nadales de colors vermell i groc. D’altres aprofiten per fer-se netejar les sabates mentre llegeixen el diari esportiu del dia. Uns altres prenen un refresc a als bars, sota les voltes dels edificis colonials que envolten la plaça. Els venedors de globos omplen la plaça de color, mentre els venedors de patates l’omplen d’olor a oli fregit. Hi ha també alguns músics tocant, esperant que algun “peso” caigui a la funda de la guitarra. També hi ha nens, nenes, ancianes de trenes blanques que amb un cistellet et venen xiclets o paletas (xupa xups) per un peso.

Davant d’una de les terrasses de la gelateria més coneguda de Oaxaca, una família indigena s’asseu al terra per estendre els mocadors que han teixit manualment a casa durant la setmana. Són set, la mare, dues filles de 12 i 7 anys i tres fills de 9, 4 i 1 any. Pot ser algun germà més gran que tan sols passa un moment i se’n va i el pare ves a saber.

La gerarquia de la família és clara; la filla gran ja es comporta com una dona i ajuda a la mare a vendre, totes dues agenollades al terra mentre alguna clienta, tota enjoiada, es mira els mocadors, primer amb curiositat i deprés de no agradar-li, els hi llença el mocador amb mig despreci.

La germana més petita s’ha de cuidar del petits i el germà de nou anys li toca agafar un farçell de mocadors i anar a vendre pel mig de la plaça.

Mentre això passa les taules de la terrassa estan plenes de gent, gaudint d’un deliciós gelat. En Miguelito, el germà de 4 anys fa estona que es mira els gelats. Va tot brut d’arrossegar-se per terra, amb uns texans blaus i una camiseta blau fosc. La cara la te bruta, llepada d’haber sumicat. Cansat de mirar-se de lluny els gelats s’acosta a les taules. Encara no sap mantenir una distància prudencial i la gent es sent intimidada. Una dona ràpidament agafa la jaqueta no fos cas que aquest infant indigena s’arranques a correr. En un altra taula en Miguelito intenta inocent i dissimuladament agafar un des vasos de gelat. L’home de la taula al veure-ho li diu que se’n vagi, “vete, vete”, però en Miguelito recolzat a la taula com si estigues descansant no marxa. Finalment l’home treu una moneda, li dóna i en Miguelito marxa cap a la barra de la gelateria. No en te prou i somica i somica. I la germana va corrents a buscar-lo i se l’emporta a donar un vol. Però en Miguelito només vol un gelat, com tots aquells nens feliços de les taules. Finalment entre un "peso" d’un germà i de l’altre fan prou per comprar una bossa de patates que comparteixen entre ells amb il.lusió i de forma invisible als ulls de la gent de les taules i dels turistes que passen pel carrer. I és que no els volen veure perquè la pobresa fa mal als ulls i a la consciència.

Nadales al zócalo

Els bars de les voltes

Les ancianetes venen caramels

La família d'en Miguelito

Esperant vendre algun mocador

Migelito i la seva germana

Tornant de comprar les patates

25 de gen. 2012

OAXACA

Oaxaca és la capital de l’estat al qual li dona nom, te una població de 256.848 habitants i fou fundada pels Aztecas sobre l’any 1487. Més tard en la colonització Espanyola la ciutat s’anomenà Antequera però un cop aconseguida l’independència va recuperar el nom original.

La ciutat s’ordena en una quadrícula a partir de la plaça principal que a Mèxic anomenen zócalo i que sol ser el centre neuràlgic de la ciutat. És per aquest motiu que quan arribem a les ciutats que visitem procurem trobar un allotjament proper al Zócalo. Ens vàrem allotjar a quatre “cuadras” (carrers) del centre, al Bed & Brekfast Paulina. Un lloc molt recomenable ubicat en un edifici d’estil colonial rehabilitat amb molta llum, net, i un esmorzar deliciós.

Passejar pels carrers d’Oaxaca és tot un plaer per la vista degut a la llum i color de les façanes dels edificis colonials, la majoria amb patis interiors molt ben cuidats. En ells s’hi troben gran quantitat de galeries d’art, restaurants i cafeteries molt acollidores. També hi ha vairetat de museus i nosaltres vàrem escollir visitar el museu d’Oaxaca al costat de l’esglesia de Santo Domingo, on ens hi vàrem passar 3 hores descobrint l’història de la ciutat marcada, com en la majoria de llocs que hem visitat, per la salvatge colonització Espanyola.

L’última tarda de diumenge abans de marxar la vàrem passar al zócalo, on la plaça estava completament plena de gent. Uns passejant, d’altres venent papas o chicharrones, gelats, globos, roba, uns fent-se netejar les sabates, altres tocant música, uns manifestant-se contra el govern. I així, asseguts en una terrassa vàrem veure passar la vida dels Oaxaquenys.

Santo Domingo

Interior de Santo Domingo

Carrers d'Oaxaca

Claustre de Santo Domingo

Llums i ombres

Ombres i llums

Globos davant l'esglesia

colors i globos

netejant les sabates de l'home mentre ella llegeix el diari

De nit a Oaxaca
Amb barret mexicà i una Margarita amb Tequila

Quina pinta... si et veiés ta mare

Els colors d'Oaxaca

23 de gen. 2012

GASTRONOMIA MEXICANA


I just a l’equador de la nostra estada a Mèxic, ens agradaria compartir amb tots vosaltres una mica de cultura culinària, ja que per nosaltres, és un dels punts importants en el viatge, mentre un tingui un bon llit i un bon plat a taula la resta és “bufar i fer ampolles” o això és el què diuen.
Afirmem que la cuina mexicana és PICANT, i pot arribar a ser molt picant, però també cal especificar que per sort nostre el picant se li sol afegir en forma de salsa de xili, o troçets de xili, per tant és fàcil aconseguir tot el menjar mexicà sense que sigui picant, només falta dir: sin chili por favor, que no pique!!
Un bon mexicà esmorza, dina i sopa com déu mana, i és que els plats són molt complerts, o com diuen aquí “una orden de ... por favor”.

1. Granola con fruta y miel = seria un esmorzar nutritiu i deporatiu; cereals, fruita, yogurt i mel (2 Euros).

2.Burrito de frigoles, arroz y pollo con quesillo = com una crep tova plena de mongetes, arròs i pollastre tot fregit i per sobre uns troçets de formatge ratllats. (1 Euro).

3.Tacos al pastor de carne = petites masses de farina, en forma circular i de poc més de 15cm de diàmetre on a sobre hi possen troçets de carn tallades a l’estil “quebap”, ja sigui de pollastre, vedella, xai, i a sobre seba i julivert. Aquest cal dir que no és el nostre preferit, això si, amb formatge té millor gust. (1,5 Euros, la orden de 3 tacos).

4.Enchiladas de pollo = canalons plens de pollastre esmenussat, i cobertes per salsa de xilis verda, vermella o blanca, i formatge gratinat per sobre. (les preferides d’en Cèsar), (2,5 Euros a mercat, 4 Euros al restaurant).

5.Tortas = Entrepants amb enciam, tomàquet, alvocat, mantega i on s’hi pot convinar desde pernil, formatge, pinya, pollastre, xai, vedella, xoriço, ous, salsitxes, etc. (1 Euro).

6.Guacamole = És una salsa espessa de color verd composta per alvocat, seva, tomàquet, julivert i xili si es vol picant. S’acompanya de topos (nachos) de farina de blat de moro fregit.

Tots els plats, porten l’acompanyament de “frijoles y arroz” (mongetes i arròs), tant amb uns ous estrellats (ous ferrats), com un pollastre amb mole (salsa de color negre, amb gust a “xocolata”), com un bistec de vedella o fins hi tot amb una sopa de peix. Ah i que no faltin les “tortillas”, petites creps fetes de farina de blat de moro passades per el foc i que utilitzen com el pa per acompanyar tots els àpats.

I per veure, que no falti una “agua de frutas” i és que aquí no veuen aigua natural, o si més no és poc habitual. Solem trobar aigua de pinya, de llimona, de jamaica (de color veremella molt dolça producte d’una flor amb gust de cirera), etc.
Ahhhh i bon profit!

Salses de Xili

El nutritivo

Omelet a la mexicana

...

Enchilada con mole

Tlayuda

Lassanya vegetal

Guacamole

Els magnum a Mèxic són iguals als de casa...mmmm

21 de gen. 2012

PUERTO ESCONDIDO


I ja de fosc agafem un autobús que ens portarà fins a Puerto Escondido, població costera de l’estat d’Oaxaca. La nit és freda, però l’arribada de dia a Puerto Escondido és molt calorosa, clima de platja, palmeres, sol i sorra, això si l’hostal que escollim no és del tot un paradís, sinó tot el contrari.
Una barraca de taulons de fusta, entre els quals s’entreveu a fora i en consequència a dins, una simple finestra de 40x40cm. tapada amb un tros de roba, un ventilador al sostre i un llit de matrimoni, sembla gruixut i tou... però al estirar-nos les molles del matalàs s’ens claven a l’esquena, i és que per poc més de 4 Euros passem la nit.
I quina nit... sembla ser un lloc tranquil, a poc més de 30 metres de la platja, però quan ja quasi teniem el son agafat un grup de mexicans artesans, que dormien a l’habitació del costat, arriba després d’una nit boja, uns quans tequiles de més a la seva sang, ganes de jarana, música i rialles. Per sort el nostre cansament fa que després de sentir-los una estona ens acabem adormint, però no tot acaba aquí. L’endemà al matí, just a les 7, de sobte un soroll tremolós ens desperta. Cèsar!! Que t’has tirat un pet? Nooo jo no... doncs no, resulta que el veí es lleva amb una ressaca de cavall i deixa anar un racital de pets pudents fent que la nostre barraca entri en ressonància.
La llegenda diu que el pirata Andrew Drake, va arribar amb la seva barca a la baía quan la zona estava totalment deshabitada, per poder descansar durant uns dies sense ser molestat per les autoritats. Mesos abans el pirata i la seva tripulació havien segrestat a una jove mixteca d’una població propera i se l’havien endut amb ells a la baía. Aquí la jove s’escapà, amagant-se enmig de la selva lluny de la platja. Els pirates al donar-se compte de la seva fuga, varen intentar trobar-la, una i varies vegades sense trobar-la ja mai més. Finalment amb el temps, començaren a referir-se a la jove com “La Escondida”, per això, suposadament, varen batejar la zona com la Baía de Puerto Escondido.

Puerto Escondido

Un racó per nosaltres sols.

Balenes jugant a uns centenars de metres de la platja

Bon lloc per la pràctica del surf.

La pesca arriba a la platja... i ara cap als restaurants

A la platja cap al tard... fiu fiuuuuu

Mirant com el sol s'amaga darrera l'oceà

El far de Puerto Escondido s'acomiada del sol

... I l'aigua també