10 de febr. 2012

QUETZALTENANGO


Després de 2 dies a la capital del país, i amb poca cosa a veure, comencem la ruta per Guatemala, tot parant a la ciutat de Quetzaltenango, coneguda també com a Xela, la segona ciutat més important de Guatemala. Amb una població de 300.000 habitants, entre els quals un 50% són indígens. Persones molt morenes de pell i cabell, de poca alçada i amb vestimentes tradicionals.

Arribem un diumenge festiu, a la plaça del poble la música sona i a l’interior de la sala cultural es serveixen els plats típics de Xela, això sí abans, tothom a míssa de 12, on l’església s’omple a bessar, fins hi tot són necessaries unes 6 pantalles planes que retrensemeten la missa perquè tothom la pugui seguir.

Quetzaltenango compte amb diversos centres educatius, i algunes de les millors universitats de Guatemala. Però el sorprenen és que un elevat nombre d’estudiants són estrangers; d’Estats Units, Alemanys, Francesos, amb l’objectiu d’aprendre l’Espanyol.
Una de les principals atraccions turístiques de la zona és la caminada fins al cim d’un dels diferents volcans que envolten la ciutat, això sí acompanyats per un guia. Nosaltres, tot sigui per l’economia, decidim aventurar-nos per lliure, tot agafant un bus local fins a la població de Llanos del Pinar, als peus del volcà Santa Maria, i començar a caminar per un camí de cabres, burros i pagesos direcció al mirador de Santiaguito. Quan ja haviem tirat la tovallola, i perduts entre arbres, muntanyes i vaques, i mentre estavem esmorzant abans de refer el camí de tornada, un fort soroll ens sorprèn, i una bola de fum blanc, a pocs quilòmetres de nosaltres, s’enfila cel amunt. Decidim seguir-la fins arribar a una petita esplanda amb unes vistes espectaculars del volcà, que de tant en tant escúp enormes columnes de fum, mentre en la distància escoltem el rugir de l’interior del cràter. 

Xela desdel mirador 

Camions urbans

En plena erupció...

EEEEEEEEEeeeeeeeeeehhhhhhh!!!

Fernando, viu a Llanos del Pinar i cada setmana
carrega més de 70kg de llenya a l'esquena

6 comentaris:

  1. Això si que és viure de la natura!!! Retrocedir uns anys enrera a tots nosaltres ens aniria bé per adonanr-nos de com cal que la cuidem una miqueta més... Sentir tremolar la terra sota els teus peus deu fer la seva impressió oi? Uiiiiiiiiii...

    ResponElimina
  2. deunido carraga 70 kg de llenya a l'esquena!!! fa mes volto la llenya que l'home!!!
    per estelbiar sempre aneu per lliure i algun dia ja us perdereu ja!!!!

    oltes abraçades i petons. M.Pous

    ResponElimina
  3. Uf, tela portar aquests 70Kg a l'esquena, voltant pel món te n'adones de la gran sort que tenim al nostre país i la nostra sort respectiva per no fer segons quines tasques i haver pogut optar per una educació. Per altra banda segur que ells pensen que són molt afortunats per gaudir de la natura i no haver de viure corrents d'un cantó a l'altre a cada moment.
    Espero que els tremolors del volcà no us fessin entrar cagarrines!!! Ha de ser impressionant, no?
    PDM

    ResponElimina
  4. Això si que es veuro am viu la erupció,no feia una mica de po?
    tot el que espliqueu semble el que ens esplicabent els nostres avis,,,
    mira sian de abansar......

    mols petonasos desde tenerife.............

    ResponElimina
  5. Vigileu el volcà que si ronca té el son molt fluix!!! Una forta abraçada!!

    Angi i Gerard

    ResponElimina
  6. Eis, veig que els zapatistes us han deixat passar i ja esteu a Guatemalam je, je! A mi em va agradar molt el Tikal (sobretot quan surt el sol sobre la selva) i el poble de Flores (la part antiga), clar que per a mi eren les primeres pedres Maies que veia, i vosaltres ja en porteu unes quantes... També em va agradar el volcà que hi ha al costat d'Antigua (pots caminar per sobre la lava d'uns dies anteriors, però sense quedar-te parat perquè si no s'et fonen les soles de la sabata), els pobles del llac Atitlan (San Pedro, Pablo, etc...)i sobretot Chichicastenango (a primera i ultima hora pots aconseguir les millors gangues al mercat ;)). Va, ja tallo el rotllo que si no no pararia..., continueu posant-vos morenos, explicant com us va i sobretot penjant aquestes fotos tant xules... una abraçada!

    Josep Escarra

    ResponElimina