5 d’ag. 2011

S21

Després de la retirada de les tropes dels Estats Units tan de Vietnam del Sur com de Cambodja, a Phnom Penh la capital s’instaurà el règim de Pol Pot (Kampuchea Democràtica), màxim Lider dels Khemers Rojos. Un animal de la talla de Hitler, Franco, Bush, Blair o Aznar.
L’aplicació literal del maoisme i la declaració d’una nova era denominada Cambodja any zero, pretenien eliminar 2000 anys d’història. Sota aquesta perspectiva absolutament tot el què representés el passat havia de desaparèixer: La moneda, el mercat, l’educació, les formes de vestir, la religió, els llibres, la família, etc. Les ciutats van ser evacuades, forçant als seus habitants a marxar a llocs remots del país on allà serien obligats a treballs forçats, on els separarien de les famílies, dels fills i disoldrien els matrimonis.
Del 1975 al 1979 els Khemers Rojos, comandats per Pol Pot van assassinar més de 2.000.000 de persones (1/4 part del País) davant l’impassivitat dels Països veïns i d’occident. És l’últim gran genocidi de la història moderna.
A Tuol Sleng, una escola superior al centre de Phnom Penh, els Khemer Rojos van ubicar el centre de detenció office 21 o l’anomenat S21 per buscar el que ells anomenaven “l’enemic occult”. On es coneixia per “el lloc on s’entra però no es surt”.
S’estima que hi van morir sota brutals tortures unes 20.000 persones entre homes, dones, anciants i nens.
Els quatre edificis de quatre plantes cada un van ser reconvertits. En algunes plantes les aules es van subdividir per crear cèl.les individuals de 2x0,80m. En d’altres tota l’aula era ocupada per presos estirats al terra i encadenats pels peus a un llarga barra d’acer.
Les tortures més comuns consistien en: descàrregues elèctriques, ofegament a una pila d’aigua, arrencar les ungles amb unes tenalles o els mugrons, introduïr cucs pels forats de les ferides, etc. Eren tan forts els crits que van necessitar tapiar finestres i posar fil espinós als passadissos exteriors perquè els presos no es llencecin buscan la calma del suicidi.
Des de sentintelmón volem retre un sentit homenatge a totes aquelles persones que han estat torturades i apartades de la llibertat. Volem que la seva memòria perduri perquè aquestes atrocitats no es tornin a repetir en cap altre part del món.

Escrit en una de les parets de l'escola...Per què?

Tuol Sleng d'escola a presó i ara Museu del Genocidi.

Fil espinós així els pobres presos no es podien suïcidar

A la foto de la paret es veu com van trobar, mig descomposat, un pres.

Cèl.les

Les mides de la cel.la 2x0,80m

Fotos d'algunes dones torturades i assessinades

Pres núm 17. Al cel sigui

Aixecament de les fosses comuns.

No els oblidem per què no es torni a repetir

Memòria i Justícia

7 comentaris:

  1. QUIN HORROR VEURA TOT EL QUE POT FER UNA PERSONA,

    UNA MICA EXAGERAT COMPARA BUSH I COMPAÑIA NO!!!!

    ESPEREM QUE NO ESTORNI A REPETIR MAI MES.

    PETONASOS........

    ResponElimina
  2. ostres!!!quines barbaritats!!
    esperem que mai torni aquests tems de nasis!!!
    i que tots plegats puguem fer un mont millor sense tanta maldat.....

    cuideu-sa molt!!! us estimo

    ResponElimina
  3. Buf... el més trist de tot és que la resta del món va estar mirant cap a un altre costat mentre tot això passava de forma totalment impune... Que dur pensar que allà on heu estat fa uns anys hi patien tantes persones!!! Quan vaig visitar un camp de concentració a Berlín era el que més angoixa em va fer... imaginar el patiment que va passar tantes persones al mateix lloc on estava trepitjant... Nanit parelleta, avui sóc molt feliç d'haver pogut parlar amb vosaltres per l'skype i veureus somriure!!! Us estimo molt.

    ResponElimina
  4. Hola macos,
    És curiós com a la nostra societat ens ha arribat informació de segons quines atrocitats, però en canvi les que provenen de molts països d'Orient ens són desconegudes. És bo fer una reflexió i pensar que no tot el que ens diuen a la televisió o als diaris és veritat, de les històries sempre hi ha dues cares de la moneda.
    Moltes gràcies per compartir-ho.
    Endavant!
    Kas, Lluc i Anna

    ResponElimina
  5. Anna i Cesar, Una autèntica cabronada i bestiessa lo del Kmers Tojos, mala gent, els palaus impresionants, ara, la carn que ven el de la barca, segur que era de vaca o de xai?. la vareu probar?
    Una forta salutació.
    Petons.
    Cati i JAume

    ResponElimina
  6. Hola parella,

    Després d'aterrissar de nou a la comarca, hem obert el bloc i ostres!!! quin xoc tot això... i nosaltres aquí sense saber res de tot això... alguns només es preocupen de mirar-se els uns i els altres, criticar-se, mirar a veure qui té més, qui és millor, qui té més calers, qui surt més a la tele a dir bestieses... en fi, coses sense importància al costat de tot això! És trist saber que pel món ha existit gent tant "Desgraciada i cruel" que només pensa en fer mal als altres... són ells els que haurien de desaparèixer!!!

    Bé, potser que continuem el debat d'aquí uns dies a Bangkok o a Ko Samui... On sigui!Per trist que sigui el tema, dona molt de si per parlar-ne.

    Molts petons parella,

    Ivan i Gemma

    ResponElimina
  7. Gràcies, gràcies per explicar-nos aquestes històries que ens obren els ulls i ens fan conèixer una trista però una veritable realitat, que desgraciadament supera a la ficció. Aquests actes s'han de conèixer per evitar que es tornin a repetir. Malauradament el món és ple d'històries sobre genocidis, eliminar al rival o a la persona més dèbil et fa més "fort", quin sense-sentit.
    Gràcies

    ResponElimina