sentint el món: 06. CAMBODJA

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 06. CAMBODJA. Mostrar tots els missatges

31 d’ag. 2011

VÍDEOS

Aquí us deixem un recull de videos fets durant aquest cinc mesos de viatge! Perquè sentiu de més aprop algunes de les aventures que hem viscut!

Menjant fuet de Cal Peret

Transport de Porcs

11 d’ag. 2011

Cambodja i Laos són dos països molt semblants i a l'igual que Laos, Cambodja ens han agradat els seus paisatges, el seu gran riu Mekong, la seva gent i sobre tot pels impressionants temples d'Angkor, origen de l'Imperi Khemer que va dominar gran part del Surest Asiàtic el Segle I (d.c).

Deixem Cambodja amb el record dels camins recorreguts amb moto, les imatges increibles i alhora còmiques que hem viscut... o era un somni?

Liu, puja que anem a mercat a vendre fusta...

Tansport de Garrins 2na part.

Si, Si estic viu i una mica putejat...

o era un somni?

5 d’ag. 2011

S21

Després de la retirada de les tropes dels Estats Units tan de Vietnam del Sur com de Cambodja, a Phnom Penh la capital s’instaurà el règim de Pol Pot (Kampuchea Democràtica), màxim Lider dels Khemers Rojos. Un animal de la talla de Hitler, Franco, Bush, Blair o Aznar.

L’aplicació literal del maoisme i la declaració d’una nova era denominada Cambodja any zero, pretenien eliminar 2000 anys d’història. Sota aquesta perspectiva absolutament tot el què representés el passat havia de desaparèixer: La moneda, el mercat, l’educació, les formes de vestir, la religió, els llibres, la família, etc. Les ciutats van ser evacuades, forçant als seus habitants a marxar a llocs remots del país on allà serien obligats a treballs forçats, on els separarien de les famílies, dels fills i disoldrien els matrimonis.

Del 1975 al 1979 els Khemers Rojos, comandats per Pol Pot van assassinar més de 2.000.000 de persones (1/4 part del País) davant l’impassivitat dels Països veïns i d’occident. És l’últim gran genocidi de la història moderna.

A Tuol Sleng, una escola superior al centre de Phnom Penh, els Khemer Rojos van ubicar el centre de detenció office 21 o l’anomenat S21 per buscar el que ells anomenaven “l’enemic occult”. On es coneixia per “el lloc on s’entra però no es surt”.

S’estima que hi van morir sota brutals tortures unes 20.000 persones entre homes, dones, anciants i nens.

Els quatre edificis de quatre plantes cada un van ser reconvertits. En algunes plantes les aules es van subdividir per crear cèl.les individuals de 2x0,80m. En d’altres tota l’aula era ocupada per presos estirats al terra i encadenats pels peus a un llarga barra d’acer.

Les tortures més comuns consistien en: descàrregues elèctriques, ofegament a una pila d’aigua, arrencar les ungles amb unes tenalles o els mugrons, introduïr cucs pels forats de les ferides, etc. Eren tan forts els crits que van necessitar tapiar finestres i posar fil espinós als passadissos exteriors perquè els presos no es llencecin buscan la calma del suicidi.

Des de sentintelmón volem retre un sentit homenatge a totes aquelles persones que han estat torturades i apartades de la llibertat. Volem que la seva memòria perduri perquè aquestes atrocitats no es tornin a repetir en cap altre part del món.

Escrit en una de les parets de l'escola...Per què?

Tuol Sleng d'escola a presó i ara Museu del Genocidi.

Fil espinós així els pobres presos no es podien suïcidar

A la foto de la paret es veu com van trobar, mig descomposat, un pres.

Cèl.les

Les mides de la cel.la 2x0,80m

Fotos d'algunes dones torturades i assessinades

Pres núm 17. Al cel sigui

Aixecament de les fosses comuns.

No els oblidem per què no es torni a repetir

Memòria i Justícia

PHNOM PENH

Amb més de 2 millons d'habitants la ciutat de Phnom Penh esdevé la capital de Cambodja. El Palau Reial, amb els seus clàssics sostres vermells i daurats, juntament amb la Silver Pagoda (Pagoda de plata) són dos dels principals edificis visitats.

Passajem pel passeig vora el riu Tonlé Sap observant els cambodjants ballant, fent aeròbic, jugant a badminton i acabem el dia sopant fruita mentre es pon el sol pintant el cel de tons taronges.

Palau Reial

Pati interior museu nacional

Silver Wat

Detalls

Perfils

Somriures

KOMPONG LUONG

Kompong Luong té totes les comoditats que un esperaria trobar en un poble de pescadors de grans dimensions, la única diferència és que aquí tot flota sobre les aigües del llac Tonle Sap. Els cafès, les botigues, els supermercats, les cases de fusta sobre canyes de bambú, la gasolinera del poble, l'església i l'escola. Una barca ens transporta per els canals de la Venècia Cambodjana, fent una parada a l'escola on podem reviure de nou moments amb els més petits.
A l'estació seca, quan baixen els nivells d'aigua i es redueix el llac, tot és remolcat a pocs quilòmetres al nord, per això la població de Kompong Luong es troba a 2km o 7km de la ciutat de Krakor, depenen de l'època en què un la visita.

La vida sobre una barca

Asfalt d'aigua

Les cases de Kompong Luong

El pati de l'escola i de fons l'església

El carnisser amb la carn fresca

Gasolina sobre l'aigua

Enmig del llac

La barca és com una bicicleta pels més petits

El reflex de la vida sobre el llac

I cada matí el pa surt del forn

Els cargols buscant terra ferma

Una de les dues aules de l'escola flotant

TREN DE BAMBÚ

Ens aturem a la ciutat de Battambang després de 4 hores d'autobús per carreteres estretes. Just a 3km de la gran ciutat decidim fer un viatge en el temps, a través del conegut tren de bambú. Assentats sobre una tarima de fusta de poc més de 3x3 m2, juntament amb la moto que hem llogat, el conductor del nostre vagó ens condueix per carrils deformats i no alineats, passant per sobre de ponts vertiginosos on els clicks i clacks de les quatre rodes i el soroll del motor de gasolina ens fan viure una gran aventura.

I ens preguntem, per aquí també passa el tren de veritat? doncs fa poc més de 2 anys era la única via de tren utilitzada, així doncs un conductor de tren de bambú sabia els horaris del tren real i en segon lloc, el tren real tocava la botzina des d'una gran distància, donant temps suficient per a desmuntar el vagó de bambú.

Tots a dalt...llestos...noooooo que falta el fotògraf!

Tot és possible

Aparteu-vos que veniiiiiiim

2 d’ag. 2011

EL SOMNI DE LA PISAY

La Pisay obre tots els matins dels 365 dies de l’any el bar-restaurant de la seva mare a Seim Reap. Amb un bonic somriure mostra als acalorats turistes el menú. Alguns ni se la miren, d’altres diuen “no Thank you”, altres és miren el menú de reull i continuen, i alguns entren. La Pisay te dinou anys, ja no estudia i treballa de 10 del matí a 11 de la nit. No te cap tipus de contracte, ni seguretat social, ni tindrà juvilació, ni te vacances. El seu somni és anar a les platges de la costa de Cambodja i veure el mar però no pot deixar de treballar ni un sol dia, es deu a la seva família, en aquests països els fills són la juvilació dels pares.

Amb aquesta història segurament s’hi identificaran els nostres pares o avis. Ells somniaven en anar a Mallorca oi? I avui nosaltres podem viatjar arreu del món gràcies a tenir drets que la Pisay ni pot imaginar.

En l’últim concert de Lluís Llach varem sentir-li a dir que segurament nosaltres vivim els somnis dels nostres pares i que segurament els nostres fills viuran els nostres somnis. És ara doncs, quan a occident veiem que per culpa de la crisi econòmica alguns drets comencen a ser retallats, que hem de somniar truites amb més força que mai. Somniar, somniar un món millor... ho devem als nostres pares i als nostres fills.