VIETNAM

Un dia més, el sol entre per les escletxes de la caseta de fusta despertant-me d’un dels meus somnis. La olor de terra mullada em recorda a l’arribada dels munzons, no ha parat de ploure en tota la nit. Aprofito un cubell d’aigua de pluja per rentar-me la cara juntament amb els meus 4 germans. Ahir varem començar les vacances d’escola i a partir d’avui hem toca, juntament amb en Son La de 4 anys, fer-nos càrreg de les búfales d’aigua, que el nostre pare fa servir per llaurar els camps d’arròs. Surtim de casa amb unes botes d’aigua i un plàstic que ens protegirar en cas de pluja.

La Catba, de 8 anys, i la Xinla de 2 anys, marxen amb la meva mare i la iaia, juntament amb les dones de la casa veina. Totes elles caminaran 5km per arribar al camp que avui toca plantar l’arròs, mentre el més petit de tots, de només 8 mesos encara dorm tot penjant de l’esquena de la meva mare. Ella i tota la família faran que el camp que estava inundat d’aigua a primera hora del matí, canvii de color al llarg del dia, tot clavant cada 4 dits un planter d’arros verd. Mentres tant la Xinla, completament despullada i descalça juga amb un escarbat gegant que ha trobat enmig d’un camp ple de fang.

En un dels camps que pasturen les búfales, trobo un dels meus amics d’escola. En Dien Bien té la mateixa edat que jo, 6 anys, i a ell també li ha tocat la feina de cuidar les búfales. Junts deixem que pasturin mentre nosaltres ens despullem i ens banyem a la bassa. Més tard aniré a ajudar al pare, a carregar la moto amb la fusta que haurà estat treient, durant tot el dematí, del riu. Doncs les plujes dels últims dies fan que el riu vermellós baixi amb força tot arrosegant grans quantitats de terra i arbres.  

Amb aquesta història hem volgut fer sentir la realitat de les famílies que vieuen en les zones rurals del Vietnam, on tothom s’ajuda, vivint d’una forma integrada amb la natura. Un país molt jove, on els petits són de tothom, corrent lliurement i sense pors enmig de paratges maravellosos.

La plantada de l'arròs

Llaurant el camp

Amb els més petits al camp

Poca roba

Tota la família amb moto

En Dien Bien pasturant la búfala d'aigua

MU CANG CHAI

A qui se li acut anar a Mu Cang Chai? A quina guia de viatge surt? Qui ens en ha parlat? Doncs no surt enlloc, practicament ni al mapa, però una simple postal en una petita botiga de Hanoi van ser suficients per captivar-nos i fer-nos sortir de la ruta. Ara bé, per arribar-hi va ser tot un dia de busos amunt i avall, preguntant i intentar fer-nos entendre amb dibuixos i signes.

Desde Sapa, amb un bus local arribem a Tham Duong. Quan el conductor s’adona que encara som dins l’autobús, decideix frenar i deixar-nos a 1km, a les afores del poble, enmig d’una carretera estreta i solitària. Carregats arribem a les primeres cases, assentats a peu de carretera sota un petit porxo, on esperem durant 2 hores el següent bus que ens portarà fins a Than Uyén.

Arribats a Than Uyén, ens queden només 40km fins a Mu Cang Chai, però no hi ha cap autobús fins el dia següent. La gent ens ofereix portar-nos amb moto, però anem molt carregats. Cansats i amb ganes d’arribar decidim demanar un taxi. Després de 8 hores de camí, de pujar a una moto, 3 autobusos i un taxi, arribem a l’únic hotel del poble, d’estil comunista i decadent, amb grans passadíssos i habitacions.

Amb l’estómac una mica buit sortim en busca d’un restaurant. Carrer amunt i carrer avall, en un lloc ens ofereixen carn del perol acompanyada d’herbes, millor seguir buscant. Finalment acabem en un bar-karaoke on després d’entrar dins la cuina i remanar entre pots i olles, ens serveixen un arròs acompanyat de tofu i verdures per 1 € cada un.

Ni les imatges, ni les paraules creiem que seran suficients per descriure els paissatges que envolten la població de Mu Cang Chai i la seves ètnies. Un torrentós riu vermell, recorre la vall mentre a banda i banda d’ell s’enfilen les terrasses de cultiu d’arròs, com una manta de tonalitats verdoses abrigant les ondulades muntanyes.  Un paissatge moldejat per la mà de l’home, respectuós i totalment integrat en la natura. Fent-la, fins i tot, més espectacular, on en cada pas ens deixava boca badats.

El dia és plujós i els camins estant tots enfangats i amb la moto, que hem llogat, no podem arribar fins als poblats més rurals. Seguim la carretera asfaltada i al cim d’un turó veiem tota una família treballant la terra. Aparquem la moto i tot decidits ens enfilem turó amunt a saludar-los. Només parlen vietnamita, com tota la població de Mu Cang Chai. Somriem i per trencar el gel donem unes galetes als més petits. Curiosos ens miren i somriuen. De sobte en Cèsar pregunta: vols plantar arròs?... sabates i mitjons fora, pantalons arramangats i tot fent equilibris per arribar al camp inundat d’aigua, on les dones i homes estan plantant l’arròs. Per uns moments ens sentim formar part de la família.   

Paissatge de Mu Cang Chai

El relleu i les formes de les terrasses d'arròs

Terrasses amb l'arròs acabat de plantar

Solitari en la inmensitat de la natura

On és el "pell pàlida"?

Té petita, agafa més arròs

Joves i petits

Dues generacions

Maternitat i natura

SA PA

Dotze hores de tren uneixen la capital Hanoi amb la fronterera població de Lao Cai situada al nord de Vietnam a tocar de Xina. Agafem un minibus que ens portarà al, en pocs anys, super turístic poble de Sa pa. Porta d’entrada als poblats de minories ètniques com els Hmong, Zay, Zao, Tay, etc. Totes elles amb traces caractirístiques en l’indumentària, on predomina el blau, les joies o les dents negres de les dones Zao. El blau de la roba és degut al tiny que aconsegueixen a partir d’una planta i el teixit l’extreuen del cànam, tot el procés és totalment artesanal.

Recorrem la regió a peu fins arribar al poblat de Cat Cat, dins un entorn de somni, paratges verds, terrasses en ple cultiu d’arròs, blat de moro i entremig els més petits fent-se càrreg de les búfales d’aigua. Cap d’ells, ni els més grans parlen ni una sola paraula amb anglès, just aquelles dones i nens que treballen amb el turisme, ja sigui venen joies, roba i altres objectes, conèixen just les quatre paraules per aconseguir algun dong (la moneda del Vietnam).

Paissatges de Sa pa 

Terrasses de cultiu

Porcs vietnamites gratant-se el cul

La búfala, el nen i l'escarbat

Creuant el pont de Cat Cat

El nen de la "tonya" al front

Bellesa i inocència

Les rialles de la "Xo-xo"

L'amiga Xo-xo i nosaltres, pels carrers de Sa pa

LA GUERRA DEL VIETNAM

Al endinsar-nos al parc natural de la Illa de Cat Ba, sota una calor sofocant, amb un grau d’humitat altíssim, amb els mosquits pican-te per tot arreu i amb el so intens i intimidador de la selva. Un pot sentir la por aterradora dels joves soldats Nort Americans durant, l’afortunadament oblidada, guerra del Vietnam. Un jove soldat que treu les forces per carregar la pesada motxil.la i el rifle del somriure de la seva novia quean s’acomiadaven al port. L’altre soldat que anyora els seus pares ja grans, i ells que cada dia, amb engoixa, esperen notícies dels seu fill.

Tots ells caminant sigilosament per la selva desconeguda, amb l’adrenalina al màxim, sabent quen en qualsevol moment poden ser atacats. Un soldat es pregunta que carai fa allà i per quina llibertat està lluitant.

Les guerres no serveixen per res més que per fer patir la gent i deixar profundes marques difícilment borrables. Tornant amb l’autobús del parc, al nostre davant viatja una parella de Vietnamita d’uns seixanta anys i darrera el seu somriure, pot ser hi ha un record dolorós i encara nits de mals sons veient caure les maleides bombes de Napalm.

La Selva del Vietnam

BAHIA DE HA LONG

La Bahia de Ha Long és una extensió d'aigua d'uns 1.500km2. Situada al nort de Vietnam, a la provincia de Quang Ninh, a la vora de la frontera amb Xina. S'extén al llarg d'una costa de 120km i és coneguda per la presència d'illots de pedra calcària de formes espectaculars i tamanys diversos. 

Per tal de poder visitar la Baia, acabem contractant un pack desde Hanoi, ja que la infrestructura que tenen muntada t’obliga a visitar-ho d’una forma concreta i no per lliure. El pack consta de dues nits, una al vaixell i l’altre amb un hotel a la illa de Cat Ba, i tres dies, on farem tot tipus d’activitat, desde visitar els pobles que viuen en casetes flotants sobre la baia, fer kaiak, banyar-nos, visitar la cova on es va filmar la pel·lícula de Paradise d’en 007, visitar la illa de Cat Ba i per suposat els diferents apats d’esmorzar, dinar i sopar inclos als 3 dies. Després de consultar diferents preus, hi veure que tots ofereixen el mateix acabem pagant un total de 40 Euros cada un.

Marxem el dia 22 en direcció a la Baia de Ha Long, dins un autobus ple de turistes. Arribem al port i toca embarcar, un rera l’altre formem una cua, com si fossim un grup de xais conduits per un pastor que amb prou feines parla l’anglès. Finalment pujem al vaixell. Disfrutem d’un bon dinar en companyia de dos Mallorquins, en Jaume i la Almu mentre ens endinsem per la Baia. El paissatge que ens envolta és de pel·lícula. Muntanyes de diferents tamanys, semblants a bolets gegants de color verd floten sobre una mar calmada de color verd maragda. Després d’un sopar sota un cel tapat i amb llampecs i trons de fons, gaudim d’una nit tranquila dins un acollidor camarot.

El dia següent toca posar els peus a terra, a l’illa de Cat Ba. Un autobús ens recull a port i ens porta a l’hotel. A la tarda visitem el port, carregat de vaixells pesquers que es preparant per sortir. Al cap de poc comença a ploure, i és l’inici de la tempesta que ens té aïllats i no ens permetrar tornar a temps per agafar el tren de demà dissabte que ja haviem comprat per anar fins a Sapa. 

Navegant per la Bahia de Ha Long

Pobles flotants enmig de la Bahia

Després de banyar-nos

Parc Natural de l'illa Cat Ba

Cova dins dels illots de la Bahia

Cova dins els illots de la Bahia

Posta de Sol a la Bahia des del vaixell

Vaixells pesquers al port de l'illa de Cat Ba

LA PAGODA DEL PERFUM

A 70km. de Hanoi, visitem la inmensa cova del perfum, lloc de pelegrinatge de milers i milers de budistes durant els mesos de març i abril. El camí d’anada i tornada són el més espectacular del dia. Un primer tram del trajecta transcorre dins un autobús, passant per una estreta carretera enmig de pobles rurals, on els habitants aprofiten les estones de sol per assecar el gra enmig de la carretera, i cremar muntanyes de palla, provocant núvols de fum que en ocasions ens priven de la visibilitat. El conductor de l’autobús condueix enmig de la multitud de pagesos que rempinen el gra, i esquivant petits volcans de palla en plena erupció.

La resta de camí agafem una canoa de rems enmig del riu, tot disfrutant, sota la calor, d’unes grans muntanyes de pedra calcaría banyades per una vegetació densa i verda. Finalment arribem a l’inici de les escales que condueixen fins la pagoda del perfum, i és aquí quan realment quedem “sorpresos” fins a quin grau pot arribar a fer mal l’accés de turisme en un lloc paradisíac. La construcción d’un telefèric, com si ens trobessim els Alps amb els esquís posats, et puja fins a la pagoda. Això, juntament amb la gran quantitat de restaurants i botigues de records fa que l’entorn de la pagoda del perfum hagi perdut part de la seva escència.

Transportant arròs

Telefèric a la Pagoda

Pagoda del Perfum

Pagoda del Perfum i nosaltres

Assecant el gra enmig de la carretera

Muntanyes de palla cremant

Transportant la palla amb bicicleta

De camí a la Pagoda del Perfum

SANT LLUÍS

Just queden 15 minuts per acabar el dia d'avuí, el 21 de juny del 2011. Aquí a Hanoi són les 23:45 de la nit, just 5 hores més que a Catalunya on tot just acabeu de pair un bon dinar. Dins el llit i amb l'ordinador sobre el matalàs, recordem el dia d'avui, les aventures, la gent, el paissatge i alhora els pensaments, i és que avui més que mai hem pensat en tu, si si, perquè és el teu sant i perquè tot i la distància volem que t'arribi la nostra més gran i bonica felicitació.

Felicitats Papa, perquè desitgem que hagis passat un molt bon dia en companyia de la família i els amics, i amb nosaltres a través de l'skype des de Vietnam.

Us deixem un escrit d'un amic,

Sense distància:

Si mireu el cel,

si veieu un núvol, el sol, o la lluna

o si sentiu l’aire o el vent,

estem molt a prop uns dels altres.  

T'estimem, us estimem.

HANOI

Arribem a Hanoi, la capital de Vietnam, situada al nord del país. En pocs anys s'ha convertit en una ciutat moderna, deixant enrere els vestits tradicionals i la bicicleta com a mitjà principal de transport, però mantenint la vida als carrers, on s'hi pot trobar de tot, desde un petit restaurant amb taules i cadires de plàstic servint noodles amb pollastre bullit, dones fent-se la pedicura, senyores venent tot tipus de fruites i verdures.

Els carrers conserven els noms dels oficis, trobant-se un gran nombre de comerços iguals, l'un al costat de l'altre, com per exemple el carrer dels mecànics, els fusters, el carrer de les joguines, el carrer de la roba, les sabateries, etc. respectant-se uns als altres però alhora fent-se la competència. 

Creuar els carrers de la gran ciutat és tota una aventura. Simplement cal començar a caminar sense mirar gaire als costats, comprovant que els centenars de motors i cotxes que circulen t'esquiven amb tota normalitat, ja que els pocs semàfors que hem vist o passos de zebra no són gaire respectats.  

Dona Vietnamita amb les típiques cistelles venent fruita

Temple de la Literatura

Venent fruita, i menjant-se una sopa de verdures

La floristeria sobre rodes

Fent-se la pedicura

Tot és possible

Centenars de motors als carrers de Hanoi

BANGKOK

Dia 18 de juny, apurem fins l’ultim dia del visat de Nepal per descobrir aquest magnífic país. A les 7 del matí direcció a l’aeroport on agafem un avió que ens portarà fins a Delhi, d’allí un segon ens deixarà a Bangkok, Tailandia, però no pas per visitar-la sinó per enllaçar amb un tercer vol que ens deixarà finalment a Hanoi, la capital de Vietnam. Un total de 7 hores de vol i moltes més d’espera en els aeroports on aprofitem per menjar, mirar la películ.la de Gandhi al portàtil, i intentar descansar mig estirats al terra o en alguna cadira metàl·lica, com a l’aeroport de Bangkok on fem nit. Quedem impresionants de les seves instal·lacions, la seva arquitectura i el seu disseny.

De bon matí arribem a Hanoi on tramitem el visat que prèviament haviem sol.licitat per internet. Un cop enllestit anem a un caixer a treure diners. Ens sorpren la seva moneda, per cada eruro et donen 30.000 dongs. Fora l’aeroport la calor i xafogor ens donen la benvinguda. Ens desplaçem al centre de la ciutat amb un bus on coincidim amb unes canàries. Aprofitem el dia per descansar i fer la primera presa de contacte aquest nou país, on les olors, les cares i el nivell de vida són diferents als anteriors. Vietnam s’està convertint en un país modern i enrrera queden les imatges de Hanoi tota plena de bicis pel carrer i barrets en forma de cono.

Dins o fora

Nau espacial

Simetries

Nau espacial

Arquitectura futurista

Espina de peix

Dins la Nau

Intentant dormir

Panoràmica