24 d’oct. 2011

LOSPALOS


Des de Dili, la capital de Timor Leste, viatgem fins la petita població de Lospalos, a 7 hores de bus per carreteres sense asfaltar, seguint la línia del mar i passant per mig de poblats on l’electricitat està per arribar i l’aigua potable és impensable.

Poca cosa sabiem d’ell abans de trepitjar-lo, però l’hospitalitat de la Olinda, una senyora de 65 anys que ens acull a una de les habitacions de casa seva, ens acosta una mica més a la realitat del país. Olinda té un petit guest house anomenat 27@, en homenatge al seu marit assassinat, el 27 d’agost de 1999 pels Indonesos durant la guerra civil. Ens enamora amb els seus sopars, truita de sardines, amanida de l’hort i un bon plat d’arròs.

Fent camí direcció a Lospalos

Enfilats a l'Anguna

Casa l'Olinda, a Lospalos

5 comentaris:

  1. Pel que llegeixo, són molt hospitalaris no? Bé, suposo que és el seu modus vivendis i viuen dels rodamons com vosaltres!!! Jajajaja... Es respira molta pau, i els vostres somriures s'encomanen. Amb el vostre viatge ens feu molt feliços de veritat!!! Petonots.

    ResponElimina
  2. aquí amb el bus semble que sigui molt desèrtic ,però la caseta de l'Olinda es veu prou maca!!!!

    ostres Anna!!! casi tens el mateix color de pell que els teus companys de viatge.jajaja!!!

    una abraçada i molts petons desde Mas Pous

    ResponElimina
  3. BÉ PER LA SEYORA OLINDA I LA TRUITA DE SARDINES,
    TOTA AQUESTA BONA GENT QUE US TROBEU I US DONA
    TAN BONA ACOLLIDA ESPERO QUE ELS PORTEU SEMPRE
    DINS EL COR..EL NOSTRE MÓN TAN GLOBALITZAT ALS
    FORASTES NO ELS TRACTARIEM TAN BÉ.

    MOLTS PETONS I MOLTES ABRASADES....

    ResponElimina
  4. Sabeu què m'ha vingut al cap en veure aquesta caseta tan bufona... el conte de la blancaneus... al conte surt una caseta molt igual!!! je,je Sembla impossible que encara hi hagi llocs del món on l'electricitat encara no hagi arribat, a nosaltres això ens queda a anys llum!

    N'estic segura que quan arribeu a "casa" sereu molt més concients de tot el què ens envolta i de l'ho molt privilegiats que som de viure en un lloc tant avançat,o no???

    Llenço la reflexió...

    Gemma

    ResponElimina