16 d’oct. 2011

INDONÈSIA

Ens ha faltat molt de temps per poder recorrer i conèixer una mica aquest gran país, el quart més poblat de la terra, format per més de 17.000 illes i amb més de 235.000.000 d’habitants. De les grans Illes hem trepitjat: Java, Bali, Lombok, Sumbawa, Flores i Timor Oest. Totes elles diferents tan de paissatge com de la gent. A Java, per exemple, la religió principal és la Musulmana, mentre que a Bali és la Hinduista i a Flores o Timor és la Cristiana.  Els paissatges van desde selves tropicals a àrides muntanyes, passant per espectaculars formacions volcàniques o meravelloses platges.
Destacar que, quan més lluny de la turística Bali hem estat, més comodes ens hem sentit ja que la gent és més natural i no t’intenta enganyar per obtenir el sucós diner del turista.
Ens ha agradat moltíssim l’Illa de Flores, on hem pogut descobrir els Dragons de Komodo, gaudir d’unes espectaculars vistes des del Kelimutu, perdre’ns en la solitària platja de waiterang, i en tots els llocs hem trobat persones maravelloses, la veterana viatgera Èrica, de 68 anys, els catalans Joan i Esther, la Xilena pelotuda Bàrbara i en Jan, jove arquitecte Suïs.
El preu a pagar per descobrir Indonèsia són les llargues jornades d’autobús i de ferry que comporta el creuar d’una illa a l’altra. Les carreteres són precàries a l’igual que els autobusos. Això si, durant el trajecte no hi ha temps per aburrir-se. Sempre passa una cosa o altra. Una dona que puja a vendre menjar, un noi que canta amb la seva guitarra, la bossa de tomàquets que es bessa pel terra i surten disparades per la porta, els nois que cobren el bitllet, que s’enfilen en ple trajecte a dalt del bus per fer una migdiada,  gent vomitant en bosses de plàstic, etc.
Ens han quedat molts llocs per trepitjar i ens feia especial gràcia visitar Papúa i conèixer la vall de Bailen on hi ha unes tribus, els Dani, on els homes van completament nus menys una carbassa allargada que els hi cobreix el membre. Ens hagués agradat fer-nos una foto amb ells i la seva indumentària.


De la tribu dels Dani

En Pani de la tribu dels Kuka


11 comentaris:

  1. Aneu alerta amb aquestes fotografies tant pujades de to!!! potser a les revistes del cor els hi interessa una mica canviar les temàtiques i se les descarreguen... tan la primera foto com la segona hi ha molt tema a debatre... je,je!!! Quin riure Pani!!! ja m'imagino l'Anna tirant la foto... de fet no vull pensar com va acabar tot plegat!!! Molts petons,

    Gemma

    ResponElimina
  2. OSTRAS TU!!NO ENTENIAS PROU AM LA CANYA COM ELS DE LA TRIBU!!!ET FALTAN LES BANYES DEL NAS JE JE JE..
    AQUETS HOMES SON MOLT MAL CARATS

    PETONASOS

    ResponElimina
  3. Pani, quina carbassa més xula que has trobat, no? Com m'agrada la vostra imaginació, només t'ha faltat una mica més de color... Indonèsia és molt gran i si més no us en porteu un bon tastet. Sempre quedarà coses, però així podreu repetir.
    Pm

    ResponElimina
  4. Estàs molt sexy i guapo germanet!

    1 petó enorme,

    Mònica

    ResponElimina
  5. jajajajaj Pani Pani!!!!
    amb lo que veig Indonèsia us a agradat força...

    no us preocupeu per no avé pogut visita aquesta tribu,quant torneu fer vida normal,(no se quant serà) be heu de guarda algun lloc per anà de vacances jajaja...

    molts,molts,molts i molts petons.....us estimem Mas Pous

    ResponElimina
  6. Molt bé Pani, t'has integrat a tope!!! jejeje..

    Molts petons!!

    Espi i Nuri

    ResponElimina
  7. Amb un pot més petit ja hauries passat...
    Manel
    Eulàlia i Clara. Molts petons!!

    ResponElimina
  8. veig que el semi nu ha portat molt de debat... la propera un nu integral de l'Anna... per cert em va costar trobar un pot de la meva mida jeje... ho volia fer amb un tanga de l'Anna però no em va deixar, jeje...

    ResponElimina
  9. Jajajajajaja... Pani, seràs el proper poster central de la revista del Lluçanès!!! Jajajaja... Amb un got de xupito els catalans fem!!! Tot i això, jo abans de ficar la "kuka" dins d'una carbassa allargada miraria si hi ha cap bitxo dins!!! Jajajaja... amb tanga haguessis quedat esssssssssssstupendu Pani!!!

    ResponElimina
  10. Uaaaaala! Feia molts dies (més d'un mes) que no em connectava i el primer que em trobo és en Cèsar fent porno! He pensat: sí que ha canviat aquest viatge en aquest temps que no m'hi he connectat! Però després d'unes 3 hores de llegir per agafar el fil des de l'últim dia, he vist que aquesta imatge només és anecdòtica...ufff, menys mal, no us han raptat com a instrument sexual.Jaja!

    Ara seriosament, fa molts dies que no em connecto, de fet des de les vacances, perquè la voràgine de la feina ha fet que no hagi estat capaç de trobar una estona per posar-me al dia.
    Això no vol dir que no hagi pensat molt, molt en vosaltres. Alguns dies, mentre estic conduint cap a la Uni (o tornant-ne) amb els meus "problemes", penso: i ells, què deuen estar fent ara mateix? segur que estan en una altra dimensió, vivint unes coses absolutament diferents i els seus "problemes" no tenen res a veure amb els de cap dels que estem aquí. I llavors penso que fort que és que en un mateix instant, diferents persones estiguin vivint coses tant diferents...A vegades, la rutina diària fa que el nostre món acabi essent molt petit i sembla que tot va al nostre ritme, però cada cop que tafanejo el vostre blog torno a la realitat (una altra realitat, des del meu punt de vista) però una realitat existent on tot té una manera de fer diferent, moltes maneres de viure, on el temps passa a un altre ritme...
    I l'altra cosa que em pregunto: i tenen ganes de tornar? I com ens veuran quan tornin? Com es trobaran aquest petit país que quan van marxar ja estava en crisi, però que ara cada vegada aquesta es fa més evident? I com ens trobaran a nosaltres? I ells, hauran canviat? Els trobarem molt diferents? Crec que el dia que ens tornem a veure tindré vergonya (com una nena petita que coneix un amic nou).
    En fi, moltes preguntes, ja ho sé, però no sé per què avui tenia la necessitat d'expressar-vos-les. Suposo que és una manera d'expressar que a vegades, us enyoro...
    Per cert, avui és dia 21 d'octubre (ara són les 21.36h). Ahir, dia 20 d'octubre, a la tarda-vespre, ETA va anunciar l'acabament definitiu de la lluita armada i sembla que aquest cop va de debò. Els mitjans de comunicació se n'han fet molt de ressò.
    Ah! i una altra cosa que em fa gràcia d'explicar-vos: el dia del 8 a 0 contra l'Osasuna jo i en Lluís érem al camp. Feia molts anys que no estàvem al Camp Nou (sobretot ell que des de petit que no hi havia estat) i aprofitant el seu 40è aniversari li vaig regalar una samarreta d'en Puyol (el seu preferit) i dues entrades (bé, una per ell i una per mi) per anar a veure el Barça al Camp. Vaig triar aquest partit perquè les entrades eren un pèl més barates (per dir-ho d'alguna manera, perquè estan a preu d'or!Més de 100€ per entrada! Això sí 2a graderia. Teníem els jugadors molt a prop i tenint en compte que tardarem anys a tornar-hi...).Va ser genial!! 8 a 0, què més es pot demanar...

    Bé, tenia ganes de compartir una estona amb vosaltres. Espero que us continuï anant tot molt, molt bé.

    Un petó molt gran a tots dos.

    Imma C.

    ResponElimina
  11. Ei nois!!! salutacions de d' Australia!!!!
    Aneu preparant la cartera, si us descuideu, en Cesar no fara ni pel potet de plastic!!!
    Flipareu molt i molt!!! amb els preus tambe. Per comencar amb els de internet, aixo ja no es Indonesia!!!
    Una abracada molt forta!!! i prepareu-vos pel canvi!!!

    ResponElimina