I com tot en la vida, tot te un inici i un final i el nostre viatge no podia ser diferent. Així que el dia 20 d’abril varem posar rumb a la nostra estimada Catalunya. De Costa Rica a Panamà, de Panamà a Frankfurt i de Frankfurt a Barcelona. Allà ens esperaven els pares de l’Anna, l’Ivan i la Gemma amb unes pancartes de benvinguda i unes fantàstiques samarretes. Un retrobament, preciós, ple d’emocions, llagrimes i somriures que van durar tot el dia amb sorpresa rera sorpresa. Varem apareixer, amb la Mònica de còmplice a casa els pares d’en Cèsar, on un xisclet de la seva mare ens alertava que ens havia vist, tinguent uns moments de tremolor a les cames, on quasi cau de cul a terra.
El cap de setmana va continuar ple d’emocions, i cares de sorpresa, desencaixades i rialles, visites a la feina d’alguns amics, a casa seva just abans de sopar, trucades per telèfon, etc.
Voldríem que aquest comiat fos un fins aviat, ja sigui per què algun dia tornem a viatjar o per què algú de vosaltres s’anima a viatjar, sentint el món, i nosaltres us puguem seguir com heu fet vosaltres a través d’aquest blog que tant aprop vostre ens ha fet sentir.
Voldríem plantar la llavor de viatjar dins vostre, animar-vos a fer-ho perquè aquesta experiència ha estat probablement una de les experiències més inoblidables que tindrem a la nostra vida. I això ja no ens ho pot “retallar” o prendre ningú. Així doncs, família, amics i tots aquells que ens hagueu llegit us diem,
Fins aviat !!
 |
| Tot creuant la última frontera d'aquest viatge, entre Panamà i Costa Rica |
 |
| Benvinguts a terres Catalanes! |
 |
| Lluïnt les precioses samarretes!! Gràaaaacies! |
 |
| La iaia més bonica, quina ilusió poder-li donar aquesta sorpresa! |
 |
| els germans Panicot Llagostera, de nou junts! |
 |
| Llàgrimes als ulls... |
 |
| Ara si, ja som a casa amb tota la família! |
