7 d’abr. 2011

MUNNAR

(Índia) Un total de 5 hores trepidants dins un fantàstic autobús de la companyia Estatal KSRTC, ens porten fins les muntanyes de Munnar. Aquesta població sorollosa i plena de brutícia és la porta d'entrada als verdosos paisatges de les plantacions de Tè. De bon matí iniciem un treking recomenat per l'amo de la casa on ens allotgem. Transcorreguts 15 quilòmetres, ens trobem perduts enmig d'un entremat de camins que recorren les petites poblacions veïnes de Munnar.
Després de negociar, el retorn fins al homestay amb una prèvia parada a les famoses waterfalls,  amb un parell de rickshaws que ens trobem pel camí, ens posem d'acord amb el senyor Joshy (Jordi en català) que ens fa pujar al seu richsahw. Ens pregunta si volem anar a prendre un tè o cafè a casa seva abans de tornar a Munnar, sorpresos ens deixem endú per el moment. Arribem a casa seva, on la seva dona Princy ens rep i ens ofereix una beguda amb gust a pinya. Ens assentem al porxo d'entrada, juntament amb dos dels seus tres fills, en Thobiyas de 5 anys i la petita Jisiya de 3 anys. En pocs minuts la Princy en sorprèn amb dues truites de verdures boníssimes, i per postres una fruita on en el seu interior les llavors estan recobertes per una gelatina amb gust a iogurt. Després d'acomiadar-nos de la dona i els fills, en Joshy ens porta de tornada a Munnar, tot mostrant-nos tota classe d'arbres fruiters, mango, coco, vainilla, pebre, l'arbre del cotó, etc. 

El trepidant bus

Munnar

La Meri de Munnar

La familia d.en Joshy

Plantacions de te

Water fall

7 comentaris:

  1. Estic molt contenta de que la gent us acullin a

    cassa seva .La familia d´en JOSHY mol macos.

    !!!VIGILEU AM EL PICANT !!!

    UN PETÓ

    ResponElimina
  2. Hola parella!!
    M'encanta mirar el vostre blog, és tope emocionant! Que bé que ens aneu informant. Que xula l'experiència...
    Un petó molt gran i fins aviat, potser fins aquest estiu.
    Anna, I love you...

    Nuri

    ResponElimina
  3. alguien, en un episodio anterior, comentó que sólo nos falta sentir el olor de aquellas lejanas tierras...y cuanta rázón tiene!!!! a veces cierro los ojos y puedo imaginar que estoy en esa aventura también....pero por curiosidad...a qué huele??
    Un beso fuerte!!!!
    Marina Delgado

    ResponElimina
  4. Es genial la cortesia de la gent. En quan el picant, l.estomac s/hi va acostumant, pero sempre amb precausio!!tot i que aqui diuen que va be per no tenir colesterol!!jeje
    Nuriiiiii, jo tambe testimo!!!
    Marina, les olors son variades i contrastades. Enmig dels camps fa olor de te, els temples olors de flors, i als carrers de les grans ciutats...la olor no es del tot agradable!

    ResponElimina
  5. Hola macusssss!!! El Barça va guanyar al Shakter per 5 a 1...!!!! Però suposo que amb aquests paisatges, el Barça és el de menys... Colors,olors...quines sensacions!!!
    Manel, Eulàlia i Clara.

    ResponElimina
  6. Oooooohhh... segur que compatir això amb en Joshy i família ho fa encara més màgic!!! Quina enveja més sana!!! Seguiu gaudint i fent-nos gaudir del vostre gran regal. Petonets!!!

    ResponElimina
  7. Avui la colla s'ha estrenat a Igualada, i de quina manera han fet un primer!!!L'altra dia en Xevi ens va fer pencar de valent!!! Hi faltes tu, jejejeje.
    Bé guapos l'hospitalitat ve donada perquè la gent us veu curiosos i amb ganes de descobrir el món des d'uns altres ulls!!!

    ResponElimina