21 de juny 2011

HANOI

Arribem a Hanoi, la capital de Vietnam, situada al nord del país. En pocs anys s'ha convertit en una ciutat moderna, deixant enrere els vestits tradicionals i la bicicleta com a mitjà principal de transport, però mantenint la vida als carrers, on s'hi pot trobar de tot, desde un petit restaurant amb taules i cadires de plàstic servint noodles amb pollastre bullit, dones fent-se la pedicura, senyores venent tot tipus de fruites i verdures.
Els carrers conserven els noms dels oficis, trobant-se un gran nombre de comerços iguals, l'un al costat de l'altre, com per exemple el carrer dels mecànics, els fusters, el carrer de les joguines, el carrer de la roba, les sabateries, etc. respectant-se uns als altres però alhora fent-se la competència. 
Creuar els carrers de la gran ciutat és tota una aventura. Simplement cal començar a caminar sense mirar gaire als costats, comprovant que els centenars de motors i cotxes que circulen t'esquiven amb tota normalitat, ja que els pocs semàfors que hem vist o passos de zebra no són gaire respectats.  
Dona Vietnamita amb les típiques cistelles venent fruita

Temple de la Literatura

Venent fruita, i menjant-se una sopa de verdures

La floristeria sobre rodes

Fent-se la pedicura

Tot és possible

Centenars de motors als carrers de Hanoi

3 comentaris:

  1. Oooooooooohhh... quines imatges més boniques!!! La de la bicicleta florejada és preciosa i diria que en sento l'olor i tot!!!

    I la foto de les iaies assegudes molt bona també. Sempre m'ha fascinat la fragilitat que semblen tenir les "iaies" aquestes tant escanyolides i de ben segur que són més valentes que qualsevol de nosaltres!!!

    Una abraçada de bona nit parella... Mmmmmmmmmm... l'heu notat? Jo si, gràcies!!!

    ResponElimina
  2. Quines flors més rares, no? Realment aquestes bicicletes carreguen de tot, hauríeu de fer un llistat de tot el que heu arribat a veure que portaven, segur que seria força llarga. Com m'agradat la frase de caminant i no mirant a les voreres, és un bon consell per si mai ens perdem per aquelles terres.
    Pdm

    ResponElimina