9 de nov. 2011

STUART HIGHWAY


Ens estem fent amics de la carabana, i amb ella hem après a viatjar d’una altre forma. Lliures i solitàris, en carreteres desèrtiques, viatgem per la carretera anomenada Stuart Highway. Kilòmetres i kilòmetres d’esfalt de línia recta i interminable, on l’horitzor es difumina amb el reflex del sol intens. A costat i costat de la carretera extensions de terra seca de colors vermells i torrats, boixos i matolls verds i grocs, això és el famós outback Australià.
Conduïm de dia, arribant a temperatures extremes de 38ºC, on el sol que ens pica per les finestres fa que l’interior sembli un forn a plena cocció. De tant en tant un cop de fre, brusc i sec, i és que per davant nostre s’ens crusa un cangur, o una vaca, o un caball salvatge, o un llangardaix, una serp. Però podem dir que l’animal que més hem vist és el cangur, però no com ens agradaria, sinó que atropellat, mort a un costat de carretera, i és que aquests animals son atrets per la llum dels cotxes al circular de nit.

I de sobte ens apartem de la carretera, deixant pas als coneguts “road train”, camions trailer fins a 4 remolcs, que poden arribar a medir uns 55metres de longitud. Conductors que viatgen a velocitats màximes, a uns 120km/h i que en el moment de passar per el seu costat, val més la pena agafar fort el volant, no respirar i tancar els ulls.

I campistes ens hem tornat, fugonet en mà, arròs, pasta i llegums, pa amb nocilla, llet amb cereals i suc de taronga per esmorzar, i el millor de tot, les dutxes a plena llum de les estrelles amb una ampolla de 1,5l d’aigua i una pastilla de sabor.

Per dinar... pasta

La cuina de la chubby

Cangurs a la vista

Els famosos trens de carretera

Esperem veure'n de vius... pobrets

Carreteres inacabables

Bars de carretera australians
De bon matí... deprés de passar la nit

8 comentaris:

  1. mai em agues immaginat l'Anna vivint com una autentica guipi o mes aviat una rodamón... "viure per veura"
    jo també espero que no trobeu mes congurs morts per la carratera!!!!
    aquestes dutxes han de ser fantàstiques jajaja!!!

    us estimo molt guapisims...

    ResponElimina
  2. SOU UNS AUTENTICS CAMPISTES,SORT QUE PODEU CUINAR

    A FORA PERQUE EN AQUESTA MINI CUINA NO DEU ANAR

    MASSA BÉ..EL CAMIÓ NO PODRIA PUJAR PER LA TRONA

    INCREIBLE..QUINA LLASTIMA DE CANGUR..EN AQUET

    CAMPIC NO IA MASSA GENT NO¡¡¡

    PETONASOS

    ResponElimina
  3. No trobeu a faltar els llargs viatges amb tren... i amb bus... aquesta caravana és de luxe eh!!! qualsevol viatge per aquestes carreteres tan llargues amb un bus atrotinat, ple de gom a gom de gent i d'animals, maletes... en fi de tot i més!!! Em sembla que més d'un i més d'una li agradaria tenir una caravana com aquesta per anar amunt i avall sense pensar en pagar una hipoteca cada més, no?

    Me'n alegro que les coses per Austràlia us vagin tan bé!

    Cuideu-vos molt! Una abraçada

    Gemma

    ResponElimina
  4. L'Outback, el bush; Quins records!!!!. Per mi la combinació de furgo (bus en el ostre cas), música i paisatge -i la companyia es clar- són insuperables. Els grans viatges tenen sempre grans travesses. A més nosaltres vam tenir la sort que més que una conductora teníem una DJ, que sabia trobar la millor cancó per cada moment del dia (les primeres vistes de l'Urulu les vam tenir escoltant Dancing Queen dels Abba!!!!)
    Música i cafè, la fòrmula perfecte per no fer figa en aquestes carreteres interminables...... Ja ens direu quina música us fa companyia!!

    Una abraçada
    GM&X

    ResponElimina
  5. Una cosa és tenir el parabrises plè de mosquits i l'altra amb cangurs i altres bèsties d'aquests tamanys!!! Jajajaja... aquí com a molt pots atropellar algun gat o conill despistat!!!

    ResponElimina
  6. Per cert, sort que les carreteres són rectes, no em sé imaginar un camio de 55 metres fent maniobres!!!

    ResponElimina
  7. M'encanta la vostra cuineta, és d'allò més confortable! jejeje

    Molta tristesa per el cangur...

    Endavant amb la super aventura!

    1 abraçada,

    Mònica

    ResponElimina
  8. Espero i desitjo que compenseu la foto del cangur mort amb una de ben xula d'un cangur viu. A mi ja em fa pena quan veig a un gatet o a un gos al costat de la carretera, doncs un cangur encara penso que me'n faria més. Que bon muntada la cuineta, sort que deixeu un bon testimoni de la vostra aventura.
    PdM

    ResponElimina