7 de set. 2011

SINGAPORE

Singapore és una illa i Ciutat-Estat, situada al sud de l'Estat de Johor a la Península de Malàsia i al nord de les Illes Riau d'Indonèsia. Amb 707 Km2, és el país més petit del Sudesta Asiàtic i amb més de 4,5 milions d'habitans, un dels més poblats del món. Disposa d'una Economia potentíssima que depen principalment de les exportacions i el refinament d'importacions, particularment les del sector electrònic i industrial. Posseix la refineria petrolera més gran d'Àsia i un port marítim que és el que mou més contenidors del món. També és un centre financier internacional i és el quart mercat de divises del món darrera de NY, Londres i Tokio.

I nosaltres cap a Singapore s'ha dit. I quan hi arribes ja notes la diferència: Carrers inmaculats, gratacels altíssims en un entorn ajardinat amb fonts i aigua per tot arreu, cap paper al terra, ni burilla, ni xiclets, ja que estan prohibits, cotxes de luxe pel carrer, hotels ipressionants amb "botones" que t'obren la porta i et fan reverències (t'allotgis a l'hotel o no). 
Una zona marítima, la Marina Bay, on hi ha un hotel format per tres edificis de més de 50 plantes d'alçada coronats tots tres per un altre edifici en forma de vaixell. I un dels símbols de modernitat de la ciutat, L'"Artscience museum"  que en forma de mà mirant al cel dona la benvinguda als visitants.
Varem tenir la sort de visitar el museu just quan hi havia una exposició de Dalí. Quin orgull com a catalans veure Catalunya, Figueres, Cadaqués... Escrits a les parets del museu. I quin mestre va ser Salvador Dalí, quin geni en la pintura, l'escultura, la joieria, l'imatge, etc.

La cituat de Singapore tota ella és com un centre comercial: Els soterranis per accedir al metro estan plens de botigues, de restaurants de menjar ràpid. Hi ha Edificis sencers com a centres comercials que la maquinista al seu costat fa riure. Varem entrar en un d'aquests edificis on només venien electrònica. Veies a la gent sortir amb caixes i caixes de pantalles de televisors, càmeres fotogràfiques i de vídeo, portàtils, etc. Hi havia subhastes en directe per vendre tota classe d'electrònica.

I nosaltres, dos motxilers amb una economia de 3er món (com és l'espanyola), intentant trobar l'allotjament més econòmic possible. Varem anar a parar a un Guest House rejentat per un xino hiperactiu que no escoltava i que la seva frase preferida era "Pay room, pay room, pay room..." (pagueu l'habitació). Un dia el molt avariciós ens va obrir la porta de l'habitació mentra dormiem a reclamar-nos que paguessim la nit.  Al final ja reiem perquè era l'únic que tenia pobre home. Viure tancat dins el guest house i reclamar el pagament de l'habitació als pobres motxillers. I Per tal de menjar "barato" ens ficavem als molts restaurants indis o xinesos que hi ha a la ciutat.

També varem coneixer en Tan un ancià de Singapur, barreja de "Hawaià" i "Golum" del senyor dels anells. Hawaià perquè portava una camisa florajada i Golum perquè era molt sec, marcant les venes i un cap molt gran amb els ulls clars. En Tan ens va explicar la part fosca de Singapore (no tot és or el que brilla). Ens deia que la classe mitja-baixa igual que a Spain no pot accedir a un habitatge i que costa molta arribar a final de mes.

I cada nit anavem a acabar el dia a Marina Bay on feien un espectacle de llum, música i aigua preciós que ens deixava un com més amb la boca oberta.

Passejades a la Bahía amb vaixell de luxe.

Descobrint Singapur

Sky line Singapure

Entrada museu Artscience

Segell Dalí

Dins el somni dels rellotges de Dalí

El museu i l'Hotel Vaixell

Instantània

Botigues dels centres comercials de Singapore

Panoràmica centre comercial luxós

Pont d'acer inox en forma d'espiral, caprici d'enginyeria

Complex hotel i museu

Circuit urbà de Singapure i nòria

Fent-se de nit

Espectacle de llum

2012 o 2112?

Llum de nit a Singapure

8 comentaris:

  1. recoi nens!!! això si que es una ciutat,amb aquests hotels i pons tan moderns semblen de una altre galàxia....
    aquest espectacle de llum i color a de ser una passada......
    com he rigut amb la foto. (dins el somni dels rellotges de Dalí)jajajaj..
    molts,molts i molts petons....
    des-de Mas Pous us estimem....

    ResponElimina
  2. INPRESIONAT!!!!!!!!!!!!!!QUINA MARAVELLA,TOT FERRO,ACER I VIDRE,AIXÓ ES UN MUSEU AL AIRE
    LLIURE EEEEE....
    PODER VEURA OBRAS DEL DALÍ A L'TRA BANDA DEL MON
    MOLT MOLT MOLT GUAY ........

    MOLTS PETONS MERI

    ResponElimina
  3. Una senyora ciutat i amb una "esquisita" elegància!

    Un cop més, la meravella del món....

    Gràcies per compartir l'experiència amb tots nosaltres.

    Petons plens de llum i colors!!!!!

    Mònica

    ResponElimina
  4. Ei hola!!! Tela no, sembla realment un escenari per rodar una peli...!!!o potser si que aquesta ciutat-Estat ha travessat la butxaca d'en Doraemon i ja són al segle XXII, je,je

    Suposo que deu ser molt difícil viure en un lloc com aquest, amb tanta riquesa, i voler portar un ritme de vida baix, oi? Bé, de totes maneres gaudiu al màxim de tot i feu tantes coses com pogueu, dacord? L'Ivan diu que sinó ja vindrà ell a gaudir-hi, no li fa gens de mandra agafar l'avió i tornar-se a reunir amb vosaltres!!!

    Molts petons,

    Ivan i Gemma

    ResponElimina
  5. Quines grans fotos i explicacions.
    Seguiu així.

    Moltes gracies i una abraçada d'elefant.

    ResponElimina
  6. Carai, aquest no és lloc per motxileros, això és a cal pijo tu!!! Una pregunta: Que no hi hagi papers pel terra és cultura? serveis de neteja? conscienciació ambiental? Petons!!!

    ResponElimina
  7. Hola parella!!!
    Quan anava llegint em recordava a Hong Kong, tot perfectament net, gratacels per tot arreu i prohibit fumar fins i tot a espais oberts com el carrer.
    Per vosaltres suposo que tota aquesta arquitectura us deu haver deixat al·lucinats, no?
    Apa guapos petonets manlleuencs

    ResponElimina
  8. Ara feia dies que no entrava a visitar el vostre blog, ho confesso.I m´heu deixat bocabadada amb els contratos del vostre viatge.Ahir va ser 11 de setembre i em fa contenta que hi hagi dos catalans tant lluny d´aqui que es sentin orgullosos de ser-ho, que últimament per aqui van maldades.

    SANDRA

    ResponElimina