2 de jul. 2011

VIETNAM


Un dia més, el sol entre per les escletxes de la caseta de fusta despertant-me d’un dels meus somnis. La olor de terra mullada em recorda a l’arribada dels munzons, no ha parat de ploure en tota la nit. Aprofito un cubell d’aigua de pluja per rentar-me la cara juntament amb els meus 4 germans. Ahir varem començar les vacances d’escola i a partir d’avui hem toca, juntament amb en Son La de 4 anys, fer-nos càrreg de les búfales d’aigua, que el nostre pare fa servir per llaurar els camps d’arròs. Surtim de casa amb unes botes d’aigua i un plàstic que ens protegirar en cas de pluja.
La Catba, de 8 anys, i la Xinla de 2 anys, marxen amb la meva mare i la iaia, juntament amb les dones de la casa veina. Totes elles caminaran 5km per arribar al camp que avui toca plantar l’arròs, mentre el més petit de tots, de només 8 mesos encara dorm tot penjant de l’esquena de la meva mare. Ella i tota la família faran que el camp que estava inundat d’aigua a primera hora del matí, canvii de color al llarg del dia, tot clavant cada 4 dits un planter d’arros verd. Mentres tant la Xinla, completament despullada i descalça juga amb un escarbat gegant que ha trobat enmig d’un camp ple de fang.
En un dels camps que pasturen les búfales, trobo un dels meus amics d’escola. En Dien Bien té la mateixa edat que jo, 6 anys, i a ell també li ha tocat la feina de cuidar les búfales. Junts deixem que pasturin mentre nosaltres ens despullem i ens banyem a la bassa. Més tard aniré a ajudar al pare, a carregar la moto amb la fusta que haurà estat treient, durant tot el dematí, del riu. Doncs les plujes dels últims dies fan que el riu vermellós baixi amb força tot arrosegant grans quantitats de terra i arbres.  
Amb aquesta història hem volgut fer sentir la realitat de les famílies que vieuen en les zones rurals del Vietnam, on tothom s’ajuda, vivint d’una forma integrada amb la natura. Un país molt jove, on els petits són de tothom, corrent lliurement i sense pors enmig de paratges maravellosos.
La plantada de l'arròs

Llaurant el camp

Amb els més petits al camp

Poca roba

Tota la família amb moto

En Dien Bien pasturant la búfala d'aigua

6 comentaris:

  1. una istoria molt entrenyable i a la vagade no deija de ferta pansa!!!!

    amb tan poca cosa i segurament son ven feliços
    i gens agüistes.

    la foto den Dien Bien amb la búfala la trobo de postal!!!
    en poca roba es preciós!!

    molts,molts i molts petons... xorrons!!!

    ResponElimina
  2. Bona nit xulos!!! Pel que ens aneu explicant i de la manera que ho feu, aquest país us està arribant força endins oi? A nosaltres també!!!

    Veient les fotos, noto com el fang se'm fica entre els dits dels peus, mentre que la freda aigua fa ballar les tiges de l'arròs que em fan pessigolles a les cames... que ve ho expliqueu i com ens ho feu reviure!!!

    Moltes gràcies!!! UTAFM...

    ResponElimina
  3. Hola parella!!!

    Amb el Martí estavem seguint el Blog desde que esteu a Vietnam i QUINA PASSADA!!! Aquesta zona de les terrasses de cultiu és increïble... Suposo que el gust de l¡arròs a aquesta zona també ha de ser genial, oi???

    Anem seguint el món... amb els vostre ulls

    Petons desde Gurb i MOLTA SALUT!

    Martí i Montse

    ResponElimina
  4. Hola guapetones!!! cuanta belleza hay en el mundo!! qué colores tan hermosos y que sonrisas tan sinceras y puras!!! se necesita tan poco para ser feliz y nosotros nos empeñamos en lo contrario!!! tenemos mucho que aprender!!!Miles de besos a los dos!!! y dejad que os dé un poquito más el sol, sobretodo a ti César que relamente eres "el piel pálida" ;-) Marina Delgado

    ResponElimina
  5. Ens agrada explicar-vos contes a partir de les aventures i les vivències del dia a dia. Ens sentim afortunats de poder ser on som i sentir-vos tant aprop.

    ResponElimina
  6. Realment una història molt maca per entendre la realitat d'aquest país. Podríeu escriure una volta al món a través de contes, els contes ajuden a grans i petits a seguir una història i fan que la ficció esdevingui realitat.
    Petonets manlleuencs

    ResponElimina