16 d’abr. 2011

APADRINAR UN NEN


Un dels regals més bonics que ens ha ofert la fundació, ha estat poder conèixer els nens i nenes i les seves respectives famílies que els nostres pares tenen apadrinats farà uns quants anys. Un trajecte de dues hores fins als seus pobles rurals, on a l'entrada ja ens espera multitud de persones, grans i petits, homes i dones, i enmig de tanta gent, el somriure d'en Ramesh Babu de 15 anys, la Triveni de 20 i la petita Saila de 8. Un moment màgic, on les emocions corren a flor de pell, ens reben amb un collaret de flors, amb cançons, músiques i amb les rialles dels més petits. Ens obren les portes de casa seva, ens regalen fruita i galetes. Nosaltres els hi portem caramels, globus, i roba per a cada un d'ells, estan guapíssims!
Apadrinar un nen o nena de la fundació i sobretot visitar-lo és un dels millors regals que un es pot fer, recordant en tot moment aquells ulls negres brillants, plens d'il·lusió i felicitat per la nostra visita.  
Saila i la seva família

La Saila
Casa d'en Ramesh Babu i part de poble

Triveni i la seva neboda de 1 mes

La Triveni i la seva família

6 comentaris:

  1. es tota una satisfacció poder tenir nens apadrinats!! mes quant els veus tant contens i lo agraïts que son..

    tot i la seva pobresa,sempre amb el somriure als llavis...

    gracies per fer-nos aquest resum..
    us estimem

    ResponElimina
  2. Hola parella, veiem que les coses us van estupendu... les fotos són precioses!!! Quina nena més maca que tens entre braços... esperem que això no s'encomani (encara)je,je Molts petons,

    Ivan i Gemma

    ResponElimina
  3. Eiiiiiii!!!van ser uns dies molt especials!a més a més vaig recordar els nostres dies a la India, ara farà 3 anys!!
    Un petonas

    ResponElimina
  4. Quina nena tan guapa L'SAILA.Sembla mes petita.

    Quins colors tan vius porten en els vestits.

    Aquets dias tan especials els recordareu sempre

    Mols petons MERI

    ResponElimina
  5. Em sento molt contenta i agraïda de tenir una nena apadrinada en aquesta fundació i poder-li donar un petit granet de sorra perquè els seus somnis siguin més tangibles i factibles.

    Gràcies a la fundació i a tots els col.laboradors!!!!!!!!!!!!!!

    1 abraçada,

    Mònica

    ResponElimina
  6. Guau!!!Quin moment tant increïble!!!Això em fa veure que m'hi he d'escapar a veure en Markesh. Ja deu ser tot un homenet!!!

    ResponElimina