OOTY

(Índia) El despertador sona a les 4:45h del matí. Hem d'agafar el famós tren de vapor que ens porta de Metupalayam a Ooty. Encara de fosc passant entre gent dormint al ras arribem a l'estació. Un compra els bitllets i l'altre fa cua per aconseguir un seient. Son quasi 45km en 5h en mig de muntanyes i de verds paisatges. Cada hora el tren s'atura per carregar d'aigua la locomotora. Aprofitem per baixar i estirar les cames i conversar amb en Fabian, un noi Mexicà que ens explica les seves aventures per la Xina i la Índia.

Ooty es troba en temporada alta i els locals envaeixen els seus carrers gaudint de seu clima agradable i fugint de la calor. Ens recorda la ciutat de la Paz a Bolívia. Cases de colors alegres enfilades enmig de la muntanya.  

El pas del temps

Locomotora del 1908

Engrassant la màquina

Taaat...

Ooty i el seu temple

MENJAR A LA ÍNDIA

Una curiositat de la Índia és que la gent menja amb la mà dreta exclusivament. L'esquerra s'utilitza per netejar-se les parts íntimes. Els restaurants locals solen ser foscos, amb les taules juntes i sovint comparteixes la taula. Normalment no hi ha carta i el menú, servit en una plata d'alumini o una fulla de plataner, sol ser un cullarot d'arròs acompanyat de diferents salses, totes picants, un petit vol de llet amb herbes, un iogurt salat i una patata xip gegant. El preu d'un menú és de 40 rupies (80 cèntims d'Euro) i suficient per als dos. 

nyam nyam

El menú del dia

MUNNAR

(Índia) Un total de 5 hores trepidants dins un fantàstic autobús de la companyia Estatal KSRTC, ens porten fins les muntanyes de Munnar. Aquesta població sorollosa i plena de brutícia és la porta d'entrada als verdosos paisatges de les plantacions de Tè. De bon matí iniciem un treking recomenat per l'amo de la casa on ens allotgem. Transcorreguts 15 quilòmetres, ens trobem perduts enmig d'un entremat de camins que recorren les petites poblacions veïnes de Munnar.

Després de negociar, el retorn fins al homestay amb una prèvia parada a les famoses waterfalls,  amb un parell de rickshaws que ens trobem pel camí, ens posem d'acord amb el senyor Joshy (Jordi en català) que ens fa pujar al seu richsahw. Ens pregunta si volem anar a prendre un tè o cafè a casa seva abans de tornar a Munnar, sorpresos ens deixem endú per el moment. Arribem a casa seva, on la seva dona Princy ens rep i ens ofereix una beguda amb gust a pinya. Ens assentem al porxo d'entrada, juntament amb dos dels seus tres fills, en Thobiyas de 5 anys i la petita Jisiya de 3 anys. En pocs minuts la Princy en sorprèn amb dues truites de verdures boníssimes, i per postres una fruita on en el seu interior les llavors estan recobertes per una gelatina amb gust a iogurt. Després d'acomiadar-nos de la dona i els fills, en Joshy ens porta de tornada a Munnar, tot mostrant-nos tota classe d'arbres fruiters, mango, coco, vainilla, pebre, l'arbre del cotó, etc. 

El trepidant bus

Munnar

La Meri de Munnar

La familia d.en Joshy

Plantacions de te

Water fall

FORT COCHIN

(Índia) Arribem a Cochín a les 8 del vespre, enmig de la nit i per carrers desconeguts, després d'agafar un bus a Allappey de 2 hores. Com sempre, just al baixar de l'autobus ja tenim algun rickshaw disposat a portar-nos al millor, al més barat, el més bonic i net hotel de la zona! Tot i això ens guiem per la nostra amiga la Lonely Planet, i acabem en bon lloc, envoltats per famílies hindús i musulmanes que estan de vacances.

L'any demà al matí un ferri ens porta fins a Fort Cochín, ciutat de gran atractiu turístic per el seu passat colonial. Va ser aquí on el Portuguès Vasco de Gama va desembarcar, sent els primers occidentals en trepitjar la Índia.

Tea Pot

Sortint del tea pot

Tot pica per culpa d.aixo

Arreglant la xarxa de pesca

Nosaltres al Fort Cochin

KOLLAM-ALLAPPEY

Vuit hores de trajecte pels canals dels backwaters uneixen Kollam i Allapey. El ferry, de la companyia estatal Índia, va quasi buit. Som nosaltres i quatre passatgers. Surt puntual a les 10:30h del matí. El temps es relenteix al trak-trak del motor dièsel del vaixell, a pocs quilòmetres ja ens trobem les xarxes xineses situades a la vora del canal. Es tracta d'una estructura de fusta articulada que, amb quatre braços, suporta les xarxes que un cop arriba la nit es submergeixen i amb l'ajuda d'uns focus de llum s'atreuen els peixos. Un cop les xarxes plenes, s'articula l'estructura i s'extreu el peix.

Ens creuem amb petites embarcacions de fusta amb un sol pescador llençant i recollint la xarxa, esperant una abundosa pesca. A banda i banda del canal s'acosten els petits a saludar el pas del ferry. Hi ha dones rentant-se el cap, rentant roba, un home que s'afeita mentre ens veu passar. Petites barques creuen el canal unint les dues vores. La vida de la gent d'aquesta regió està estretament lligada amb l'aigua.

Ens parem dos cops, un a dinar i l'altre a fer el “Tea break” (pendre el tè). Propers ja de Allappey ens trobem amb les cases flotants. Embarcacions amb forma de casa revestides amb fulla de palmera. N'hi ha a centenars i actualment només s'utilitzen per a creuers turístics. Arribem a Allapey amb una agradable sensació d'haver sentit la vida als backwaters.

Barques pescant

Barca pescant

Xarxa Xinesa

Rentant-se al riu

Pescadors

Nen ben net...

Casa flotant

BACKWATERS

(Índia) L'atractiu més conegut dins la regió de Kerala, situada al sud de la Índia, són els anomenats Backwaters. Uns 900km de canals d'aigua salada poc profunds i rodejats per enormes palmeres, transcorren al llarg de la costa de Kerala i es filtren a l'interior de la terra. Antigament eren la principal via de comunicació per els habitants de la zona, una Venècia a l'estil Hindi. Vàrem poder observar l'estil de vida d'aquestes persones, tot fent un recorregut de 2 hores entre aquests canals d'aigua amb una canoa construïda amb troncs de palmera, juntament amb una família de Delhi i les seves dues filles, amb les que varem poder compartir una bona estona.

Backwaters 1

Backwaters 2

Els dos als backwaters

Kingfisher un símbol a la Índia

Backwaters 3

Una parella als backwaters

KOLLAM

(Índia) De bon matí canviem la tovallola, el banyador i la crema solar per les motxilles a l'esquena i en direcció a l'estació de tren de Varkala. Allí comprem dos bitllets per 4rupies que ens portaran fins a Kollam. Aquesta població característica per els anomenats backwaters (canals d'aigua salada) es troba a uns 24 km de Varkala.

Trens de color blau, amb petites finestres teixides per barrots de ferro, vagons sense portes i lavabos de condicions higièniques sota mínims són un dels mitjans de transport més utilitzats a la Índia. En el nostre trajecte observem per la porta del vago, zones de “xavoles”, cabanyes fetes de fang, fulles de palmera i cobertes de xapa metàl·lica, alguns nens matiners ja es renten les dents, d'altres encara dormen i just a pocs metres de l'estació de Kollam, darrera una paret un home es fa una palla mentre mira el pas del nostre tren...ens mirem i ens preguntem, ho hem vist bé?

Al tren

Un racó per les motxilles

Camió de platans

VARKALA

(Índia) Anem de Trivandrum a Varkala amb el tren que va a Goa en 48h. Com en la majoria de trens de la Índia tot ell ple a bessar de passatgers. Un home molt amable ens acompanya fins al vagó de seients no numerats. Allà la Simta, una terapeuta de Varkala, ens suggereix alguns llocs on dormir i menjar.

Varkala és coneguda per les seves platges situades sota un penyassegat. Sobre d'ell a escassos dos metres hi ha situats tots els restaurants, Guest Houses, i centres ayurvedics i de yoga. Tots et volen vendre la moto. Tenim ganes de provar alguna teràpia ayurvedica però esperarem en algun lloc menys turístic. Varkala no és diferent d'un Lloret o un Platja d'Aro i al Lonely Planet tindrien que deixar-la d'anomenar “paradisíaca”.

Platja de Varkala

Contrast

Peix fresc

més peix

El corb s'amaga del sol

Sentint el món

TOT BRUT

(Índia) De camí a Varkala, una dona que es troba asseguda just davant nostre ens recomana llocs per dormir i menjar. És la Smita, gerent d'un centre ayurvedic a Varkala.

Del bolso treu una carmanyola d'alumini d'un sol us semblant a les que donen a l'avió. Es menja el contingut, arròs i verdures, i ja ha esmorzat. Com és normal a la Índia menja amb les mans. Un cop ha acabat ho desa dins una bossa de plàstic, s'aixeca dirigint-se a la finestra i llença la bossa amb tota tranquil·litat. Em quedo parat.

Com una dona, terapeuta ayurvedica, estudis i cultura no és conscient del que acaba de fer. Es costum a la Índia de llançar-ho tot al terra, em diu l'Anna que ja hi havia estat anteriorment. A catalunya també n'hi ha que ho fan i sense manies.

Les deixalles són un problema a nivell mundial que tindria fàcil solució si polítics i industria entenguessin que cal respectar la terra per sobre d'interessos econòmics, produint envasos biodegradables i fabricant productes respectuosos amb el medi.

A les escales que van a la platja

Voreres impossibles de transitar

CAMÍ A LA ÍNDIA

(Índia) Concretament el passat 30 de març trepitjàvem l'aeroport de Colombo a les 11 de la nit, per a poder esperar el vol que ens portaria fins a la India. Aquest vol però no sortia fins les 7:45 del matí del 31 de Març, així que ens va tocar fer nit a les cadires de l'interior de l'aeroport tot fent relleus per estar desperts i tenir les poques pertinences controlades. Això si, el viatge fins a l'aeroport no va ser gents fàcil; 5 hores de tren desde Anuradhapura fins a Colombo, arribant de nit a la gran ciutat. Un bus de 1hora i mitja per carrers foscos i desconeguts, en mans d'un xofer força col·locat i molt accelerat que amb prou feines veia la carretera i d'un controlador de tiquets que ens volia fer pagar 4 vegades més del què costava el bitllet. I finalment un altre autobús fins la terminal de l'aeroport, aquest cop ja més tranquils. Un cop a dins varem dedicar-nos a sopar, fer un gelat i descansar...

Fins a les 7:45 quan l'avió s'enlairava direcció a Trivandrum, una de les ciutats situades més al Sud de la Índia, en la qual hi arribàvem a les 9:30 del matí.

Estació de tren de Anuradhapura

Mirant les semifinals de cricket entre Índia i Pakistan

Esperant el vol i aprofitant el wifi de l'aeroport

Observant la gent

FÍ DE SRI LANKA

Han set un total de 15 dies per les terres de Sri Lanka, passant per Colombo, Negombo, Hikaduwa, Mirissa, Galle, Ella, Kandy, Dambulla, Sigiriya, Poronnaruwa, Anuradhapura i retorn a Colombo, per a poder agafar un avió que ens portarà al nou país a visitar dins la nostra volta al món, la India, concretament a la ciutat de Trivandrum.

CURIOSITATS

(Sri Lanka) Tot viatjant per Sri Lanka ens han cridat l'atenció coses com: la seva escriptura, amb un tipus de lletra rodona, suau, tranquil·la, que és impossible d'entendre.
L'esport nacional és el Cricket. Els apasiona aquest esport i de futbol no en tenen ni idea, no coneixen ni el Messi, ni el Barça...però tampoc coneixen el Madrid ni en Cristiano, jejej.

La forma de reciclar el paper, on la majoria de llocs que ens venien una pasta, ens la servien amb dos fulls A4 escrits a doble cara i enganxats en forma de bossa.

La fauna del país, hi abunden els gossos tots pollosos i sarnosos que no son propietat de ningú. Sempre un o altre sens acostava en busca d'alguna engruna. A més a més una gran quantitat de monos que hi ha per tot arreu. Dins els temples, penjats dels arbres, bevent d'una font...

I no cal que ens descuidem dels nostres grans amics els mosquits. Han set presents en el dia a dia del nostre viatge pel país, en forma de picada ja sigui al peu, a la cama, a la cuixa, al cul, al braç, etc...

La gastronomia no brilla per si sola, ja que el menjar no és gaire variat; arròs amb verdures, arròs amb peix, arròs amb pollastre, arròs amb dal (llenties picants). I si no és arròs son noodles (fideus), fideus amb verdures, fideus amb peix, fideus amb pollastre... sort en tenim dels rottis, com uns creps enrotllats on a l'interior t'hi pots trobar, patata, pollastre, verdures, etc.

I no cal dir la falta de paper de WC a tots els que hem anat. Així doncs just al costat del vàter ens hi trobem una manguera d'aigua freda per a poder-se netejar

Treient-li les puces

Esquirols petits

Observant-nos

Típica bici d'Sri Lanka, mitjà de transport econòmic

La moneda

Sri Lanka jugarà la final mundial de Cricket