25 d’abr. 2012

400 DIES DE VIATGE


I com tot en la vida, tot te un inici i un final i el nostre viatge no podia ser diferent. Així que el dia 20 d’abril varem posar rumb a la nostra estimada Catalunya. De Costa Rica a Panamà, de Panamà a Frankfurt i de Frankfurt a Barcelona. Allà ens esperaven els pares de l’Anna, l’Ivan i la Gemma amb unes pancartes de benvinguda i unes fantàstiques samarretes. Un retrobament, preciós, ple d’emocions, llagrimes i somriures que van durar tot el dia amb sorpresa rera sorpresa. Varem apareixer, amb la Mònica de còmplice a casa els pares d’en Cèsar, on un xisclet de la seva mare ens alertava que ens havia vist, tinguent uns moments de tremolor a les cames, on quasi cau de cul a terra.

El cap de setmana va continuar ple d’emocions, i cares de sorpresa, desencaixades i rialles, visites a la feina d’alguns amics, a casa seva just abans de sopar, trucades per telèfon, etc.
Voldríem que aquest comiat fos un fins aviat, ja sigui per què algun dia tornem a viatjar o per què algú de vosaltres s’anima a viatjar, sentint el món, i nosaltres us puguem seguir com heu fet vosaltres a través d’aquest blog que tant aprop vostre ens ha fet sentir.

Voldríem plantar la llavor de viatjar dins vostre, animar-vos a fer-ho perquè aquesta experiència ha estat probablement una de les experiències més inoblidables que tindrem a la nostra vida. I això ja no ens ho pot “retallar” o prendre ningú. Així doncs, família, amics i tots aquells que ens hagueu llegit us diem,

Fins aviat !!

Tot creuant la última frontera d'aquest viatge, entre Panamà i Costa Rica

Benvinguts a terres Catalanes!

Lluïnt les precioses samarretes!! Gràaaaacies!

La iaia més bonica, quina ilusió poder-li donar aquesta sorpresa!

els germans Panicot Llagostera, de nou junts!

Llàgrimes als ulls... 

Ara si, ja som a casa amb tota la família!

23 d’abr. 2012

COSTA RICA

Teniem moltes ganes d’anar a Costa Rica, sempre ens n’havien parlat molt bé, tot i que mentre viatjavem per Guatemala i Nicaragua alguns viatgers es queixaven de l’ho car que era. I tenien tota la raó, Costa Rica és de llarg el país més car de Centre Amèrica provablement degut a la gran influència que exerceix els EE.UU en aquest país desde fa molts anys. Tot i això no s’ha de deixar de visitar-lo per què a qui li agradin els animals i la naturales verge aquest és un dels països a descobrir. Ens han fascinat els parcs naturals que tenen al llarg de tot el territori i per sobre de tots destaquem Corcovado que no és dels més visitats però, pot ser, per aquest motiu és més verge, més salvatge. També volem destacar les seves platges tan les del pacífic, Manuel Antonio, Bahía Drake, etc. Com les del Carib, Cahuita, Manzanillo, etc. I no recomanem gens la zona de Tamarindo on el turisme massiu està fent estralls.

És emocionant i excitant caminar per la selva en busca d’algun animaló. Ara un grup de monos, ara un mussol, ara una serp, o anar pedalant per una carretera i veure davant teu com creua un ós presós lentament, o jugar amb un cranc a la sorra de la platja mentra un “mapache” et passa pel davant com si res i més enllà una iguana de més de 70cm pren el sol tan tranquila.

Només desitjar que els Ticos sàpiguen conservar, respecar i protegir aquest tresors de la Naturalesa.
Sentint la llibertat ...


... tot saltant lliurement!









22 d’abr. 2012

CAHUITA


Deixem Panamà només per uns dies i retornem a la bonica Costa Rica, a recórre part del carib que tant i tant ens han aconsellat. Potser una de les millors fronteres fins a dia d’avui, el pont de Guabito, entre Panamà i Costa Rica. Un pont metàl·lic d’1 km de longitud que el viatger ha d’atravessar a peu per canviar de país.

Ja a Costa Rica de nou, ens dirigim a Cahuita. Un poble a primera línia de mar caribeny, a les portes d’un dels parcs Naturals de la zona, amb platges d’aigua cristal·lina, amb sorra blanca i algunes de sorra negra, reseguides per fileres infinites de palmeres.

Destinem 3 dies d’aquest viatge a viure a l’estil caribeny; un bon bany, prendre el sol, dormir sota una palmera, migdiades amb el balanceig d’una hamaca i menjar molt i molt bé. Hem tingut la sort de descobrir un nou restaurant a Cahuita, només fa 2 mesos de la seva inaguració però el destaquem per la seva relació qualitat – quantitat – preu - servei, és el Surf Caribbean Food, just al carrer principal. I el millor de tot, en mans d’una jove Catalana, L’Olga, de Lleida. Amb ella compartim experiències del viatge, somnis i il·lusións, despedint-nos amb un fins la propera.
I de nou la sort ens regala una gran experiència, tot pedalant dalt les bicis, de sobte en plena carretera veiem una boleta de pel travessar. Ens aturem, i allà, enmig del no res, un ós peresos de 3 dits. L’observem i quedem fascinats de la seva bellesa, una bonica cara ens mira tot desorientat. I es que resulta que aquest animals viuen dalt els arbres, i en excepcions molt estranyes baixen, i menys enmig de l’esfalt de la carretera. El deixem abançar lentament fins que arriba a l’herba, allí, juntament amb algun altre turista, decidim acostar-lo fins a un arbre, i amb molt de tacta un senyor l’agafa, com si fos un petit infant, l’apropa al tronc d’un arbre, i com peix a l’aigua, l’ós s’enfila tronc amunt. 


Volant per sobre el carib

Platges de somni

Per no perdre la pràctica

verà assul...

Buscant a en xanket
 
Eoooooo

Oooooh!!!!

La mirada tendre de l'ós mandrós

Hola em dic Anna i tu?


20 d’abr. 2012

ILLA ZAPATILLAS


Una barca de bon matí, juntament amb una gran família Colombiana, una parella panamenya i una noia de Suïssa, ens porta a visitar alguns dels racóns més paradisíacs del carib Panameny. Primer de tot una parada a la bahía dels dofins, on les barques aborden la intimitat dels dofins cada cop que un d’ells es decideix a saltar. Hem vist molts dofins durant el viatge, i cal dir que el millor és que ells et vinguin a veure en un trajecte amb barca, a mar obert, sense la necessitat que un els hagi de perseguir amunt i avall. Seguidament una parada tècnica per encarregar el dinar amb un petit restaurant al cim d’una plataforma de fusta que sura entre illes del carib.

Més endavant la barca ens porta fins un punt on podem fer snorkel i submergir-nos enmig dels coralls i petits peixos de tots colors. Finalment la barca ens deixa a l’illa zapatillas. Ni més ni menys que una de les illes on es va gravar una de les edicions del programa “Supervivientes”. I com a tals, ens perdem enmig d’una illa de selva, rodejada per una costa de sorra blanca, amb una mar blava, càlida i tranquila.

Dofins de nas de trompeta...segons el guia esclar!

Preciosos colors

Illa Zapatillas, supervivientes o vividors ?

Remullada al carib 

On està la barca?? 

Amics de la sorra

19 d’abr. 2012

BOCAS DEL TORO

A pocs kilòmetres de la frontera amb Panamà, desde Corcovado viatgem fins a Bocas del Toro, a l’illa de Colón. Ens sorprèn el mosaic de cultures que hi viuen, espanyola, indígena, afro-caribenys i asiàtics. Tots i cada un d’ells amb els seus negòcis, bars, restaurants, hotels, botigues de soubenirs, supermercats, etc.  enfocats al turisme. Ens allotgem a CasaMax, d’una família Holandesa resident al país desde fa anys. Poca cosa hi ha a fer al centre de l’illa, així que visitem les platges de Bocas del Dragon, a uns 15 km del centre. Platges de sorra fina, aigua turquesa i transparent on es reflexen les grans palmeres que rodegen tota l’illa.


Passagem per la vora de les platges, fins arribar a la “playa estrellitas”, on les protagonistes descansen al fons de l’aigua, sobre la sorra clara, destacant per les seves 5 punxes i un color taronge brillant, elles són les estrelles de mar. A centenars, una al tocar de l’altre resten inmobils mentre nosaltres les observem. 

Palmeres flotant sobre l'aigua turquesa del Carib

Una de les milers estrelles de mar

Relax sobre la palmera

Foto de grup

Tocant el cel


17 d’abr. 2012

RIO CLARO


En el grup de l’excursió pel Parc Nacional de Corcovado vàrem conèixer en Martin, un noi alemany molt simpàtic que ens va parlar d’una excursió que organitzava un home un tan extrany al Riu Rio Claro. No ens va explicar ben bé de que anava però, amb les ganes que ho explicava ens va convencer per anar-hi el dia següent. Vàrem sortir d’hora de Bahía Drake ja que fins a rio Claro hi teniem unes 2 o 3 hores de camí borejant la costa. Un camí preciós entre mig de la selva en el qual ens vàrem creuar amb un grup de micos cara blanca, tucans, papallones, etc.
El Rio Claro desenboca a una petita platja ideal per fer surf. Fou l’amor pel surf el que va portar a en Ricardo a aquesta platja, fa 35 anys.

El primer contacte ja va ser una mica extrany. Li vàrem comentar que voliem fer un recorregut amb barca pel riu. Ell tot somrient ens va dir que d’acord però que portavem masses coses i que ho haviem de deixar tot menys el banyador i la càmera de fotos. Ens va dir que viuriem una aventura pel riu i que erem afortunat perquè la fariem amb ell.
A la barca no anavem sols, també hi havia una parella dels EE.UU. En Ricardo remava riu amunt tot explicant-nos els animals i plantes que habitaven vora el riu. Li vàrem preguntar si hi havia cocodrils? Ens va dir que si però que no ens preocupessim que no atacaven a les persones, que més aviat els hi feiem por. Poc deprés de dir això vàrem arrivar a un punt on la barca no podia continuar. En Ricardo ens va invitar a baixar i ens va dir que el seguissim. Pocs metres deprés es va llençar a l’aigua i va començar a nadar. Tots ens vàrem quedar mirant-lo i ell des de l’aigua ens va cridar animant-nos a seguir-lo. Vàrem comencar a nedar amb el pensament encara present dels cocodrils. Un quilòmetre riu amunt, estones caminant, estones nadant, aixiò si, en mig d’un paissatge fabulós.
Vàrem arribar a una cascada on ens va oferir d’escalar-la. Tots vàrem dir que si i tots cap amunt. A mitja escalada es va escoltar un fort soroll, ens vam girar veient el noi dels EE.UU a dins l’aigua. Per sort no li va passar res tret d’uns pelats i una forta masegada. Finalment vàrem arribar al cim i d’aquí a d’altres cascades i a unes cavitats excavades per l’aigua on un hi pot escoltar el bateg de la mare terra. Abans de tornar vàrem fer un bany de fang que ens va deixar la pell ben fina.

A l’arribada en Ricardo ens va invitar a un cafè mentre ens explicava la seva història: el surf el va portar a la petita platja fa 35 anys i aquí es va quedar fins avui. Aquí viu com un autèntic Robinson Crusoe, en una cabanya feta de fusta i plàstics, on es dedica a fer aquests tours d’aventura pel Rio Claro i el més important, a preservar les tortugues que arriben a les platges de la costa. Ell de forma totalment altruista recull els ous de tortugues, els protegeix en un espai habilitat i quan neixen les allibera de nit. Molta feina li porta fer aquesta bonica tasca i demana voluntaris. Així que si algú te ganes de donar un cop de mà i viure una fantàstica experiència doncs ja ho sabeu cap a Bahía Drake i demanar per en Ricardo o “clavito”. Ell no te mòbil, no cobra res als voluntaris, a diferència d’altres llocs com el famós tortuguero, i nomès demana que qui vagi a donar un cop de mà hi vagi amb el cor a la mà. L’època de posta d’ous de les tortugues és del 15 d’abril al 15 de gener. 

Platges verges de Corcovado a la costa del Pacífic

A poc a poc i bona lletra...

Seguint al Ricardo, enmig del rio claro

Una de les cascades, impossibles de saltar degut a la tempesta dels dies passats

Galleda d'aigua fredaaaaaaa

Morenets, morenets

De nou a la barca...esperant l'última cascada

Una gran persona, el Ricardo

La desembocadura del Rio Claro

Això si que és el paradís... infinitat de cales i platges

La família fent camí arbre amunt
La bellesa de la naturalesa animal

El tucàn

I com sempre ens trobem un nou amic!

14 d’abr. 2012

PARC NACIONAL DE CORCOVADO


El Parc Nacional Corcovado es troba a la península d’Osa al suroest de Costa Rica. Es conciderada una peça molt important en l’ampli sistema de parcs nacionals i reserves biològiques del país. La diversitat biològica es tan gran que National Geographic el va anomenar el lloc més intens del món biològicament parlant i s’estima que en cap altre lloc del món, amb una extenció similar, acull una major diversitat biològica.

Amb una barca ràpida, de bon matí, ens porten paral.lels a la costa verge del parc on des del mar contemplem bocabadats l’espectacularitat de la selva que arriba fins a tocar l’aigua. De la mà d’en Javier, juntament amb 5 viatgers més, recorrem una petitíssima part del parc començant per l’estació central de la Sirena. En Javier porta 20 anys de guia del parc i és molt exigent i en dos cops ens estira les orelles perquè ens encantem amb algun insecte o ocellet. Ell amb els seus grans binocles localitza preciosos ocells d’alt dels arbres, micos i altres animals. Però el plat fort ens esperava al final quan ja haviem perdut l’esperança de veure’l i quan ja estavem a la platja apunt per marxar un altre guia ens crida i comencem a córrer pel mig de la selva, com si fossim el Rodríguez de la Fuente, en busca d’un dels grans del parc, el tapir, una barreja de rinoceront + caball + porc. I per acabar una colla de dofins ens acompanyen una estona en la tornada.

Guardaparcs de la Sirena

Platges totalment verges de sorra negra

Preciosa aranya

Teixint la xarxa, del seu fil de seda en fan armilles antibales
 
El Mono Aullador

Sargantana amb papada taronja

Un esquirol enxampat mentre menja

Garza tigre

El plat preferit dels monos titi

Camuflada entre les fulles

Un petit cocodril

no veo naaaaaa

Un mussol

la planta no pot viure sense les formigues i les formgues tampoc sense la planta

Hola que hi ha algú?

Mmmm que bona que està

El mico aranya

Des del vinocle