LA COSTA SUD-OEST

EL BUS

Viatjar en un bus a Sri Lanka és tota una experiència. D'entrada la seva estètica és d'un vehicle
pesat molt pesat, tot ell quadrat. La part davantera on va el conductor és igual al de l'estamenya de l'Antonio. On quan el feiem enfadar ens veia asseure al motor. El canvi de marxes és gran molt gran i cal fer el doble embrague per poder canviar de marxa. Ara amb la velocitat en què es mouen ningú diria que són tan pesats. Són els reis de la carretera, ells tenen la màxima autoritat i qualsevol vehicle inferior a ell s'ha d'apartar. La botzina no para, pip pip pip, mentre tuk tuk, i cotxes s'aparten al seu pas. Així és el codi de circulació d'aquests països, igual que a la vida, el més gran passa per sobre del més petit fins que se la fot.

Esperant l'autobús

 HIKKADUWA

Tres hores intenses, dins un autobús ple a vessar, com dues gotes d'aigua enmig d'un mar encrespat, on els forats de la carretera son com les onades, han set necessaries per arribar fins a Hikadua, poble de platja, destí turístic per a totes aquelles persones estimades del mar, "surferus", gent prenent el sol, ja més vermella que blanca, petits, joves i no tant joves. Parem, descansem i carreguem piles per endinsar-nos cap a dins de l'illa.

Barques de Pesca 

Posta de Sol a Hikkaduwa

NEGOMBO

Arribem a l'aeroport internacional de Sri Lanka, cansats del viatge fem parada a Negombo, petit poble on començem a ser conscients de la realitat del nostre viatge. Una cultura diferent, un clima extramadament calorós i força humit, cotxes amunt i avall, tuk-tuk's els nostres grans amics que ens porten d'un cantó a l'altre i multitut de persones, de pell força fosca que ens observen amb ulls foscós i brillants.