2 de març 2012

ANTIGUA


Ens dirigim a la ciutat d’Antigua Guatemala, on després de buscar i buscar acabem allotjant-nos a l’Hostal Umma Gumma. Tant a l’hostal com pel carrer la presència de “gringos” (estrengers dels Estats Units) és realment notable, i és que Antigua és, després de Xela, la ciutat amb més escoles d’espanyol.
Passagem per els carrers empedrats, on algunes ruïnes d’esglésies i edificis colonials, ens deixent sentir la història d’una ciutat maltractada pels terretrèmols, com el del 29 de Juliol del 1773, quan Antigua, o coneguda originalment com a “Santiago de los Caballeros de Guatemala”, fou totalment destruïda.
Amb una arquitectura renaixentista espanyola i façanes barroques, Antigua va ser declarada Patrimoni de la Humanitat el 1979. Es troba dins un entorn volcànic, al sur el Volcà Hunapú o volcà de l’aigua, al nord per el conegut “Cerro de la Cruz”, on t’aconsellen pujar-hi amb vigilància policial gratuïta, per culpa d’alguns atracaments a turistes, i finalment altres volcans com el recent Pacaya, que va erupcionar el passat 2010, deixant supervivents, un d’ells, càmera d’alguna televisió Guatemalteca, per quasualitats de la vida ens filma mentre passegem, per un reportatge del turisme a Antigua.  

A just 25 minuts de Antigua, visitem el poble Santa Maria de Jesús. Un petit mercat a la plaça central, on el color i les olors tornen a ser els protagonistes del dia. Més tard passagem per els carrers desèrtics, plens de pols i amb un aire calent. La gent, dones i nens, es concentren a les petites fons d’aigua del poble. Resulta que fa 2 mesos que estan sense aigua, les escases pluges i segons ells, el canvi d’alcalde, els ha deixat sense. Sols un rajolí per omplir centenars de gerres, les dones fan cua, amb ordre i deixant passar el dia. Són 24 hores seguides de cua, dia i nit, per aconseguir l’aigua que veuran. Per rentar roba i dutxar-se, els que tenen una mica de “pisto” (diners), poden permetres pagar 1€ perquè un camió cisterna els ompli un dipòsit de 100litres, per desgràcia no són la majoria.
A Antigua hem descobert un dels millors restaurants frequentat per gent local, menús a 2€, qualitat i quantitat, la Cafeteria Aroma de Café, esmorzars, dinars i sopars!

Església La Merced

De bon matí les sabates ben netes

El moviment de la ciutat, Antigua

Imatge de postal típica d'Antigua

L'aigua, una necessitat per a tothom 

Traslladant l'aigua, 3 generacions juntes

La lluita diària per l'aigua

Enfilant els gerros, sistèma perquè ningú es "coli"

Fent bombolles neix l'amor

Quin dia aprendrem a portar els petits així?

Moment síndria

El blau de l'aigua, super model Pani

5 comentaris:

  1. MARE MEVA QUINS PREUS'' QUAN ARRIBEREU HO TROBAREU
    TOT CARISIMM¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡
    QUINA PACIÈNCIA HAN DE TENIR PER PODER VEURA UNA
    MICA D'AIGUA..
    MOLT BÉ DE MODEL EL PANI,PERÒ A DE MENJAR MÉS
    FRIJOLES, ESTEU UNA MICA PRIMS TOTS DOS.....

    PETONASOS

    ResponElimina
  2. Uauuuuuuu quin model!!!!!!la síndria fa bona pinta!!!!!

    Els gerros sobre el cap,porta els nens a l'esquena ni porta els fejus de manjar o llenya o toxus etc.. que hem vist amb fotos d'altres països,crec que mai n'apandrem!!!!

    abraçades i petons desde M. Pous

    ResponElimina
  3. L'aigua quin bé tan preuat al qual estem tan ben acostumats a les nostres latituds!!!És una de les fonts de conflictes més importants al món, gràcies a ella les poblacions es poden desenvolupar. M'agrada que em recordeu que de vegades som molt privilegiats i que ens costa tant veure-ho.
    A les fotos esteu molt guapos, tu menjant síndria preciosa!!!!
    PDM
    P.D: Ja he vist correu.TET

    ResponElimina
  4. Carai, quina cua de càntirs i quins "coloridus" tenen!!! Jajaja... Els frijoles no us atipen gaire, com diuen tots, esteu un xic flacutxos!!! Jajaja... Petonassos guapos!!!

    ResponElimina
  5. Ara es comencen a veure noies que porten els fills així... de totes maneres, és complicat fer-ho tant bé com ells! Això es porta innat!!! Vosaltres aneu mirant totes aquestes tècniques per quan us faci falta,ok! No se sap mai... je,je

    Tant de bo tothom pogues fer bombolles de tant en tant!!! Em sembla que ens falta una mica d'amor entre tots nosaltres... tant odi no és bo per ningú! Esperem que la crisi revifi valors que havien quedat amagats, com: l'ajuda a l'altre, comprendre els altres,lluitar per allò just... molt coses!

    Petons

    ResponElimina