23 de jul. 2011

DON DET i DON KHON


Just a la frontera de Laos amb Cambodja, el riu Mekong s’acomiada de Laos formant les anomenades 4000 illes. Després de Don Kong, les illes Don Det i Don Khon són les més grans de tot el conjunt. Els bungalows de fusta a tocar al riu, amb les amaques gronxant-se pel vent, el color verd dels camps d’arròs i les palmeres plenes de cocus, fan d’aquest indret un lloc paradisiac.
És un lloc on el rellotge quasibé s’atura i et transporta a temps passats, on en camins de terra transitats per  bicicletes i alguna moto, són el pati de l’escola de tots els nens i nenes.  Aquí juguen al llançament de xancleta, buquen cucs per després pescar i el vespre caçar granotes, junts es banyen nus al riu, s’enfilen dalt dels arbres a jugar i collir fruits i fan volar bonics estels fets amb un tros de plàstic. 
Les dos illes estan comunicades per un pont construït en la època d’ocupació Francesa. En ell creuava el riu, un tren que servia pel transport de mercaderies i així salvaven els ràpids i cascades que hi ha a la regió. 

Cases de Don Det a la vora del Mekong

Cases tradicionals de Lao

Pont Francès entre Don Det i Don Khon

Demostració de força en els Ràpids del riu Mekong

Camps d'arròs en la tranquila Don Det

Jugant al llançament de xancleta

El futur de Don Det i del món

Pescant gambetes amb el cul a l'aire

Amb l'armat a l'aire

Despenjant l'estel

Bebent una Lao Beer als peus del Mekong




6 comentaris:

  1. Ueiiiiiiiii... bona vesprada parella!!! Pani, veig que t'animes a treballar i jugar amb la gent siguis on siguis. Jajajaja... En què consisteix el joc de la xancleta?

    Juga a la xancleta amb ells, però sobretot, no pengis cap foto teva pescant gambetes amb el cul a l'aire!!! Jajajaja...

    La foto dels camps d'arròs és molt xula. Veure les diferents tonalitats en grans extensions de terreny ha de ser impresionant.

    Petonots a lao i lao!!!

    ResponElimina
  2. Aquet nen pescan gambetas fa molta gracia,son bonas les gambes amb aqueta aigua tan bruta,
    de roba i calsat no en fan servi gaire, no tenen
    feine a rentar je je je.....

    petonasos abrasades

    ResponElimina
  3. el joc de la xancleta consisteix en:
    1. Posar un grup de gomes de pollastre al terra
    2. Allunyar-se 3 o 4 metres (o més depen de l'experiència)
    3. Apuntar amb la xancleta cap a les gomes
    4. Llençar-la i tocar al màxim de gomes possibles
    5. Ets el guanyador de tantes gomes com hagis tocat.

    Pescar amb el cul enlaire...doncs no hem costaria gaire, però cal ser prudent...jejej

    ResponElimina
  4. eoeeoo!!!! lo que veig es que aquests nens tenen un equilibri que ti cag....
    aquest riu semble ser que es molt garant
    això si amb el colo que te l'aigua, semble que sigui espesa..
    no gaire potable per bany-arsi!!!
    i amb el joc de la xancleta ja mi'apunto jejeje!!!
    una abraçada i molts petons (xorrons)

    ResponElimina
  5. ojalá el futuro del mundo sea tan maravilloso como esas sonrisas!!!!!

    ResponElimina
  6. Quines fotos tan impressionants, sobretot la dels camps d'arròs i la dels nens amb el cul enlaire, ejejjejeje. Si per aquí anessin així els pescadors, ja també m'apuntaria a pescar, jejejejeje bé depèn del pescador, eh?
    Petonets amb el cul enlaire, jejejeje

    ResponElimina