8 de febr. 2012

MÈXIC


México lindo!! Ens despedim després de 35 dies d’aventura, amb tu, hem començat el 2012 envoltats de “Chilangos” (habitants de la ciutat de Mèxic) i descobrint una gastronomia autèntica, una dura història i una cultura increible. Ens han seduït els colors de les ciutats com Guanajuato o Zacatecas, l’artesania de tans i tans mercats que hem anat trobant, la varietat de menjars: burritos, enchiladas, pósoles, frijoles, tortillas, picadillo, etc. i fins hi tot ens hem atrevit amb el xili.

Música a tot arreu, restaurants, places, als carrers, a l’autobús, amb aquelles ranxeres i aquelles balades d’amor que maten i desgarren l’ànima. Ens ha sorprès la profunda religiositat del poble Mexicà amb totes les esglésies plenes el diumenge.

Hem fet un recorregut en la història de Mèxic, els Mexicas, els Mayas, els Aztecas, la colonització Espanyola, les revolucions, la independència, la invasió dels EE.UU, fins arribar a dia d’avui amb uns polítics més corruptes que els de casa, que ja es dir, i el narcotràfic cobrant-se vides i atemorint al país amb la complicitat dels governants. Hem disfrutat del Carib, posant-nos morenets i fent algun “mojito” a terrasses plenes de turistes i finalment hem acabat els dies a la ciutat de Mèrida gaudint de la hospitalitat del nostre amic Fabián.

I per acabar us deixem un conte que ens explicaven de camí a l’aeroport...
... en Nil cada dia torna de l’escola amb el seu pare que condueix prudentment per l’avinguda dels plataners. A cada arbre hi ha unes senyores que a en Nil fa temps que li criden l’atenció. No són com la seva mare, porten uns vestits de colors vius, la cara molt maquillada i saluden d’una forma estranya tot llençant petons. Un dia en Nil li va demanar que qui eren aquelles senyores tan diferents a la mare. El pare, després d’un llarg silenci, li va dir que; aquelles boníques senyores eren les vigilants dels arbres i cada dia, a la nit, un autobús deixava una senyora a cada arbre per què tingues cura d’ell. I a la matinada les passava a recollir i les deixava a casa seva perquè poguessin descansar. El pare va afegir que li agradaven molt aquelles senyoretes tan boníques i no tan algun dels seus fills que solien ser polítics i banquers.

La mort, molt present en les tradicions mexicanes

5 comentaris:

  1. Banvolguts,
    Amb 35 dies eu disfrutat de lo millor de Màxic, finalment veiem sortiu del pais, amb la despedida a la cultura Maia i les seves fantàstiques ciutats, ja sabeu, que amb la Cati varen coneixer algún d'aquests llocs i d'altres que no, nosaltes varem estar a Chichen-itza, Tulum, Cancún,Coba,Chetumal, Runes de Cohunlich, molt a propo de Belize. per tant ja tenim una petita história compartida.
    Us desitgem el millor viatge que pogueu començar, cap a on ara?
    Petons.
    Cati i Jaume.

    ResponElimina
  2. Amb lo que expliqueu aquest pais tambè necesitaria canviar de polics!!
    son una mica sarcastics amb això de tenir la mort tan present en les sebes tràdicions no??
    això si,amb las ranxeres per tot arreu mo agues passat pipa....

    fins al proper país!!! molts petons us estimo guapetons.......M.P.

    ResponElimina
  3. Aquella veïna mexicana ja em va dir que el culte als morts és una de les tradicions més arrelades que tenen. Fa una mica de yuyu oi? Jajaja... Apa, seguiexo posant-me al dia...

    ResponElimina
  4. A nosaltres també ens heu fet sentir aquest país amb moltes ganes. Realment la llista de llocs que vull visitar desprès d'haver llegit les entrades va creixent!!!La mort per ells te molta simbologia i el dia dels morts el viuen amb molta intensitat. Quan jo vaig ser-hi a EEUU durant Halloween ho vaig poder veure.
    Ostres no us va sorprendre el tema del "Pressing Catch"? Són uns autèntics malalts. Bé guapos ara us toca continuar per Guatemala, a veure quines experiències us porta. Ostres
    PdM

    ResponElimina
  5. MOL BON RESUM, MOLT DE COLOR,LA HISTORIETA BONA.

    MOLS PETONS..

    ResponElimina