S21

Després de la retirada de les tropes dels Estats Units tan de Vietnam del Sur com de Cambodja, a Phnom Penh la capital s’instaurà el règim de Pol Pot (Kampuchea Democràtica), màxim Lider dels Khemers Rojos. Un animal de la talla de Hitler, Franco, Bush, Blair o Aznar.

L’aplicació literal del maoisme i la declaració d’una nova era denominada Cambodja any zero, pretenien eliminar 2000 anys d’història. Sota aquesta perspectiva absolutament tot el què representés el passat havia de desaparèixer: La moneda, el mercat, l’educació, les formes de vestir, la religió, els llibres, la família, etc. Les ciutats van ser evacuades, forçant als seus habitants a marxar a llocs remots del país on allà serien obligats a treballs forçats, on els separarien de les famílies, dels fills i disoldrien els matrimonis.

Del 1975 al 1979 els Khemers Rojos, comandats per Pol Pot van assassinar més de 2.000.000 de persones (1/4 part del País) davant l’impassivitat dels Països veïns i d’occident. És l’últim gran genocidi de la història moderna.

A Tuol Sleng, una escola superior al centre de Phnom Penh, els Khemer Rojos van ubicar el centre de detenció office 21 o l’anomenat S21 per buscar el que ells anomenaven “l’enemic occult”. On es coneixia per “el lloc on s’entra però no es surt”.

S’estima que hi van morir sota brutals tortures unes 20.000 persones entre homes, dones, anciants i nens.

Els quatre edificis de quatre plantes cada un van ser reconvertits. En algunes plantes les aules es van subdividir per crear cèl.les individuals de 2x0,80m. En d’altres tota l’aula era ocupada per presos estirats al terra i encadenats pels peus a un llarga barra d’acer.

Les tortures més comuns consistien en: descàrregues elèctriques, ofegament a una pila d’aigua, arrencar les ungles amb unes tenalles o els mugrons, introduïr cucs pels forats de les ferides, etc. Eren tan forts els crits que van necessitar tapiar finestres i posar fil espinós als passadissos exteriors perquè els presos no es llencecin buscan la calma del suicidi.

Des de sentintelmón volem retre un sentit homenatge a totes aquelles persones que han estat torturades i apartades de la llibertat. Volem que la seva memòria perduri perquè aquestes atrocitats no es tornin a repetir en cap altre part del món.

Escrit en una de les parets de l'escola...Per què?

Tuol Sleng d'escola a presó i ara Museu del Genocidi.

Fil espinós així els pobres presos no es podien suïcidar

A la foto de la paret es veu com van trobar, mig descomposat, un pres.

Cèl.les

Les mides de la cel.la 2x0,80m

Fotos d'algunes dones torturades i assessinades

Pres núm 17. Al cel sigui

Aixecament de les fosses comuns.

No els oblidem per què no es torni a repetir

Memòria i Justícia