3 de gen. 2012

SAN FRANCISCO


Deixem Nova Zelanda des de l’Aeroport d’Auckland, ens esperen dotze hores de viatge fins a San Francisco on fem escala direcció Mèxic. Abans però cal fer el corresponent check in on hi arribem quasi 4 hores d’antel.lació. Una, en un principi, amable hostessa ens comença a preparar la facturació i ens pregunta si tenim un bitllet de sortida de Mèxic. Ens sorpren la pregunta, i li responem que no, que viatjarem per terra cap a centre Amèrica. Ens diu que Imigració d’els EUA demana que les persones que viatgen a Mèxic han de tenir un bitllet de sortida. Nosaltres aquesta informació no la teniem, tan sols haviem fet l’ESTA que és el document de petició d’entrada als EUA com a únic requisit que se’ns demanava. L’hostessa va consultar al seu supervisor i ens va confirmar que si no teniem un bitllet de sortida de Mèxic no podriem volar. Només quedaven dos hores pel vol, així que, desesperadament, vàrem tenir que anar corrents a una oficina de venda de bitllets de l’aeroport i comprar un bitllet en mitja hora a qualsevol lloc d’Amèrica central. Per sort ho vàrem aconseguir i vàrem volar, però la tensió d’aquelles hores ens va acompanyar fins l’enlairament.

A San Francisco i vàrem fer una escala de quasi 12 hores i aquest temps el vàrem aprofitar per fer una visita llampec al centre de la ciutat. Vàrem poder veure els famosos tram via, els carrers empinats, el barri Xinès, els gratacels del centre i l’Ajuntament. I el que vàrem sentir en aquestes poques hores a la ciutat és que Austràlia, Nova Zelanda i EUA tenen la mateixa cultura, passejar pels carrers d’una ciutat d’aquests tres països és quasi el mateix: el mateix asfalt, els mateixos semàfors, les mateixes botigues, la mateixa olor, etc. I és que la globalització ens està pintant a tots del mateix color. També ens va entristir veure tantes persones sense sotre pels carrers del centre. Ells no han pogut aconseguir el desitjat somni Americà.

És Nadal a San Francisco

Els tram vies i...

... i de fons la boira de San Francisco

Xina town prop del centre de SF

Les rialles d'uns xinesos jugant a la plaça

Grans edificis i grans avingudes

L'hotel just al Hill (muntanya)

Mal de clatell de tant mirar enlaire, no vull imaginar a Nova York

L'ajuntament i la policia, dos elements sempre presents a les grans ciutats

5 comentaris:

  1. TOT AURIA DE SER MÉS FÀCIL PER ANAR DE UN PAIS A

    UN ALTRE, SEBLE QUÉ I TROBIN GUST A ''EMPREÑA''

    LA GENT...

    SANT FRANCISCO,MOLTS BONS RECORTS....

    PETONASOS

    ResponElimina
  2. Ostres tu!!!domes de mirar aquests edificis ja em fan mal les cervicals!!!!
    l'Ajuntament amb tan de color semble se que es molt espectacular no??
    abraçades i molts petons..... M. Pous

    ResponElimina
  3. Carai, veig que voleu més que no pas camineu, i mira que us en feu farts de caminar!!! Quina colla de voltes... i per acabar anant al país on estàveu??? Ai verrrrrrrrrrrrge, com es nota que no he viatjat gaire... Jajaja... Uns petonets yankis!!!

    ResponElimina
  4. Crec que els viatges cap a St. Francisco, mai són tranquils! Nosaltres hi vam arribar després de perdre un vol previ a Chicago! jejejeje També va ser un malson! I comentar que, com vosaltres, em va sorprendre la quantitat de gent sense sostre. He estat a altres ciutats americanes, però a cap m'he sentit com allà... Això sí, la ciutat és genial i els carrers amb pendents són pitjor que els canvis de rasant de la carretera de Manlleu a Vic! jajajajaja Un petonet i sort en la nova aventura Americana!

    Muaks

    Salarich

    ResponElimina
  5. Deuríeu estar dels nervis!!! No voldria haver estat a la vostra pell, sort que desprès de tants mesos ja esteu cortits amb totes les
    experiències que heu viscut fins ara.
    San Francisco és una de les meves ciutats americanes preferides i ja ho puc dir desprès d'haver-ne visitat unes quantes. Em va recordar molt a Barcelona. Jo no hi he estat per Austràlia o New Zealand, però són països anglosaxons per tant tots tenen moltes coses en comú. Veure gent pels carrers a EEUU per desgràcia és veu massa sovint. És un país amb moltes oportunitats però quan et quedes fora del sistema, quedes molt fotut.
    A mi ja se m'acaben els dies per aquí, que hi farem esperar tornar aviat!!!
    PdEEUU

    ResponElimina