Amics, amb l'Anna us voldríem agrair el comiat d'ahir al Morter, ens fa molt feliços saber que podem compartir la vida amb persones tan meravelloses com vosaltres.
Pensant amb cadascun de vosaltres em venien a la ment records de moments viscuts al vostre costat: Els profes hipis de Sant Boi que quan et portaves malament et posaven les orelles de burro per ridiculitzar-nos, o aquell dia que ens van posar faldilles com a càstig per arremangar les faldilles a les nenes.
Les caramelles tots ben vestidets de catalanets, les classes de catequesi amb el mossèn, on uns eren sempre els primers i d'altres sempre érem els últims.
De tornada a casa amb l'estamenya jugant, rient, creixent. Amb aquelles xerrades innocents davant de l'aparador de cal llauner. Tot passant el dia al carrer Indústria encara sense asfaltar o jugant a caniques a la plaça.
Berenant davant Cala Montserrat amb uns Cuates o unes pantera rosa i una Mirinda.
Fent cabanyes de fusta on ens amagàvem imaginant enemics amb plomes i fletxes. I la bassa glaçada on apreníem a patinar sense pensar que el gel es podia trencar.
I les nits d'estiu com les esperàvem eh! Per anar a jugar a polis i lladres, amagant-nos als racons més increïbles de Sant Boi.
I com vam aprendre a nedar a la piscina de l'Hotel amb aquells criminals que ens llençaven a la piscina com a petits titelles fent xip xap.
En plena adolescència amb la cara plena de grans, esperàvem la festa major amb tràfic i més endavant l'escampada. Al cau, les primeres festes i les primeres borratxeres de malibú amb pinya. També l'època de l'aixam, de kepper, del fox. En tots els llocs hi havia el racó dels de Sant Boi.
Aquells temps en què quasi tots els nois i algunes noies teníem alguna que altre moto amb les quals anàvem d'excursió a banyar-nos en algun rec que encara estava net.
L'època del trial en que amb algun de vosaltres vam compartir moltes hores de carretera, hotels, zones, pols, bromes, algun fiasco i molts somriures i alegries.
Més endavant cou i les classes d'anglès amb una tal Debie on vam aprendre que “old goose makes a good soup”.
Girona i la universitat on al carrer del Carme vam viure quatre anys tota una colla de Sant Boi amb bonics records.
Finalitzada la universitat a currar en un despatx d'arquitectura on uns companys fantàstics es van convertit en amics. Altes hores de la matinada acabant una entrega d'algun projecte de Gisa els currantes de sempre “pringant” sense perdre l'energia d'uns joves sortits de l'universitat. Després de dinar a sota la noguera amb l'hamaca taronja fent broma sense parar, uns fent el pi altres fent el pallasso. Entre projectes i visites d'obra grans converses filosofant de la vida, forjant l'amistat. El despatx dels Vilabella on entre càlculs d'estructures vam compartir bons moments.
I les nits del Pub què? Memorables oi? Quins dancings, on algun, més d'un dia, acabava ensenyant el cul o enfilat-se a la barra.
Aquelles pedalades culminades amb uns pedals de foc memorables on un dinar al cim d'una muntanya era millor que un bulli.
Les caminades a la muntanya en especial la travessa als llacs de Carança, que dura però que intensa. Aquell Marroc on cada dinar era una conversa escatològica de qui i com havia anat de ventre, aquells dos en pilotes per les dunes i aquella nit al desert sota les estrelles i els tam tam.
Els Sants Joans amb les exquisides paelles i de postres una taula plena de tites amb piles del tapersex. Els jocs sorpresa, la cata de vins i el somriure tendre dels petits.
I aquest dinar de comiat sorpresa d'un parell de viatgers que us trobarem molt a faltar.
Gràcies amics
Anna i Cèsar
