12 de set. 2011

ORANGUTANTS


A Sepilok, s’hi troba un dels tres centres de recuperació del món on avui en dia encara hi viuen uns 200 Orangutants. Tot i això s’estima que en 10 anys els orangutans hauran desaparegut de les selves. Oranguatan en la llengua d’Indonèsia signifiva “l’home de la Selva” i el 97% del seu genoma és igual al de l’home. Viuen a les selves de Borneo i de Sumatra i actualment es troben seriosament amenaçats per la desforastació imparable de la Selva, amb l’objectiu de plantar palmeres i obtenir el preuat oli de palma, utilitzat en la producció d’aliments refinats i biocombustible.

Des de la finestra de l’autobús i durant 8 hores (mils d’hactareas), tot el que ens allargava la vista eren les plantacions de palmeres. Un desert de color verd ja que apart de les palmeres, sota les seves copes no hi viu res. La desforastació de la selva provoca la desaparació de tot un equilibri ecològic, una diversitat, una fauna, etc. Mentre es desforesta desapareixen mils d’espècies, moltes d’elles encara per descobrir, i que qui sap, s’hi en elles, hi podria haver l’extracte per curar malalties avui per avui incurables.

Però us direu, gràcies a l’oli de palma la gent pot treballar. En part si, però resulta que els treballadors dels Palmars no són Malaïs sinó Filipins. Una mà d’obra més barata i explotable.

El centre de rehabilitació obra les portes dos cops al dia, just a les hores de menjar. Caminem per una passarel·la de fusta que ens condueix fins al davant d’una tarima, on els encarregats del centre hi porten fruita. Només cal esperar una estona, quan enmig de la verdor de la selva apareix ell, un orangutant d’uns 15 anys, s’enfila escales amunt, tranquilament i amb la mirada fixa cap a nosaltres. El moment és màgic i divertit, la seva cara, la seva mirada, els seus moviments més humans impossible, tot rascan-se l’esquena, movent-se amb una calma que transmet pau i felicitat.

Més tard, un de petit ens bé a visitar, penjat per una de les cordes, adoptant postures impensables mentres gaudeix d’un dels millors àpats, els platans. I aquí no s’acaba, just sortint del parc, l’orangutan fa de les seves, enfilat a una teulada es deixa caure tot rodolant pendent avall, i aquí l’home s’enfada, i un dels guardes el fa baixar tot donant-li la mà i porant-lo a casa seva, enmig de la selva.
I el dia s’acaba, i què millor que una bona cervesa, regal de la casa per a poder brindar i dir, feliç dia Catalans i Catalanes.

Entrada del Parc

Camí a l'extinció dels orangutans.

Serp descansant en un arbre

L'home de la selva

L'home de la selva

L'home de la selva

L'home de la selva

l'equilibrista...és possible?

L'home de la selva

mmm que booooooo

Soc un pallasso...

Quina mirada

Cap a casa trepella

tots per mi... tots per mi

L'home de la selva

Mirada trista

L'orangutan i l'orangutana

Quasi a tocar...

Jo també...

Linda, Anna i Cèsar

SEPILOK – RAINFOREST


Viatgem fins a la zona est de Sabah amb un autobús carregat de Malasians. Curves i més curves, frenades per culpa d’algun accident de la carretera i una conducció poc fina del xòfer, fant que una jove malasiana se li regiri l’estomac fins al punt de vomitar una vegada rera l’altre.
Enmig d’ells coneixem la Linda de Finlàndia, riallera i una mica esbojarrada, ens recomana un lloc per dormir a Sepilok, així que baixem a peu de carretera i ens arribem fins el B&B (bed and breakfast) on ens allotjem.  
La regió acull una interessant caminada enmig de la Rainforest de Sepilok. De mica en mica ens endinsem a la selva, primer de tot observant les inmensitat dels arbres des d’uns miradors i plataformes, i a mesura que abança la tarda decendim fins als peus d’aquests, on les lianes, les branques i les fulles dels arbres dansen al ritma del vent i de la música del can de tots i cada un dels ocells que hi viuen. El sol es comença a pondre m’entre ens regala precioses imatges d’un cel blau i rogenc... i on de sobte, el soroll i el moviment d’una de les branques d’un dels arbres més alts ens eclipse la mirada i l’atenció, observant una petita bestiola enfilant-se ràpidament fins al punt més alt on des d’allí i sense dubtar-ho ni un moment es llança estenen les seves inmenses ales deixant-se caure enmig de la seva...i nosaltres amb uns ulls com taronges, cridem... mira, mira, uaaaaaaaaaaaa!!!! Només han estat cinc segons però amb el cor a tota velocitat i la pell de gallina ens despedim d’una magnífica tarda selvàtica. 

Abres que ho diuen tot

I em sento petita petita...

als peus d'un arbre milenari... quin respecte.

Agafat a ell, amb el seu permís

La "jane" de la selva

Esquirol volador

I mentre contemplavem la posta de sol, ens vàrem adonar que en aquell instant l'univers dibuixava per nosaltres

BORNEO – MONT KINABALÚ


Amb dues hores de retard finalment s’enlaire l’avió desde l’aeroport de Singapur, en direcció a la illa de Borneo, on arribem en plena foscor de la nit del passat 6 de setembre.
La regio nord-oest de l’illa, coneguda amb el nom de Sabah, està formada per infinites extensions de selva, on hi conviuen l’home i la natura. A uns 80km de la capital de Kota Kinabalú, fem parada per poder visitar la muntanya més alta del sudest asiàtic, el Mont Kinabalú.
Just a les afores del Parc Nacional que englova tot el conjunt del Mont Kinabalú, varem trobar un petit allotjament, on una habitació ens costava quatre vegades menys que a l’interior del parc.
Amb uns 4.101m d’altitud, el Mont Kinabalú és un dels principals atractius turístics per a Malasians, i turistes d’arreu del món. Aquest fet, fa que avui en dia sigui necessàri fer una reserva prèvia per a poder fer el cim, a més a més de pagar uns 150 Euros per persona. Això, juntament amb les males condicions climatològiques, ens van fer decidir a realitzar un dia per els peus de la muntanya. Un gran nombre de caminades s’entrellaçen, tot transcorreguent per mig de inmensos arbres, flors precioses, rius i una vegetació viva i plena de color.

Caminada en dia plujós

Trek Kiau view trail

Una flor? una oliva negra?

Geometria natural

Borneo o puigsacalm?

Color entre verds

El sol entrant entre les copes del arbres

7 de set. 2011

SINGAPORE

Singapore és una illa i Ciutat-Estat, situada al sud de l'Estat de Johor a la Península de Malàsia i al nord de les Illes Riau d'Indonèsia. Amb 707 Km2, és el país més petit del Sudesta Asiàtic i amb més de 4,5 milions d'habitans, un dels més poblats del món. Disposa d'una Economia potentíssima que depen principalment de les exportacions i el refinament d'importacions, particularment les del sector electrònic i industrial. Posseix la refineria petrolera més gran d'Àsia i un port marítim que és el que mou més contenidors del món. També és un centre financier internacional i és el quart mercat de divises del món darrera de NY, Londres i Tokio.

I nosaltres cap a Singapore s'ha dit. I quan hi arribes ja notes la diferència: Carrers inmaculats, gratacels altíssims en un entorn ajardinat amb fonts i aigua per tot arreu, cap paper al terra, ni burilla, ni xiclets, ja que estan prohibits, cotxes de luxe pel carrer, hotels ipressionants amb "botones" que t'obren la porta i et fan reverències (t'allotgis a l'hotel o no). 
Una zona marítima, la Marina Bay, on hi ha un hotel format per tres edificis de més de 50 plantes d'alçada coronats tots tres per un altre edifici en forma de vaixell. I un dels símbols de modernitat de la ciutat, L'"Artscience museum"  que en forma de mà mirant al cel dona la benvinguda als visitants.
Varem tenir la sort de visitar el museu just quan hi havia una exposició de Dalí. Quin orgull com a catalans veure Catalunya, Figueres, Cadaqués... Escrits a les parets del museu. I quin mestre va ser Salvador Dalí, quin geni en la pintura, l'escultura, la joieria, l'imatge, etc.

La cituat de Singapore tota ella és com un centre comercial: Els soterranis per accedir al metro estan plens de botigues, de restaurants de menjar ràpid. Hi ha Edificis sencers com a centres comercials que la maquinista al seu costat fa riure. Varem entrar en un d'aquests edificis on només venien electrònica. Veies a la gent sortir amb caixes i caixes de pantalles de televisors, càmeres fotogràfiques i de vídeo, portàtils, etc. Hi havia subhastes en directe per vendre tota classe d'electrònica.

I nosaltres, dos motxilers amb una economia de 3er món (com és l'espanyola), intentant trobar l'allotjament més econòmic possible. Varem anar a parar a un Guest House rejentat per un xino hiperactiu que no escoltava i que la seva frase preferida era "Pay room, pay room, pay room..." (pagueu l'habitació). Un dia el molt avariciós ens va obrir la porta de l'habitació mentra dormiem a reclamar-nos que paguessim la nit.  Al final ja reiem perquè era l'únic que tenia pobre home. Viure tancat dins el guest house i reclamar el pagament de l'habitació als pobres motxillers. I Per tal de menjar "barato" ens ficavem als molts restaurants indis o xinesos que hi ha a la ciutat.

També varem coneixer en Tan un ancià de Singapur, barreja de "Hawaià" i "Golum" del senyor dels anells. Hawaià perquè portava una camisa florajada i Golum perquè era molt sec, marcant les venes i un cap molt gran amb els ulls clars. En Tan ens va explicar la part fosca de Singapore (no tot és or el que brilla). Ens deia que la classe mitja-baixa igual que a Spain no pot accedir a un habitatge i que costa molta arribar a final de mes.

I cada nit anavem a acabar el dia a Marina Bay on feien un espectacle de llum, música i aigua preciós que ens deixava un com més amb la boca oberta.

Passejades a la Bahía amb vaixell de luxe.

Descobrint Singapur

Sky line Singapure

Entrada museu Artscience

Segell Dalí

Dins el somni dels rellotges de Dalí

El museu i l'Hotel Vaixell

Instantània

Botigues dels centres comercials de Singapore

Panoràmica centre comercial luxós

Pont d'acer inox en forma d'espiral, caprici d'enginyeria

Complex hotel i museu

Circuit urbà de Singapure i nòria

Fent-se de nit

Espectacle de llum

2012 o 2112?

Llum de nit a Singapure

1 de set. 2011

OFICINA 6-10


Acabavem de tirar les últimes fotos mentre el sol desapareixia en l’horitzó, quan un home de faccions asiàtiques se’ns va acostar i ens va donar un fulletó informatiu tot preguntant-nos si coneixiem el Falun Dafa o Falun Gong. N’haviem sentit a parlar una mica, molt poc, però el que ens va explicar a continuació i el què hem investigat posteriorment ens ha deixat horroritzats.

Falun Dafa és una pràctica antiga de cultivació integral de la naturaleza i la vida, originaria de la Xina prehistòrica. La pràctica dels exercisis consisteix en alguns moviments lents i suaus, i inclou una meditació. No és una disciplina física o marcial ni tampoc una religió. Per que ús en feu una idea seria una barreja de Tai Chi i meditació junts.

A causa del seus grans beneficis en la salut tan física com psicològica la seva popularitat va creixer ràpidament per tot el món i al 1999 el règim comunista xinès va estimar que a la Xina hi havia entre 70 i 100 milions de practicants. Aquesta xifra va encendre totes les alarmes del nucli dur del partit comunista, i els va fer temer que estaven perdent el control sobre el poble.
Des de 1996 el règim va posar en marxa una política de desacreditació de Falun Gong utilitzant els mitjans de comunicació com a canal, va prohibir la venta dels seus llibres i va reprimir la pràctica als parcs.

El 25 d’abril de 1999 més de 10.000 practicants van exercir els seu dret constitucional d’apelar davant les autoritats. Intentaven recuperar el dret a practicar lliurement el Falun Gong. Aquesta multitudinària però silenciosa, pacífica i espontània manifestació va ser el detonant de la irracional ira del a les hores cap del partit comunista Jian Zeming. El qual va iniciar una sangrienta campanya nacional d’erredicació del Falun Gong. Mils de persones van ser confinades a estadis de futbol abans de ser enviades a camps de treballs forçats. No hi va haber  judicis i totes les morts de practicants eren registrades com a “suicidis”. Hi ha més de 3.443 morts documentades.

Continua l'erradicació. El partit comunista crea l’Oficina 6-10 a totes les regions de l’estat, amb l’únic objectiu de localitzar i aïllar qualsevol practicant de Falun Gong. Sotmetent-los a sessions de “rentat de cervell” per mitjà de tortures. Els policies colpegen als practicants durant hores, fan servir bastons elèctrics amb càrregues de 25.000 volts que cremen la pell. Les dones reben tota clase d’abusos sexuals, violacions en massa i abortaments forçats, etc, etc.

Però la pel.lícula de terror no acaba aquí. Una exhaustiva investigació independent conclou que hi va haber,i hi ha, una substracció, per part de les autoritats, NO voluntària d’organs vitals, inclòs cors, ronyons, fetge i corneas de presos practicants de Falun Gong per ser venuts al mercat negre a elevats preus.

Enteneu ara per què varem quedar horroritzats?


Foto d'una dona torturada a les oficines 6-10

MELAKA

A dues hores al sud de Kuala Lumpur trobem la ciutat de Melaka, coneguda i característica per guardar en forma d'arquitectura, el record dels imperis que al llarg dels anys varen colonitzar la ciutat, passant per una arquitectura Portuguesa, Holandesa i Britànica. 
Durant dos dies passajem per els carrers de la ciutat, enmig de turistes Malasians que aprofiten les seves vacances d'estiu. Són molts els que s'allotgen aquí, carrers plens de gent, cotxes per tot arreu, fins hi tot cues per entrar als restaurants.
I quan es fa de fosc, els llums de nadal que decoren els tricicles carregats de flors, transporten amunt i avall els turistes, amb els altaveus sonant música màquina a tot volum.

En un xiringuito de Melaka, samarretes amb missatges per riure i reflexionar

La plaça principal de Melaka

Prenent un refresc

Sort que eren de plàstic, sinó la barreja d'olors hagués acabat amb nosaltres

A Malàsia està ple de petits i grans made in McDonald's