15 de juny 2011

10 DIES DE SILENCI

Hola de nou, ja hem tornat d’aquests dies d’absència deguda a la nostra participació a un curs de 10 dies de meditació Vipassana.
És difícil descriure què és la meditació Vipassana així que us fem cinc cèntims amb la definció que fa wikipedia:

Vipassana és una de les tècniques de meditació antigues de la Índia. Va estar perduda durant segles per a la humanitat, i va ser redescoberta per Gotama el Buda fa més de 2.500 anys. Vipassana significa veure les coses tal i com són en realitat. És un procés d'autopurificació mitjançant l'auto-observació. Es comença observant la respiració natural per concentrar la ment i després, amb la consciència aguditzada, es procedeix a observar la natura canviant del cos i de la ment i s'experimenten les veritats universals de la impermanència, el sofriment i l'absència d'ego. Aquest és el procés de purificació: el coneixement de la veritat i a través de l'experiència directa. Tot el camí (Dhamma) és un remei universal per a problemes universals i no té a veure amb cap religió organitzada ni amb una secta. Per aquesta raó, tothom pot practicar lliurement en qualsevol moment i lloc, sense que es produeixin conflictes per motius de raça, comunitat o religió a la qual pertanyi, és igualment beneficiosa per a tots i cada un dels que la practiquen. 


I aquesta és la nostra vivència personal:

Són les 3h de la tarda i el bus ens acaba de deixar davant del centre Vipassana que es troba a les afores de Khatmandú just a l’entrada d’un dels parcs nacionals de Nepal en plena natura. El primer que hem de fer és el registre d’entrada, entregar el passaport i tots els objectes de valor, càmeres, mòbil, llibres, bolígrafs, etc.
Un cop fet el tràmit ens acompanyen al dormitori. El curs transcorrerà amb segregació de sexes així que l’Anna s’allotja a la zona de dones i jo a la d’homes. A l’habitació hi ha nou llits separats per “biombos” de fusta de color blau. L’ambient és semblant als allotjaments de les cases de colònies. Hi dormirem un alemany, un japonès, un rus, un anglès, un de Kajastan, dos espanyols i jo. Em toca de costat amb L’Isidoro, de prop de Guadalajara i mentre ens presentem sona la campana per anar a berenar-sopar. Quan arribem al menjador la imatge ens impacta, sembla igual que les presons, tots els homes fent cua, agafant un plat d’alumini i els voluntaris servint-nos a cop de cullerot el rantxo pertinent. Alguns menjant al terra amb unes mini taules i altres de cara a la paret amb uns taborets. Cal dir que al cap d’un dia t’has acostumat a la situació i que el menjar vegetarià de tots els dies va ser molt bó. Després del berenar-sopar ens vam reunir a una sala, a un costat els homes i a l’altre les dones. El discurs va servir per explicar-nos l’horari i les 5 promeses a respectar: no matar cap ésser viu, no robar, no practicar sexe, no mentir i no pendre drogues.
L’horari que seguiriem escrupulosament va ser el següent:

4:00 h am                      Campana
4:30-6:30 h am              Meditació al Hall.
6:30-8:00 h am              Esmorzar.
8:00-9:00 h am              Meditació en Grup al Hall.
9:00-11:00h am              Meditació al Hall.
11:00-12:00h                 Dinar
12:00-1:00h pm             Descans o consulta al professor.
1:00-2:30h pm               Meditació al Hall.
2:30-3:30h pm               Meditació en Grup al Hall.
3:30-5:00h pm               Meditació al Hall.
5:00-6:00h pm               Tea Break (berenar).
6:00-7:00h pm               Meditació en grup al Hall.
7:00-8:15h pm               Discurs al Hall.
8:15-9:00h pm               Meditació al Hall.
9:00-9:30h pm               Consulta al professor.
9:30 h pm                     Dormir.

Després del discurs vam tenir una estona lliure per més tard anar al Dhamma Hall a escoltar la presentació dels professors.
El Dhamma Hall és la gran sala de meditació, amb una gran cúpula central, terra amb moqueta blau fosc i coixins de meditació blau clar pels homes i blau fosc per les dones. Totes les files i columnes numerades i amb lletres per què cada meditador sabés on l’hi tocava asseures. Finalment sona la campana de nou i tots a dormir.

Els nou dies següents van ser molt semblants. Les nits passaven volant i a les 4h del matí et despertava la campana per anar al Dhamma Hall a la meditació de primera hora del matí. A les 6:30h esmorzavem un o dos cullerots de pasta d’arrós i verdures i un cassonet de llegums tot acompanyat amb un black tea.
Llavors teniem una hora lliure que aproafitavem per dutxar-nos, rentar roba o passejar pels bonics jardins del centre.
Quan tocava la campana anavem al Dhamma hall on començavem 3 hores de meditació amb els ulls tancats i al menys una hora haviem d’intentar mantenir la posició i estar inmòbils. No haviem parat atenció de l’ho dolorós que és estar inmòbil durant tanta estona i més quan no estàs acostumat a la possició.
A les 11h anavem a dinar, a la plata d’alumini ens hi servien un collerot d’arrós, verdures, llegums, una mica d’amanida i dos chapatis. Un cop acabaves de dinar t’havies de rentar el plat, cobert i got.
De 12h a 1h teniem lliure o podiem anar a consultar al professor. Era una estona agradable per passejar pel jardí tot observant el munt de fors i insectes que hi havia. De tant en tant venien monos a menjar-se les prunes d’una arbre del jardí i pel matí rondava un petit cèrvol.
De 1h a 5h tornavem a meditar amb descansos de 5 minuts on aprofitavem per anar al lavabo i Déu meu quina de pets i rots que es tiren els Nepalins/nes sense manies. Inclus en les meditacions es tiraven rots molt sorollosos impossible de concentrar-se.
A les 5 de la tarda teniem el tea break a base d’arrós inflat, cacauets, un tall de sindria i té. Tot molt bó i si volies podies repetir.
De 6h a 7h meditació al Dhama Hall i de 7h a 8:15h els que enteniem espanyol anavem a una sala on ens posaven les lliçons en castellà. Allà era on ens posavem de costat amb l’Anna, tot i la separació de sexes, i intercanviavem algunes mirades sense que ens veiessin. Les lliçons eren molt interessants i enriquidores. Parlaven de la tècnica de meditació Vipassana.
De 8:15h a 9:00h feiem l’última meditació i després tots a dormir.

El 10è dia va ser molt més suau ja que a mig matí ja varem poder parlar i trobar-nos amb les noies al Jardí.
Les noies, en un primer moment nomes feiem que riure i dir d’on erem i com ens deiem, això de compartir una habitació amb tantes noies, un total de 10 i no poder-se dir res era força estrany, però cal dir que el silènci no va ser gens difícil. Varem tenir una tarda per poder compartir experiències i vivències amb la resta de companys, fins que la desena nit va caure i com totes les anteriors de seguida de nou va sonar la campana.

Un bon dia, good morning, buenos dias va sonar a les habitacions! Una ultima reflexió conjunta al hall, a fer la maleta i recollir aquells objectes que al dia a dia a casa sembla impossible que poguem despendre’ns. L’experiència va arribar al seu fí, tot deixant-nos un record especial dins aquest viatge.

El dormitori
Meditant 10 hores al dia


11 comentaris:

  1. Hola parella!!!!

    Finalment apareixeu!!!! Us trobavem a faltar!!!!

    Quina gran experiència.

    Per haver set els 10 dies de menys activitat (fisica) del viatge, heu fet l'explicació mes llarga del bloc. jajajaj

    La posició que feieu servir és la que s'anomena del Lotus? Amb un coixí i prou? no hi havien banquetas per poder meditar de genolls? Se m'enrrampen les cames només de pensar-hi..

    Una abraçada molt forta!!!

    Jan, Anna i Roc i....

    ResponElimina
  2. Déu n'hi dó! Però quina experiència més interessant! A veure si quan torneu ens ho expliqueu més detalladament i també ens podem auto-purificar (que alguns ho necessitem!)

    Mentre sento els cotxes com passen pel carrer se'm fa difícil imaginar-me el silenci que vau tenir durant aquests 10 dies.

    Vinga, un petó ben fort de part d'en Guerau i meu!!!

    ResponElimina
  3. tela,tela,tela la postura iò no l'agues aguantada i el silenci a de ser molt du...

    veu-ret i no poder dir res sa de fer molt estrany....

    no ser vosaltres,però iò uhe trobat molt llarg,
    sort que s'acavat!!!

    molts molts petons!!! des-de Mas pous us estimem

    ResponElimina
  4. parella.. felicitats
    i gràcies per compartir això

    nosaltres vam viure 'moments' de meditació en el nostre viatge.. però ni de bon tros deu dies..

    jo tinc ganes de fer-jo aviat.. quan acabi el llibre
    ha de ser com un reset oi?

    una forta abraçada

    francesc

    ResponElimina
  5. Hola macus!!! nosaltres també us hem trobat molt a faltar!!! petons!!!Manel i Eulàlia.

    ResponElimina
  6. Hola amics,
    A veure si ens porteu una mica de meditació cap aquí, ens aniria a tots molt bé trencar amb el dia a dia i mirar d'escoltar al silenci, ens han ensenyat a treballar, a fer mil coses en un dia però ningú no ens ha ensenyat a meditar, a parar-nos i mirar d'aprofundir en nosaltres mateixos.
    Una passada!!! Haurem de meditar tots plegats quan torneu (jejeje).
    Una experiència fantàstica, ens n'alegrem molt que l'hagueu pogut viure.
    Una abraçada des de terres catalanes!
    Kas, Lluc i Anna

    ResponElimina
  7. Amics!!!
    Jan, Anna, Roc i... doncs si la posició era la de lotus, sense banquetes i amb un coixí, però nosaltres a més a més utilitzavem el coixi inflable i roba per recolzar els genolls, tot i que els professors ens ho prohibien.

    Imma i Guerau...un silenci absolut moltes vegades és necessari.

    Familia Pous...la posició molt dura, el fet de fer silenci una mica estrany al principi, però com tot un s'acostuma i acaba gaudint del moment.

    Francesc i Aneta, si cert, ha set com un Kit-kat en el viatge. 10 dies de viatge interior.

    Manel, Eulàlia i Clara... certament també teniem algun moment d'anyorança i record

    Kas, Lluc i Anna...no ens imaginem un Sant Joan, fent meditació i sentint la olor de la paella d'en Jan.

    Us estimem!

    ResponElimina
  8. Bon dia silenciosos!!!

    Es nota que heun estat callats 10 dies... Amb quina xerrera heu tornat!!! Jajajaja... Jo, com tots, us trobava molt a faltar. Massa dies sense llegir les vostres peripècies.

    Això de: "èrem, un anglès, una alemany, un espanyol" sona a acudit. Jajajaja...

    10 dies sense mòbil? Buf, els de Telefònica m'envien una corona de flors si veuen que no gasto durant 10 dies!!! Es pensarien que m'he mort amb tot el que gasto!!! Jajajaja...

    La posició del Lotus la veig difícil... la de l'enredadera es pot fer? O la de la planta rastrera que és la que millor em surt a mi!!! Jajajaja...

    Apa, seguiu fent camí i a la tornada organitzem un dia o dos de meditació i silenci va!!! (més no eh!!!)

    Un petonarro inmens cuques!!!

    Ailofyú.

    ResponElimina
  9. Hola parella!!!

    Vaja experiència. Ens ho haureu d'explicar amb calma

    No em sé imaginar 10 dies meditant i "sense xerrar"... ja em coneixeu...je,je,je.

    Cuideu-vos molt.
    Petons

    Martí i Montse

    ResponElimina
  10. 10 dies sense xerrar? uff, no crec pas que ho pogues aguanta!!! i crec que l'Ester menys, potser el tiet i en David els i seria mes facil. de totes maneras quina experiencia!! segur que encara en tindreu moltissimes mes. fins un altre i que tot segueixi igual de be. un peto desde Vic.

    ResponElimina
  11. Ostres ens heu d'explicar el que vareu sentir al llarg d'aquests 10 dies de meditació. L'experiència sembla molt dura però segur que al final t'has de sentir molt alliberat. A veure si un dia ho fem a assaig. Però ja t'aviso que si ve l'Imma ho tenim molt complicat.
    Pdm

    ResponElimina