18 de set. 2011

SIPADAN I MABUL

A les 7:30 del matí una barca motora ens porta de Semporna a la Illa de Mabul on hi ha el resort del tiet Chang. Després de deixar les coses a l’habitació i pendre un petit esmorzar ens embarquem de nou per anar a fer snorkel als voltants de l’Illa. Ens sorprenem al veure que a sota mateix dels pilons de fusta que aguanten els bungalows dels resorts s’hi concentri una gran varietat de fauna marina. Malauradament l’aigua no era gaire clara i acabem fent snorkel sota una intensa pluja. Passat el mal temps i després de dinar tornem a agafar la barca per fer snorkel i aquest cop ja vàrem poder veure les primeres tortugues treient el cap a la superfície per respirar.

Cap el tard, ens endinsem a la illa de Mabúl, esperant trobar un bonic lloc on poder veure la posta de sol. Just travessar la passera de fusta que comunicava el resort amb l’illa, ens donem compte que a l’illa les famílies viuen en xavoles de fusta, nens i nenes jugant descalços enmig de muntanyes de plàstics i deixalles que finalment van a parar el mar, sense ser conscients del mal que estan fent a l’entorn i a ells mateixos.

Finalment arriba el dia Sipadan, coincidint amb el 15 de setembre, just quan fa ja 6 mesos de l’inici del viatge. A una hora de la illa de Mabúl, navegant enmig del mar Celebes, una barca motora de gran potència ens porta fins a la reserva natural de l’illa de Sipadan. Un guàrdia ens fa apuntar els nostres noms, abans de dirigir-nos al nostre primer punt de inmersió, el south Point. Bucegem amb una parella de la República Xeca, en Jan i la Barbara i el guia, un noi Malai que es fa dir Marc. Dalt la barca ens equipem, i d’esquenes a l’aigua ens deixem caure tot respirant profundament. El guia ens fa el senyal esperat, toca submergir-se... així que desinflem els “xalecos” i cap avall. Baixem fins a 18 metres, on des del primer metre, la gran quantitat de peixos i vida submarina ens deixa alucinats. Nedem enmig de centenars de peixos de colors, nemonas que deixen entreveure els peixos pallassos, coralls, i de fons podem veure els primers taurons grisos, aquesta vegada però, no se’ns acosten gaire.

La inmersió dura 45 minuts, que a sota l’aigua semblen ser només 10. Sortim de l’aigua i la barca ens recull tot portant-nos de nou a l’illa de Sipadan, on allí reposem una horeta esperant nerviosos per la segona inmersió, aquesta vegada al Barracuda point.

Abans de tirar-nos al mar, el guia ens explica que podriem trobar-nos amb fortes corrents, això implica que ens haurem d’agafar a una roca a esperar...així que amb els nervis a flor de pell comença la segona inmersió. No fa falta parlar sota el mar, els ulls darrera les màsqueres de buceig parlen per si sols. Aquí de sobte, el guia colpeja la seva bombona, provocant un soroll metàl·lic, cosa que crida la nostra atenció i ens fa mirar cap a on ens senyala amb la mà, una inmensa tortuga, aquesta reposa tranquilament sobre una roca, mig adormida però amb un ull obert ens observa. Al cap de poc mou una de les potes i comença a nedar, amb elegància i tranquilitat, és un moment màgic. Pocs minuts després una gran quantitat de peixos ens provoca una ombra, just a sobre els nostres caps centenars de barracudes nedant a contra corrent. La bombona d’oxigen comença a buidar-se i és que les respiracions son més intenses, però no tot s’acaba aquí...de sobte una forta corrent ens agafa i de seguida en Marc ens senyala on agafar-nos. Allà a sota el mar, a uns 18 metres de profunditat, agafats a una roca intentant no ser arrestrats per la forta corrent, observem el nostre entorn...i és aquí quan un, dos, tres, i fins a 7 taurons se’ns acosten, ens observen i es queden just a 2 metres de nosaltres. Un d’ells ens mira, fixament, li podem veure els ulls, és aquí quan el cor comença a bategar amb força i la bombona d’oxigen cada cop pesa menys. Després d’uns 10 minuts ens deixem anar i la corrent ens porta, com si estiguessim al mig d’un documental del National Geogràfic.

S’acaba la segona inmersió, i les bombones practicament buides. Estem emocionats i és que Sipadan promet i molt. Hora de dinar, apareix la fauna terrestre de l’illa, un llangardaix gegant es passeja per sota les taules teient la llengüa. Aprofitem part del temps per a fer una mica de snorkel, just a la platja de Sipadan. I és que tant sols posant el cap sota l’aigua, just al punt on la platja de poc més de 2 metres de profunditat cau en picat, fins a unes profunditats incalculables. Allí sols, en Cèsar i l’Anna, l’Anna i en Cèsar, amb la màscara i el tub començem a disfrutar de 15 minuts plens de vida, peixos lloro, papallona, àngel, i de sobte una tortuga que bé del fons del mar puja fins la superfície, agafa aire i es torna a submergir...i just darrera d’ella, ell, el tauró movent la seva cua tot difuminant-se en el fosc mar blau... i quan ja giràvem cua per tornar cap a la sorra, un peix inmens, amb un cap inflat i amb cara de pocs amics. S’encara cap a nosaltres, ens mira, ens ensenya la seva mandivula i comença a nedar en direcció a nosaltres...uffffff... i és quan dic; Cèsar jo surto!

La tercera i última inmersió a Sipadan transcorre tot reseguint la paret de la muntanya fins a uns 20 metres de profunditat. Visitem una cova, just l’entrada i aprofitem per fer-nos algunes fotos amb les tortuges, algun tauró, peixos napoleó gegants que nedent sobre els nostres caps, amb la càmara d’en Jan i la Barbara, esperant que d’aquí uns dies ens enviin les fotos.
I després de les 3 inmersions, recollim les coses i tornem a la realitat, deixant en el record tot allò que hem vist, sentit i conegut, i és que per ser les primeres inmersions després de fer el curs a Koh Tao, podem dir que Sipadan ha estat Increible!


L'equip

El peix Napoleó que gran és

Barracudes

Cada cop més a prop

Napoleons en grup

Quina closca

L'Illa de Sipadan

El petit llangardaix i la bocejadora... mama pooooooo

6 mesos i de regal submarinisme a Sipadan

Un paradís

Mabul amb marea baixa




Que boniques





6 comentaris:

  1. AQUESTAS TORTUGES TAN PRECIOSES SEMBLEN PINTADES
    DE TOTS COLORS...LLANGARDAXOS, TAURONS,NAPOLEONS,

    QUINA PO!!!!!!!!!!!! EL PARADIS ENCANTADOR........

    PETONASOS

    ResponElimina
  2. aquest llagardaix in-ments es veu tranquil,però a l'Anna sembla que no li fa gaire gracia jajaja!!!!
    com deuria xiscla jajaj!!!!
    oi Cèsar???

    les tortugues,els taurons, napoleos,pallassos,barracudes etc.etc.tot plegat un somni...

    molts,molts,molts i molts petons.us estimem
    Lluís i Mª Carme..

    ResponElimina
  3. Hola parella!!! Gràcies pel vostre comentari. Doncs seria divertit coincidir en algun indret, encara que potser serà un xic difícil, ens porteu prou avantatge!!!! Estem en contacte... Una abraçada i a seguir gaudint!

    ResponElimina
  4. Tant anar per sota l'aigua potser si que al final fareu una mica cara peix, je,je. Com que veig que això d'anar per sota l'aigua us tira molt, serà qüestió que quan torneu fem un dia de pràctica tots junts per les illes Medes, no???

    Una abraçada!

    Gemma

    ResponElimina
  5. Jajajajajajaja... la cara de l'Anna ho diu tot!!! Una noia curtida i de pagès s'espanta per una sargantaneta de res??? Jajajaja... Cullons quin bitxo!!! Jajajaja... Els taurons espero que estiguin ben tips que heu de tornar sencers eh!!! Mua.

    ResponElimina
  6. Quin relat!!!!Semblava una novel·la d'aventures. Sort que no hi ha hagut ferits, jejejejeje. Com m'agrada la foto del petit llangardaix. Encara la veig massa a prop a l'Anna, jo m'hagués acollonit. Li traureu molt de profit al curs de submarinisme. Perquè encara us queden mars i oceans per explorar.
    Petonets manlleuencs

    ResponElimina