22 d’abr. 2012

CAHUITA


Deixem Panamà només per uns dies i retornem a la bonica Costa Rica, a recórre part del carib que tant i tant ens han aconsellat. Potser una de les millors fronteres fins a dia d’avui, el pont de Guabito, entre Panamà i Costa Rica. Un pont metàl·lic d’1 km de longitud que el viatger ha d’atravessar a peu per canviar de país.

Ja a Costa Rica de nou, ens dirigim a Cahuita. Un poble a primera línia de mar caribeny, a les portes d’un dels parcs Naturals de la zona, amb platges d’aigua cristal·lina, amb sorra blanca i algunes de sorra negra, reseguides per fileres infinites de palmeres.

Destinem 3 dies d’aquest viatge a viure a l’estil caribeny; un bon bany, prendre el sol, dormir sota una palmera, migdiades amb el balanceig d’una hamaca i menjar molt i molt bé. Hem tingut la sort de descobrir un nou restaurant a Cahuita, només fa 2 mesos de la seva inaguració però el destaquem per la seva relació qualitat – quantitat – preu - servei, és el Surf Caribbean Food, just al carrer principal. I el millor de tot, en mans d’una jove Catalana, L’Olga, de Lleida. Amb ella compartim experiències del viatge, somnis i il·lusións, despedint-nos amb un fins la propera.
I de nou la sort ens regala una gran experiència, tot pedalant dalt les bicis, de sobte en plena carretera veiem una boleta de pel travessar. Ens aturem, i allà, enmig del no res, un ós peresos de 3 dits. L’observem i quedem fascinats de la seva bellesa, una bonica cara ens mira tot desorientat. I es que resulta que aquest animals viuen dalt els arbres, i en excepcions molt estranyes baixen, i menys enmig de l’esfalt de la carretera. El deixem abançar lentament fins que arriba a l’herba, allí, juntament amb algun altre turista, decidim acostar-lo fins a un arbre, i amb molt de tacta un senyor l’agafa, com si fos un petit infant, l’apropa al tronc d’un arbre, i com peix a l’aigua, l’ós s’enfila tronc amunt. 


Volant per sobre el carib

Platges de somni

Per no perdre la pràctica

verà assul...

Buscant a en xanket
 
Eoooooo

Oooooh!!!!

La mirada tendre de l'ós mandrós

Hola em dic Anna i tu?


7 comentaris:

  1. Ostres quines platges!!!Realment li he d'ensenyar amb en Ray i hem de planejar una escapada a Costa Rica. Segur que també acabaríem al restaurant, si voleu ja li donarem records de part vostra!!!
    L'ós mandrós és ben peculiar, no???Amb aquest nom segur que és del tot inofensiu.
    Per cert heu triat quins personatges de Verà assul sou? Cèsar aquesta sèrie és de la nostra quinta, eh?
    Apa guapos fins a la propera aventura ;-)
    PdM

    ResponSuprimeix
  2. Per cert com m'ha agradat veure que encara no has perdut la pràctica i que encara tens una molt bona postura!!!En Xevi estarà molt orgullós de veure que encara vas mantenint la pose.
    PdM2

    ResponSuprimeix
  3. Aquest sal si que te trampa jejejej!!!
    unes platges de somni ditjosos de vosaltres de verles pogut disfrutar.
    l'Ós mandrós no sé si és gaire mandros però lo que si té són unes urpes per no acostar-si gaire.

    Abraçades us estimem molt......

    ResponSuprimeix
  4. Que bona la foto ballant sardanes!. Al menys quan tornis no estaràs desentrenada del tot. Però el cotze dret sembla més doblat del compte!; Jaja!. ¿Com esteu parella?. Quines fotos més xules que aneu penjant!. Continueu tan feliços, que la vida són quatre dies. Ens veiem a la tornada; per cert, Encara no sabeu més o menys quan serà?.
    Una baraçada fortíssima
    Xevi

    ResponSuprimeix
  5. quina foto tan maca la de l'ana am l'ós,¿les ungles no li fan nosa
    per camina?

    abraçades

    ResponSuprimeix
  6. L'autor ha suprimit aquest comentari.

    ResponSuprimeix
  7. La versió catalana del "Verano asssssssssssul" us ha quedat molt bé!!! Quin plaer pedalar arran de mar no? Mmmmmmmm...

    Oh, l'ós mandrós em té ben enamorat. És un animal ben curiós oi? Filosofia "slow" total!!! Jajaja... Sembla que li hagis de clavar un ensurt i et quedi "tieso" d'una atac de cor pobrissó.

    Apa, m'acabo de posar al dia va...

    ResponSuprimeix