(Índia) De camí a Varkala, una dona que es troba asseguda just davant nostre ens recomana llocs per dormir i menjar. És la Smita, gerent d'un centre ayurvedic a Varkala.
Del bolso treu una carmanyola d'alumini d'un sol us semblant a les que donen a l'avió. Es menja el contingut, arròs i verdures, i ja ha esmorzat. Com és normal a la Índia menja amb les mans. Un cop ha acabat ho desa dins una bossa de plàstic, s'aixeca dirigint-se a la finestra i llença la bossa amb tota tranquil·litat. Em quedo parat.
Com una dona, terapeuta ayurvedica, estudis i cultura no és conscient del que acaba de fer. Es costum a la Índia de llançar-ho tot al terra, em diu l'Anna que ja hi havia estat anteriorment. A catalunya també n'hi ha que ho fan i sense manies.
Les deixalles són un problema a nivell mundial que tindria fàcil solució si polítics i industria entenguessin que cal respectar la terra per sobre d'interessos econòmics, produint envasos biodegradables i fabricant productes respectuosos amb el medi.
 |
| A les escales que van a la platja |
 |
| Voreres impossibles de transitar |
Ha de fer molt mal al cor veure com cauen en els mateixos errors que nosaltres... Esperem que s'adonin que si no cuiden els seus espais es quedaran sense turisme, que deu ser la seva major font d'ingressos!!!
ResponEliminaondi anna quines escales!!!!
ResponEliminael pare amb diu que ja vindra a netejaro jejeje
estas mol guapa amb els pantalons cagats!!!