30 de des. 2011

NOVA ZELANDA


Amb més de 4,4 milions de kiwis (nom que se’ls dóna als habitants de NZ) i una extensió d’uns 270.000 m2, Nova Zelanda és pura bellesa salvatge; platges verges, muntanyes, fiords, glaciars, boscos i regions termals ens han sorprès minut a minut durant aquest 30 dies de viatge.

A l’any 1.200, aproximadament, arribaren de les terres Polinèsies els Mahorís, una cultura que hem pogut descobrir a través dels museus i galeries d’art del país. Els Mahorís, avui en dia encara hi són presents, però com a tots els paísos, l’arribada dels colonitzadors Britànics va imposar el seu poder i van dissuadir aquelles petites comunitats. Són facilment reconeixibles, la seva cultura i la seva història la porten tatuada a la cara, braços i cames, concretament les dones es tatuàven els llavis i la barbeta, encanvi els homes tota la cara, representant a una banda de la cara la història per part de mare i a l’altre costat la història per part de pare.

Ens quederà pendent poder veure en viu hi directe un Kiwi, i és que no només hi han els kiwis de fruita, si aquells que són verds per dins i marró per fora, sinó que també hi ha les aus anomenades Kiwis, aquestes són aus nocturnes, i afengint-hi que es troben en perill d’extinció, això ha fet impossible poder-les veure. El què si podem afirmar és que Nova Zelanda és el país amb més ovelles per m2, sobretot a la illa sud, on el 1982, el país acullia prop de 70,3 milions d’ovelles, és a dir unes 22 per persona.

Sense dubte, Nova Zelanda i els 5.000km que hem fet per les seves carreteres, serà un dels millors països, com a natura i paissatge, que hem pogut visitar. 


Això si que és portar la història d'una vida gravada a la cara

AUCKLAND


Auckland, antiga capital de Nova Zelanda, avui en dia és coneguda com la ciutat dels volcans on els rius de lava marquen les víes principals de la ciutat multiculutural. Amb més de 1.200.000 habitants, Auckland ens rep amb un embús en mig del Harbour Bridge (pont). Després de deixar la nostra caseta per 1 mes, en perfectes condicions, un taxi ens acosta al backpackers, on ens allotgarem per dues nits.

Visitem la ciutat de dia, on el moviment fins a les 10 del matí és quasibé nul, exceptuant la biblioteca/library, on de nou hi passem unes hores per posar-nos al dia. El Queen Street és el cor comercial de la ciutat, arriban fins al port, on passem hores i hores contemplant la inmesitat d’alguns velers, yats i vaixells, i deixant-nos amb la curiositat de què s’amaga darrera els vidres tintats d’aquella quantitat de milions. Més tard passagem per l’Albert Park, arribant a la Main Gallery, on sols l’edifici ja ens deixa impresionants de la seva bellesa.

Finalment acabem descansant el BK Hostel, on passem una agradable estona amb una de les noies de recepció, la Geraldine, Francesa i amb parella Mexicana, que ens recomana infinitats de llocs per començar a descobrir el nou país que demà ens espera. 

El Port d'Auckland

Dia de ciutat

Skyline d'Auckalnd

La torre de comunicacions, amb el casino al cim

Nosaltres també en volem un!!!

Sorpresa!!!!!!!!!!!!!!

Uooooooooo!!

Escultura de la Main Gallery

29 de des. 2011

BAY OF ISLANDS


Gaudim d’un dia de Sant Esteve a la població de Paihia, a la Bay of Islands. De bon matí i amb un cel una mica enuvolat ens aventurem amb un kayak a les aigües del riu Waitangi. Amb el vent a favor, ramem i ramem, passant per mig de zones de manglars, fins a trobar-nos just al davant de les cascades Haruru, en forma de ferradura. Més tard, fem una parada just a la platja del davant, on allí en bevem les cerveses que ahir la nit ens va regalar en Jai, un noi de les illes Fitji, que porta 5 anys vivint a Nova Zelanda.

Després de 4 hores de kayak tornem a la costa, un bon dinar i a seguir fent carretera, aquesta vegada direcció al sud. Fem parada per dormir a la platja de Matapouri, on un fort vent ens fa quedar dins la caravana, i on les agulletes començen a apareixer als braços de l’Anna, després de remar 4 hores per aigües una mica mogudes, avui si que no podria ballar sardanes!

Paihia amb la mar tranquil·la apunt d'anar a dormir

Per Sant Esteve, Kayaking!!!!

Als peus de les Haruru Falls

Feliç Sant Esteve, Catalans i Catalanes!

Un stop per fer un pipi

KAURI FOREST


Un dels majors atractius turístics de Nova Zelanda son els Kauris, uns arbres gegants, que a dia d’avui es troben a la reserva forestal de Waipoua Kauri Forest, indiscutiblement una de les joies de la costa oest de la terra nord de l’illa.
Visitem el “pare del bosc”. El Te Matua Ngahere, encara que “només” té 30 metres d’altura, la seva presència i el seu perímetre de 16,4 metres fan que al seu costat ens sentim com petites formigues. Més endavant quedem boca badats al veure el Tane Mahuta (Déu maorí del Bosc) de 51 metres d’alçada, l’arbre kauri més vell, amb una edat aproximada de 2000 anys. Sembla impossible creure que ell ja hi era quan Colon va descobrir Amèrica, o quan Gaudí començava a dissenyar la Sagrada Família, o quan l’home va trepitjar la lluna, i probablement nosaltres ja no existirem i ell seguirà allà vigilant el bosc.  

Mirador dels boscos de Kauris

El pare del bosc

Les quatre germanes Kauris

Una catedral en vida, de més de 2000 anys

De camí, parada i foto

Reseguint la costa oest del país

NIT DE TIO


Dia 24 de desembre on tothom espera que les hores passin ràpid per arribar l’hora de sopar i poder cagar el tió. Nosaltres, aquest any, ens esperava un dia totalment diferent. De bon matí un esmorzar a peus del llac Rotoura, i de seguida ens posem mans al volant i carretera direcció al nord, cap a les platges de la costa est, a Mangawhai Heads, on una estreta llengua de sorra fina blanca es prolonga al llarg de kilòmetres i kilòmetres per formar el Cap Sud. Dinem davant del mar, aprofitant les hores de sol que el dia ens ha brindat i més tard passajem per la platja, com si fós un dia d’agost. Les onades esclaten en força i alguns surfistes intenten crestajar-les, però a nosaltres l’aire fred ens impedeix de posar el cos a l’aigua, això si, aprofitem les dutxes de la platja per fer-nos la dutxa del dia i posar-nos ben guapos per la nit de Nadal.

Arribem a Uretiti, a un dels càmpings del DOC, on una senyora molt amable ens dona la benvinguda i el Merry Christmas (Bon Nadal), i a diferència de la resta de Nou Zelandesos, ella s’interesa per saber d’on som. Al dir-li de Catalunya, i explicar-li que està al costat d’Espanya, ens diu: ostres que estrany, no hi ha gaires turistes d’aquest país! La majoria són de França o d’Alemanya,... i nosaltres li diem; ho sabem senyora, ho sabem.

Instal·lats, és hora de preparar el sopar. Aquest any no tenim les mames que ens facin un sopar deliciós, així que ens toca fer-ho a nosaltres! En Cèsar es posa mans a la paella, un salmó a la mel amb cebetes confitades, i l’Anna prepara uns canapès de humus i salsa d’espinacs, feta i parmesà, unes patates i de postres unes suculentes maduixes a la taronga acompanyades amb xocolata. I el dia arriba el seu final, tips com porquets i brindant amb la copa de vi blanc, un Montana collita de Nova Zelanda, parem el llum de la caravana i feliç nit de Nadal.

Descansant després de fer bogada

Íntim sopar de Nadal

Deliciós sopar, mmmm...

I de postres ??

28 de des. 2011

ROTOURA


La regió de Rotoura és la zona termal més important del país. La població de rotoura fa olor de sulfur i pel camí et trobes amb moltes zones amb banys termals, la majoria explotats comercialment i a preus no aptes per la nostra economia. 
Afortunadament, en un petit pont abans d’arribar en una d’aquests complexes vàrem veure gent que estava asseguda dins l’aigua estil jacutzi amb la cervesa a la mà. Ens vàrem aturar i demanar si era hot water i efectivament, no vàrem tardar ni cinc minuts a ficar-nos dins l’aigua i gratis ehh!!!!

Bon dia al matí!!!

Salta que saltaràs, i gana per esmorzar agafaràs!

Jo també vull esmorzar!!!!!!!

Aigües del llac Rotoura

LLAC TAUPO


El llac Taupo és el més gran del país, descansa sobre la caldera d’un volcà format fa tres-cents mil anys i te una superfície de 606 km2. Nosaltres dades a part, a la població de Taupo, vàrem fer-hi dues nits a tocar del llac. Ens va agrada molt aquesta tranquil.la població encarda al llac que disposa de bonícs parcs on passar una agradable estona, i a les afores es poden contemplar les cascades Huka del riu waikato, el més llarg de Nova Zelanda, o anar a visitar la Honey Hive, un espai destinat al món de les avelles, on es pot veure un rusc a través d’un vidre, veure un vídeo didàctic del món de les avelles, comprar tota classe de productes relacionats amb la mel o pendre un cafè.  

Sabies que: les abelles per omplir un pot de mel han hagut de visitar més de 3.000.000 flors!

El mirall del llac Taupo

Taupo i de fons el Tongariro National Park

Posta de sol des de l'habitació de la caravana

Ràpids del riu Waikato

Cascades Huka

Recol·lectant mel, BzzzZZZzzz...

L'abella Pous i lel borinot Pani

TONGARIRO ALPINE CROSSING


Segons la Lonely Planet el Tongariro Alpine Crossing és conciderada la millor caminada d’un dia de Nova Zelanda. Regala un excepcional paissatge volcànic, desde cràters a fumejants xemenèies, llacs de preciosos colors i boscos frodosos quan ja s’arriba al final. Tot sota la presència dels dos pics més importants: el Tongariro que dona nom al parc i el Ngauruhoe, famós per ser la muntanya del destí a la pel.lícula el senyor dels anells.

La Tongariro alpine crossing no es surt i s’arriba al mateix lloc així que cal deixar el cotxe a la sortida i un cop a l’arribada agafar un servei de bus, caríssim, que et torni a l’inici. Nosltres per tal d’estalviar-nos el transport vàrem fer la caminada en dos dies. El primer des de l’inici fins a mig camí (blue lake) i tornar. El segon dia des del final fins a la meitat i tornar. Si es disposa de temps és una bona opció.

Als peus del volcà Ngauruhoe


Tot pujant al cim

I finalment a dalt el volcà!!

Erupció volcànica de lava Pani

Paissatge volcànic, amb el red cràter a l'esquerra i el volcà Ngauruhoe

El paissatge ens segueix sorprenent

I quin cel, la olor de sofre comença a pujar

Lava fossilitzada en forma d'escultura

Sentint la lava

Kilòmetre 0

Indescriptible, la vall de lava

27 de des. 2011

WHANGANUI


Fem una parada tècnica a Whanganui, per anar a la biblioteca municipal i connectar-nos a internet per actualitzar el blog i consultar el correu. Al costat de la biblioteca es troba la Sarjeant Gallery on podem veure treballs de fotògrafs i il.lustradors locals. Després anem a visitar un taller de vidre on es pot veure treballar, però desafortunadament aquest dia no treballen així que ens conformem en admirar les peces de la botiga que per descomptat no ens deixen fotografiar.

1, 2, 3, 4, ...Zzzzz bona nit!

Mans el volant l'espectacle està a la carretera

I cap el tard, el cel es transforma

WELLINGTON


Des de Picton agafem el ferry per creuar  l’estret de Cook en direcció a Wellington. Un cop entrem a mar obert, després de deixar els fiords que resguarden Picton, onades de 3 a 5 metres impacten de forma violenta contra la proa del ferry, fent saltar l’aigua espectacularment per damunt de la coberta, i cruixir l’acer del vaixell. Molts dels passatgers treuen el sopar a les paperines de plàstic, mentre nosaltres anem com podem cap al darrera a buscar unes butaques on dormim fins l’arribada a port.
Un vespre ventós, fred i mig plujós ens dona la benvinguda a la ciutat, busquem un lloc on aparcar la campervan i fer nit. L’endamà el temps no ens millora i no podem gaudir d’aquesta petita ciutat de 164.000 habitants i capital de Nova Zelanda.

Visitem el museu Te Papa, un edifici impressionant de 5 plantes on t’hi pots passar el dia visitant desde exposicions de la cultura Mahorí, dels pobladors Europeus de les Illes, expos del món animal de Nova Zelanda, fins a una habitació on es simula un terratrèmol. Les 5 hores en que visitem el museu ens passen volant i només l’estómac ens fa sortir de l’edifici en busca d’un lloc per dinar. La tarda la passem a un dels miradors on admirem com la ciutat s’enfila des del port cap a les muntanyes que l’envolten.

Pregunta pels amants del Rugby: Com es diu un dels jugadors de l’història de Allblacks conciderat el Michel Jordan d’aquest esport?

Vista d'ocell desdel mirador de Wellington

Magnífic museu Te Papa, recomenable el 100%

Cap on anem?