EL BUS
HIKKADUWA
NEGOMBO
Viatjar en un bus a Sri Lanka és tota una experiència. D'entrada la seva estètica és d'un vehicle
pesat molt pesat, tot ell quadrat. La part davantera on va el conductor és igual al de l'estamenya de l'Antonio. On quan el feiem enfadar ens veia asseure al motor. El canvi de marxes és gran molt gran i cal fer el doble embrague per poder canviar de marxa. Ara amb la velocitat en què es mouen ningú diria que són tan pesats. Són els reis de la carretera, ells tenen la màxima autoritat i qualsevol vehicle inferior a ell s'ha d'apartar. La botzina no para, pip pip pip, mentre tuk tuk, i cotxes s'aparten al seu pas. Així és el codi de circulació d'aquests països, igual que a la vida, el més gran passa per sobre del més petit fins que se la fot.
pesat molt pesat, tot ell quadrat. La part davantera on va el conductor és igual al de l'estamenya de l'Antonio. On quan el feiem enfadar ens veia asseure al motor. El canvi de marxes és gran molt gran i cal fer el doble embrague per poder canviar de marxa. Ara amb la velocitat en què es mouen ningú diria que són tan pesats. Són els reis de la carretera, ells tenen la màxima autoritat i qualsevol vehicle inferior a ell s'ha d'apartar. La botzina no para, pip pip pip, mentre tuk tuk, i cotxes s'aparten al seu pas. Així és el codi de circulació d'aquests països, igual que a la vida, el més gran passa per sobre del més petit fins que se la fot.
Esperant l'autobús |
Tres hores intenses, dins un autobús ple a vessar, com dues gotes d'aigua enmig d'un mar encrespat, on els forats de la carretera son com les onades, han set necessaries per arribar fins a Hikadua, poble de platja, destí turístic per a totes aquelles persones estimades del mar, "surferus", gent prenent el sol, ja més vermella que blanca, petits, joves i no tant joves. Parem, descansem i carreguem piles per endinsar-nos cap a dins de l'illa.
Barques de Pesca |
Posta de Sol a Hikkaduwa |
NEGOMBO
Arribem a l'aeroport internacional de Sri Lanka, cansats del viatge fem parada a Negombo, petit poble on començem a ser conscients de la realitat del nostre viatge. Una cultura diferent, un clima extramadament calorós i força humit, cotxes amunt i avall, tuk-tuk's els nostres grans amics que ens porten d'un cantó a l'altre i multitut de persones, de pell força fosca que ens observen amb ulls foscós i brillants.
OOOOOOOh! Quins paisatges més bonics!!! Encara que estigueu lluny, us seguirem molt d´aprop! molts petons!!!Eulalia
ResponEliminaAvui tenim una gran lluna, sentiu-la i observeu-la perquè té molt poder...diuen que surten les bruixes i canten perquè el món sigui millor!
ResponEliminaTuk-tuk fa el bus, al igual que el batec del vostre cor al complir les grans ilusions que esteu vivint. Desitjo que trobeu el què esteu buscant.
Tuk-Tuk ús envio mil petons amorosos.
Mònica
Guapa hem vist la lluna i l'hem sentida. Avui hem caminat entre camps d'arrós i plantacions de te. La gent d'aquesta regió viu de forma senzilla. Cultiva els camps i menja el que li dóna la terra. Viuen al ritme que els marca la terra.
ResponEliminaT'estimem
Cèsar i Anna
He començat un xic tard a seguir-vos però emul·lant el president Tarradelles: "Ciutadans del món, ja sóc aquí!!!". Jajaja...
ResponEliminaCom diu la Mònica, la lluna estava preciosa!!! Mirar-la i pensar que en algun indret d'aquest món, al mateix temps, també l'estàveu mirant ens apropava a vosaltres!!! Seguiu sentint el món!!! Petons.