ILLA OMETEPE (2)

Tenim ganes d’explorar una mica més aquesta illa, així que ens desplaçem a la reserva natural de “Charco Verde”. Després d’instal·lar-nos a l’hostal Chico Largo, visitem la “laguna colorada” on hi viuen una gran varietat de flora i fauna. El bosc és habitat per famílies de “monos congos”, uns monets de color negre molt i molt passius, que durant la nostra passejada tenim la sort de poder-los observar hores i hores. La família de monos està descansant a les branques dels arbres i els més petits es pengen i despengen com trapessistes de circ.

De bon matí lloguem una moto “de muntanya” per 25$. Amb ella rodegem el volcà Madero, passant per camins de pedres i sorra, poc transitats però amb algunes “xavoles” on a l’interior les famílies s’amaguen del sol. El dia passa ràpid, entre plantacions de “banano” i ramats de “venado” que ens crusem; dues, tres o quatre vaques, guiades per un jove de poc més de 8 anys d’alt un cavall.

El petits fonambolistes

Prenent el sol

Algú s'ha fixat amb els cataplins del mico?

El concepción i la laguna colorada

El Madero i el llac

Les famílies i habitatges dels Illencs

És molt habitual veure dos o tres Nicas al cim d'una bici

Buenos días !!!

Els motars

Vols que et porti?

Brum brum... ja es trobava a faltar!!!

Acomiadant-nos de l'Illa d'Ometepe

ILLA OMETEPE (1)

L’Illa d’Ometepe és provablement un dels principals destins de qui viatja a Nicaragua. Situada en mig del segon llac més gran de llatinoamèrica, el gran llac de Nicaragua. Ometepe que en Náhuatl significa dos montanyes és una illa formada per dos grans cons volcànics. El volcà Madero i el volcà Concepción. Aquest últim es concidera actiu i l’última erupció es va produir l’any 2005.

El viatge a l’Illa el fem des del port San Jorge amb una barca de fusta que ni els pobres emigrans de l’Àfrica voldrien utilitzar per creuar l’estret. Una hora i mitja de camí on dos homes de la tripulació és passen el camí bombant aigua de forma manual, més aviat rupestre.

Just a l’arribada ja ens avisen que el bus que va a Mérida està sortint així que sense pensar-ho gens ens hi enfilem. El camí es fa llarg, més sense haver pogut dinar i per acabar-ho d’arreglar els últims 8km són de camí de pedres i pols. Just quan s’està ponent el sol arribem a Mérida, concretament al Rancho Mérida on ens allotjem en una bonica cabanya per un bon preu.

L’endemà ja tenim una activitat a realitzar; anem, juntament amb la Mary, la Sabrina i en Matheu, d’excursió amb Kayak al riu Istiam on els locals ens diuen que hi podrem veure caimans, monos, aus, tortugues, etc. La sortida val la pena, el paissatge és molt bonic però de caimans res.

El kayak ens ha obert la gana i ens recomanen que dinem a Frutilandia, el xiringuito de la Paula que es troba just a tocar l’aigua i des d’on s’hi poden veure les famoses postes de sol d’Ometepe. El peix amb fresco val només 60 córdobas (2€) i està deliciós.

Una de les altres activitats a fer a l’illa és banyar-se al “Ojo de Agua”. Són dues hores i mitja de camí, tot xino xano sota l’ombra del paraigües per evitar no quedar fregits. Caminem enmig d’un paissatge totalment sec, camins de terra, rocs i molta pols, cases de bambú, fusta i letrines de xapa metàl·lica. Finalment arribem a la gran piscina del poble, una bassa d’aigua envoltada per palmeres i arie fresc on degustem un “fresco de pinya”.

A la cerca del caiman

Foto de grup

Kayakejant

El concepción

Relax al ojo del agua

En Mourinho de vacances a Ometepe... o era en Rajoy?

Contemplant l'inmensitat del llac

Bonica cabanya per descansar

El perfil del volcà al cap vespre

Un petó al sol

Fins demà Rei Sol

L'arribada de la nit entre palmeres

GRANADA

Visitem l’arquitectura colonial i neoclàssica de la famosa Granada de Nicaragua, fundada el 1524 per Francisco Hernández de Córdoba. Els dos dies a la ciutat ens apropen una mica més a la història d’aquesta, de la seva gent i de tot allò que vàren viure en èpoques de conquista. Malgrat tot el passat, avui en dia Granada respira un ambient tranquil, on les hores es fan curtes quan un passeja per els carrers adoquinats, envoltat d’edificis colonials de tots colors, bars i restaurants amb patis interiors on les ombres són apreciades, degut a les altes temperatures que un dia d’estiu el termòmetre pot marcar.

Durant els dos dies visitem la magestuosa catedral i la plaça principal, el museu i convent San Francisco, i ens acostem a l’inmens llac de Nicaragua, la reserva d’aigua dolça més gran del país i de centre Amèrica.

El segon dia ens aventurem a visitar els “pueblos blancos” que es troben al voltant de Granada. Tenint present que l’autobús passa de llarg i no ens avisa quan hem de baixar, i que ens deixen al mig de la carretera, i que hem de caminar 2 kilòmetres sota un sol calent i sense res a l’estomac... podem dir que els “pueblos blancos” no són blancs! Encara no sabem perquè se’ls diu pobles blancs, l’únic que sabem és que un d’ells, Catherina, té un bonic mirador sobre un dels altres llacs de la regió, el llac d’Apoyo.

I ja per despedir-nos de la ciutat, anem a dinar a un bar, el típic bar de poble, on grups d’homes es reuneixen cada dia per beure i beure cervesa, la famosa Toña de Nicaragua. I per no perdre la costum, disfrutem d’un altre partidàs del Barça, concretament el Barça 5 – Granada 3 !! I brindem amb tots ells amb una fresquíssima Toña de 1 litres, per només 1 Euro.

Vistes desde la "Torre Merced"

Verds, blaus i grocs a l'interior de la catedral de Granada

Natura i arquitectura

Tot està en venda

Despedint el sol a dalt el campanar de la Merced

Tocant campanes a Granada

Urbanisme perfecte; direcció a la catedral i direcció al volcà

El passeig de Granada

Un tòc de color a la vida

Observant la Laguna de Apoyo

Descansant al mirador de Catherina

MASAYA

Deixem Estelí per dirigir-nos a Masaya on hi ha un famós mercat d’artesania. Sortim ben d’hora al matí en un bus que es dirigeix a Managua sense passar per Masaya. Caldrà baixar-nos a mig camí a la carretera i agafar un altre bus. És dissabte i el bus va completament ple, tan que es fa impossible passar des del mig del bus a les sortides. Per tan, decidim baixar les motxilles per la finestra. L’Anna ja a baix agafa les motxilles que li passo i quan ja són a baix i al veure que és impossible passar amb tanta gent em decideixo a sortir per la finestra d’un salt. Dit i fet ja sóc a baix en mig de les rialles dels viatgers de l’autobús.

Arribem a Masaya a mig dia, fa una color conciderable i hem de caminar a ple sol fins a l’Hostal, durant una horeta. Es fa llarg i un com instal.lats anem a dinar i descansar una estona. Cap al tard passegem per la ciutat on destaca una bonica plaça i un “Malecón” (passeig) amb vistes a la “laguna de Masaya”. A la plaça ens aturem per pendre un suc de fruites en un “xiringuito” on tenen unes taules i cadires una mica especials, d’estil els pica pedra.

L’endemà visitem els mercats de Masaya. L’un el més turístic es troba dins unes muralles de pedra molt impressionants. En aquest mercat els preus són molt alts i quasi no es pot regetejar. Preferim anar al Mercado Municipal on impressiona per inmens i aquí sí; els preus són més raonables i el regateig ajuda a baixar el preu final.

Masaya també té esglésies...jejejje

Al primer moment impresionaaaaaa

Desde les altures, amb un suc de síndria, maduixa i platan

I l'Anna de síndria, mango i plàtan

Arreglant sabates

ESTELÍ

Estelí, ciutat no habitual en el camí de molts viatgers, però si en el nostre viatge! La ilusió per visitar i  conèixer en Juan Rafael Jarquín, un jove de 25 anys de la comunitat el Regadío, i que actualment viu amb la seva família a la ciutat. La trobada és del tot emotiva, estem en Juan, en Cèsar, l’Anna i la Marta desde Santa Eugènia de Berga (a través del telèfon), l’amiga en comú que ens deixa conèixer una mica més d’aquest noi que lluita dia a dia per tirar endavant la seva família, i que alhora ens uneixen l’amor per un gran equip com el Barça. Així doncs, amb ell compartim una deliciosa i fresca “Toña” cervesa Nica,  mentres per la televisió emeten el Sevilla – Barça.

El diumenge anem de fira, coincidim amb la fira de turisme de la zona del carib, Bluefilds. Stands, informació, menjar típic i al vespre l’emoció puja a l’escenari, amb un autèntic moviment de caderes, melucs i melons.

Cèsar, Juan i Anna

Carrer de l'hostal Sacuanjoche, de dins és molt més bonic!

La construcció més ben cuidada de la ciutat

VOLCÀ TELICA

A León ens allotgem a El Albergue, un guest house on en Raúl, el noi de recepció, un rasta seguidor del Real Madrid, ens ofereix un treking al volcà Telika per 30$ per persona. Ell ens farà de guia els dos dies de caminada. Sortim de León sobre les 2 de la tarda amb les motxil.les a l’esquena, amb les tendes, menjar i 4 litres d’aigua. Agafem un autobus públic que a mig camí es trenca el radiador i ens obliga a esperar que passi un proper bus. Començem a caminar més tard del previst per mig un riu completament sec. La primera hora i mitja el camí és planer però a mesura que ens acostem als peus del volcà el camí comença a agafar inclinació i fer-se estret. El sol comença a caure i el paissatge agafa un color taronja intens. Pel camí ens trobem arbres cremant, són focs provocats per netejar el bosc i fer-ne camps de cultiu.

Ja és negre nit i encara no hem arribat al camp base així que encenem els frontals i continuem caminant fins arribar a l’esplanada on acamparem. El fort vent ens dona la benbinguda i ens dificulta el muntatge de les tendes. Un cop instal.lats pugem fins al perímetre del cràter on al fons es pot veure l’incandecència de la lava i el rugir del volcà. Ens deixa a tots impressionants.  És en aquest llocs on la natura situa a l’home en la seva justa proporció, no sent res més que un minuscul grà de sorra.

Caminem entre mig de pedres volcàniques com a una colla de borratxos que els costa aguantar l’equilibri, i es que el vent ens empeny amb molta força. Arribem a un mirador on es veu la ciutat de León i ens hi estem una estona observant les constel.lacions, el cinturó d’orió, l’ossa major, la creu del sur i mils d’estrelles més.

Arribats al camp base sopem davant del foc, la fem petar i quan aquest quasibé s’ha apagat ens n’anem a dormir o millor dit intentar dormir. El vent dobla les tendes com si fossin de plastilina i dormir es fa quasibé impossible però poc o molt conciliem el son.

L’endemà ens despertem d’hora. Pugem a d’alt un petit turonet a veure la sortida del sol i tornem al perímetre del volà on des dallà el paissatge, amb la llum del primers ratjos de sol, és preciós. Tornem al camp base per esmorzar i desmuntar les tendes. Ens quen 2,5 hores de forta baixada però les agafem amb ganes ja que a baix ens esperen unes aigües termals que ens refan completament.

De camí al volcà

Les entranyes del Telica

 

El camp base de matinada

Les primeres llums del dia

Amb el Telica de fons

Altres volcans propers també actius

A pocs centímetres del cràter

Foto de grup

Sentintelmon segueix saltant

Amb en Raúl, el guia

El despertar del Telica