A qui se li acut anar a Mu Cang Chai? A quina guia de viatge surt? Qui ens en ha parlat? Doncs no surt enlloc, practicament ni al mapa, però una simple postal en una petita botiga de Hanoi van ser suficients per captivar-nos i fer-nos sortir de la ruta. Ara bé, per arribar-hi va ser tot un dia de busos amunt i avall, preguntant i intentar fer-nos entendre amb dibuixos i signes.
Desde Sapa, amb un bus local arribem a Tham Duong. Quan el conductor s’adona que encara som dins l’autobús, decideix frenar i deixar-nos a 1km, a les afores del poble, enmig d’una carretera estreta i solitària. Carregats arribem a les primeres cases, assentats a peu de carretera sota un petit porxo, on esperem durant 2 hores el següent bus que ens portarà fins a Than Uyén.
Arribats a Than Uyén, ens queden només 40km fins a Mu Cang Chai, però no hi ha cap autobús fins el dia següent. La gent ens ofereix portar-nos amb moto, però anem molt carregats. Cansats i amb ganes d’arribar decidim demanar un taxi. Després de 8 hores de camí, de pujar a una moto, 3 autobusos i un taxi, arribem a l’únic hotel del poble, d’estil comunista i decadent, amb grans passadíssos i habitacions.
Amb l’estómac una mica buit sortim en busca d’un restaurant. Carrer amunt i carrer avall, en un lloc ens ofereixen carn del perol acompanyada d’herbes, millor seguir buscant. Finalment acabem en un bar-karaoke on després d’entrar dins la cuina i remanar entre pots i olles, ens serveixen un arròs acompanyat de tofu i verdures per 1 € cada un.
Ni les imatges, ni les paraules creiem que seran suficients per descriure els paissatges que envolten la població de Mu Cang Chai i la seves ètnies. Un torrentós riu vermell, recorre la vall mentre a banda i banda d’ell s’enfilen les terrasses de cultiu d’arròs, com una manta de tonalitats verdoses abrigant les ondulades muntanyes. Un paissatge moldejat per la mà de l’home, respectuós i totalment integrat en la natura. Fent-la, fins i tot, més espectacular, on en cada pas ens deixava boca badats.
El dia és plujós i els camins estant tots enfangats i amb la moto, que hem llogat, no podem arribar fins als poblats més rurals. Seguim la carretera asfaltada i al cim d’un turó veiem tota una família treballant la terra. Aparquem la moto i tot decidits ens enfilem turó amunt a saludar-los. Només parlen vietnamita, com tota la població de Mu Cang Chai. Somriem i per trencar el gel donem unes galetes als més petits. Curiosos ens miren i somriuen. De sobte en Cèsar pregunta: vols plantar arròs?... sabates i mitjons fora, pantalons arramangats i tot fent equilibris per arribar al camp inundat d’aigua, on les dones i homes estan plantant l’arròs. Per uns moments ens sentim formar part de la família.
 |
| Paissatge de Mu Cang Chai |
 |
| El relleu i les formes de les terrasses d'arròs |
 |
| Terrasses amb l'arròs acabat de plantar |
 |
| Solitari en la inmensitat de la natura |
 |
| On és el "pell pàlida"? |
 |
| Té petita, agafa més arròs |
 |
| Joves i petits |
 |
| Dues generacions |
 |
| Maternitat i natura |
