PATAN

(Nepal) A 5km de Khatmandú trobem el barri de Patan. Un Safa Tempos, un gran rickshaw elèctric, ecològic i una mica atrotinat, on hi poden anar unes 10 persones més el conductor, ens hi acosta per només 15 rupies nepalis. Visitem el seu Durbar Square, més bonic i interessant que el de Khatmandú, i ens endinsem per els seus carrerons, plens de botigues, sorprenent-nos amb els petits temples amagats ens diferents racons.

PD.: Estarem desconectats del blog fins el proper dia 13 de juny, per viure una experiència que ja us explicarem a la tornada! Moltes gràcies per sentir el món amb nosaltres. 

Durbar Square de Patan

Deixant passar el temps

Carrerons de Patan

Temples i més temples

Patan

BANDIPUR

A dues hores de Pokhara, trobem el petit poble de Bandipur. Un jeep compartit ens porta fins al poble, situat just al cim d’una muntanya plena de terrasses de cultiu. Carrers empedrats, cases d’arquitectura Newari (parets de totxo massís vermell, porxos, finestres i porticons de fusta fosca treballats amb motius ornamentals), nens jugant a caniques, nenes jugant amb els més petits, noies mirant-nos timidament per les finestres i saludant-nos amb un Namaste (hola amb Nepalí i Indi) d’altres treballant al camp o cuidant les cabres, la tranquilitat i la vida al carrer, així és Bandipur.

Ens retrobem amb en Fabian, un viatger Mexicà, coneixem a la Magi i la Joana de Terrassa i finalment la Kavita de Londres. Tots junts visitem la famosa Shiva Cave, la cova més gran de Nepal. De tornada ens acompanyen una parella Argentina, en Juan i la Daniela. Amb tots ells compartim experiències de viatge i reflexions de la vida, mentre passagem per un dels pobles més bonics del Nepal amb unes sortides i postes de sol amb vistes als Annapurnes.

Per cert varem poder veure la final de la champions a l’habitació de la família del Guest house mentre ells dormien, roncaven i algun pet, nosaltres en silenci gaudiem de la gran victòria del Barça. L’endemà varem passejar amb orgull la camiseta per Nepal.

Per fi veiem els Annapurnes

Despertant a Bandipur

??, Fabián, Cèsar, Anna, Kavita, Magui, Joana

Casetes de Bandipur

Posta de sol amb boires

La plana de Vic??? no, Bandipur

Mà d'obra femenina a Nepal

Carrerons de Bandipur

Carrer principal de Bandipur

Paissatges a Bandipur

Amb la camiseta del Barça

POKHARA

Ens allotgem durant tres nits a la segona ciutat més gran de Nepal, a Pokhara. Passajem amb una canoa per el llac Phewa Tal, intentant fotografiar la silueta dels Anapurnes, pugem fins la Wold Peace Pagoda, finançada econòmicament per el Japó amb l’objectiu de fomentar la pau al món, des d’on podem veure boniques vistes sobre el llac i la ciutat i finalment un petit trekking de 2 dies fent el “Cim del Sarangkot” esperant captar la inmnensitat dels Annapurnes mentre ens allotgem a l’Himalaya Guest House.

Tres intents des de diferents punts de vista de la ciutat no han set suficients per visualitzar el sostre del món, els Annapurnes, ja que estem a les portes de les pluges monzòniques, tot i això l’estada a Pokhara suma un conjunt d’experiències més en el nostre viatge.

Ho tornarem a intentar, en el proper destí... 

World peace pagoda

l 

Mirades al llac

Llac phewa

Pokhara

Dia plujós amb els himalaia de fons

Himalaia Guest house

KHATMANDÚ

Arribem a Nepal a la gran i caòtica capital, Khatmandú. Un taxi atrotinat de 35 anys de rodatge i més de 2 millons de kilòmetres, conduit per un senyor igual d’espatllat, amb ulleres de sol de muntanya, ens porten fins el Guest House. Una simple habitació envoltada per un tranquil jardí, ens aïlla de la polució i desordre dels carrers, enmig del barri de Thamel.

Dos dies de vaga general, on les botigues tenen les persianes mig obertes, i la policia és present a totes les cantonades, ens són suficients per visitar la zona coneguda com el Durbar Square ubicada a la Vall de Khatmandú, amb preciosos i antics edificis d’arquitectura Newari de colors rojos.

Visitem el temple de Swayambunath, situat a un petit altiplà amb unes boniques vistes sobre Khatmandú. Conegut com el temple dels monos, aquest antic complex religiós conté una gran estupa amb els ulls del buda pintats, una varietat de santuaris i temples, un monestí tibetà.

Durbar square

Durbar Square

Durbar Square

Mercat a Durbar Square

l'Anna a Durbar Square

Monkey Temple

Monkey Temple

Pujant al Monkey Temple

Banderoles budistes sobre Khatmandú

Khatmandú

Milers d'anuncis al barri de Thamel

Panoràmica Khatmandú

LA ÍNDIA

La Índia és un món dins del món i t’atrapa. La ïndia és la seva gent, el somriure dels nens, és la calor insuportable, és el picant dels seus menjars, és el tren i les seves llargues distàncies, són els seus temples i monuments, l’Hinduiesmes i el Budisme, El color  viu dels saris i els punjavis de les dones, són els ulls de la gent, negres i profunds com la seva història. És el te i el cricket, són els autobusos plens de gent, les estacions plenes de gent, els carrers plens de gent. Son les milers i milers de botiguetes a tot arreu, son els ritchaws grogs i negres, són les vaques al mig dels carrers, les olors fortes de tot tipus. Són els seus rius, els paissatges, els backwaters, les muntanyes, la pols i l’aridesa. És la fundació Vicenç Ferrer, una esperança real per la gent. Perquè malauradament  la Índia és pobresa, són les castes, els dàlits, l’abús i discriminació de la  dona. És molta i molta brutícia sobretot contra els rius.

És el conduir per l’esquerra i amb la llei del més gran, és el regateig constant alhora de comprar, són les dones rentant la roba al riu, són les bicicletes clàssiques de ferro, Són les seves centenars de llengues convivint tranquilament. I haver-la pogut sentir de sud a nord, durant 50 dies, ha estat una gran experiència.

Ens quedem amb el color de la Índia

LEH

Situada en plena vall de l'Indus, la capital de Ladakh, Leh, és una petita ciutat dominada per el seu Palau Reial, enfilat a la falda de la muntanya. 

Els carrerons de la ciutat antiga són preciosos, amb totes les cases fetes de tapial et transporten en temps passats. Al trobar-se tant propera la forntera amb Xina i Pakistan, Leh, té un gran camp militar amb aeroport que a l'hivern és l'únic punt d'entrada a Ladakh, ja que totes les carreteres queden cobertes de neu i el fred arriba a -25ºC de mitjana, i pics de -40ºC. Res a veure amb el temps assoleiat que hem pogut gaudir, tot visitant amb moto, els monestirs budistes de la regió. Tiksey, Chemray, Matho, Pyang, Spituk, etc, tots ells situats al cim d'un turó i als peus de l'Himalaya tenen una presència espectacular. 

Som afortunats, a Chemray els monjos ens conviden a dinar. Un humil plat d'arròs, dald i verdures, acompanyats d'un tè d'aigua i llet. Parlem amb ells, de la seva vida monàstica i del nostre viatge. 

Spituk, arribem just a l'hora de la Puja (oració i ofrena). Un monjo ens fa entrar a la sala i seiem en un racó mentre contemplem com preguen amb càntics i música. Llavors mengen una sopa (tukpa) i tè que ens ofereixen. Ens sentim feliços d'haver pogut viure aquest moments amb aquesta gent oberta, riallera i amable que els fa contents la nostra visita. 

Àvia pregant

Àvia pregant, també

Molinet d'oració

Monestir d'Spituk

Monestir de Likir

Vistes desde Likir

Petit buda

Paissatges desde Leh

PANGONG LAKE

Son les 8 del matí, un bon esmorzar i direcció a la gasolinera, sisi... omplim el dipòsit de la moto que hem llogat i la carretera ens espera. Una conducció suau i prodent en mans del trialer Cèsar Panicot ens permet disfrutar d’uns paisatges increibles, zones totalment desèrtiques, muntanyes àrides, vent i pols. A mesura que ens enfilem, la neu s’acosta als nostres peus, fins arribar al pas transitable de Chang La a 5.360m d’altitud. Un tè calent ens escalfa el cos i ens dona energia per seguir el camí. Encara ens queden 70km de carreteres estretes sense esfaltar. Ens apropem a la vall on la vegetació comença a notar-se, enmig de les muntanyes que ens segueixen al llarg del trajecte.

De cop un animal a peu de carretera comença a correr, s’espanta i s’allunya una mica, es para i ens observa fixament... és blanc, gris, i gran... és un llop!! Espectacular, la pell de gallina! Continuem el camí gaudint de la natura, a la vall la temperatura és agradable. De fons el llac es deixa veure, després de 5 hores arribem als peus del Pangong Lake, amb una extansió de més de 130km de longitud fent frontera amb el Tibet.

Aigues tranquiles, salubres (alt contingut en sals minerals), enmarcades per inmenses muntanyes fan d’aquesta zona un lloc especial i màgic. Dinem al camp base dels militars, una mica de pasta i un te i de nou sobre la moto en direcció a Leh. La tornada es fa llarga i dura. Un total de 300km a més de 3.500m d’altitud, per carreteres inòspites, però acompanyats per un dels millors paissatges que mai haguessim imaginat. 

5.360 metres... UAU!

Paissatges àrids

Moteraaaaa

De fons el Pangong Lake

Banderoles tibetanes amb un fons impresionant

Valls a Ladakh

Fent camí