26 de des. 2011

ABEL TASMAN NATIONAL PARK

Després de dos dies de fortes pluges i vents, amb carreteres tallades per esllevissament i recs desbordats que salten per sobre la carretera, ens despertem amb una mica de sol. El suficient per poder calçar-nos les botes i fer uns 20 km de l’Abel Tasman coast track. Una caminada que boreja la costa del mar de Tasmània. Un camí de ronda on sorpren com els boscos de falgueres arriben a tocar el mar. 

Platges solitàries

Boniques cales

remotes platges

Talla de fusta; cares Mahorís

La mahorí de fusta i la catalana de carn i ossos

5 comentaris:

  1. osti tu!!! entra la Mahori i la Catalana hi ha molta diferencia d'altura jeejeje....
    les cares Mahoris estan molt ben fetes no??

    abraçades i molts petons....M.Pous..

    ResponElimina
  2. que bonic! a nosaltres no ens va tocar més remei que fer-ho sota la pluja... en fi... és el que té viatjar a l'hemisferi sud quan no toca! Una abraçada macus!
    txell i xavi

    ResponElimina
  3. MOLT BONICAS LES ESTATUES MAHORIS ¿AM TANTA PLUJA

    NO ES FAN MALBÉ?LES PLATJES SON MOLT VERGES¿NO

    I AN ESPECULADORS?'''AQUI EL BOSC JA ESTARIA PLE

    DE APARTAMENTS......

    PETONASOS

    ResponElimina
  4. Em quedo amb la catalana de carn i ossos, sempre hi pots mantenir una conversa. Ostres les cales són molt maques però suposo que desprès de tanta aigua no convida gaire al bany, no? L'aigua suposo que deu estar molt freda encara, no? Ja veu trobar algun lloc per menjar escudella o la vareu preparar a la furgoneta.
    PdEEUU

    ResponElimina
  5. Si, si, la catalana mahori és més guapa!!! Jajaja... Va més abrigadeta això si!!! Jajajaja... Que tèrbola l'aigua de la cala. Què és una sortida de riu? Petonets i segueixo...

    ResponElimina