28 d’ag. 2011

UN VIATGE INTERMINABLE

Un vaixell de fusta de petit tamany ens portarà de l’Illa de Koh Tao a Suratthani en unes 8 hores de viatge. Des de terra la Núria i l’Espi ens acomiaden, ells marxen dues hores més tard en un altre vaixell en direcció a Chumphon. Bufa força vent, la mar està moguda i el fràgil vaixell es mou tremolós com un flam. A les nou de la nit comença el trepidant viatge. El vaixell te dos nivells i a cada nivell dues llargues fileres de matalassos al terra que serviran per dormir als 125 passatgers de capacitat màxima. Un al costat de l’altre com petites sardines. Sortim de port i al poc temps de camí les rialles de la gent donen pas a cares de preocupació. El vaixell salta d’una onada a l’altre mentre la flexible fusta cruixeix i els llums s’apaguen i s’encenen. Una noia vomita per una de les finestres mentre que per d’altres entren els esquitxos de les ones. Ens estirem i tanquem els ulls, intentant no marejar-nos, mentre l’Anna resa un pare nostre i promet una espelma a Lourdres de Manlleu si arribem sans i estalvis. A la una de la nit la mar calma i podem dormir i somniar amb els bonics peixos de colors que hem vists aquests dies.
Arribem a Suratthani a les 5 de la matinada on uns nois ens condueixen a l’establiment de la companyia de busos. Allà prenem un te i esperem un minibus que ens portarà fins a Hat Yai. Dormim placidament al mini bus mentre fa camí. A Hat Yai canviem de mini bus, aquest cop és més atrotinat i els seients del darrera on seiem a cada frenada salten endavant com si estiguessim al pop de les atraccions de festa major.
Creuem la frontera acomiadant-nos de Tailàndia i entrant a Malàsia de camí a Gorge Town on haviem d’agafar un bus fins a Kuala Lumpur, capital de Malàsia. Però com que arribem tard el bus ja ha sortit i hem d’esperar 6 hores, fins les 12 de la nit per poder agafar l’altre bus.
A les 12 de la nit cansats pugem al bus i en pocs minuts ja dormim abrigats amb els forros polars, portegint-nos del coi d’aire acondicionat. A la matinada una explosió ens desperta, una roda del darrera ha petat. Ens aturem per uns minuts però el xòfer decideix continuar amb una sola roda i a velocitat lenta. Passades unes hores ja clareja i el bus s’atura a un taller mecànic a canviar  la roda. Nosaltres seguim dormin i a les nou del matí quan ja entrem a Kuala Lumpur ens despertem, menjem una mica i per fi després 36 hores arribem al destí.

Nit d'insomni

5 comentaris:

  1. Ostres, quina por, no????

    No sé pas si hagués aguantat, jo!

    I quin viatge més llarg...

    A veure com us va per Malàsia!

    Un petó ben fort!!!!!!

    ResponElimina
  2. DÉU N'HI DO QUIN VIATGET NO?? QUINES AVENTURAS,

    PODREU FER UNA ENCICLOPÈDIA DE TOT ....

    EN AQUET VAIXELL I VEIG MOLTES MOXILES ¿ERAN

    AVENTU-RES COM VOSALTRES.??????

    UN PETONAS MOLT FORT.

    ResponElimina
  3. recoiii!!!! gaires viatges com aquests i poder ja tornari-au cap a casa.no??? jajajaja

    ja e anses l'espelma a Lourdes,espero que els propers depleça-ments que feu siguin mes tranquils.

    molts i molts petons!!!!a Mas pous us trobem a falta i us estimem molt

    ResponElimina
  4. Això és una bona aventura i la resta tonteries. Al vaixell us imagino com petites sardinetes en escabetx esperant no retornar a la mar, jejejeje. Jo crec que hagués resat en tots els idiomes i religions perquè no m'hagués enfonsat. Bé finalment ja sou a Malàisia. Ara fins a la pròxima emoció forta. Quina serà? Haurem de continuar enganxats.
    Petonets manlleuencs

    ResponElimina
  5. Collona, no devieu clucar l'ull ni un segon!!! Bots salvavides ni "xalecos" oi? Només quedava resar i encomanar-se a tot Déu (mai més ben dit!!!). Quan torneu encenem un ciri junts va!!!

    ResponElimina