20 de gen. 2012

ZIHUATANEJO


Ens calen 18 hores per arribar a la població de Zihuatanejo. De bus en bus i com cargols finalment, i ja negra nit, quasi a la 1 de la matinada del dia següent, arribem a Zihuatanejo a l’estat de Guerrero. Un taxi ens porta de l’estació d’autobusos a l’hostal Ulises. La porta és tancada així que toc-toc... i la veu d’una senyora ens respon, quien es? I nosaltres, destruïts i amb ganes d’un bon llit li demanem una simple habitació. La sopresa és quan la senyora Antonia ens obra la porta. Una velleta de poc més de metre i mig, d’uns 70 anys, amb la camisa de dormir i pels de boja ens acompanya a l’habitació del primer pis, tot dient, pasenle, pasenle.

La ciutat de zihuatanejo, coneguda també com a Ixtapa-Zihuatanejo, destaca per combinar la modernitat i luxe de Ixtapa, amb la tranquilitat i tradició de l’antic i petit port pesquer de Zihuatanejo. El seu centre s’omple d’ambient a mitja tarda, carrers plens de petits restaurants, bars, botigues d’artesenia, places plenes de gent, i la seva platja principal.

Una barca ens porta a la platja de gatas, just davant de la platja principal de Zihuatanejo, allí recollits sota una palmera deixem passar les hores tot banyant-nos en aigües clares i tranquil·les. També visitem la platja linda, a Ixtapa. 

Zihuatanejo desde la platja de gatas

Plajta de gatas i tota la seva infraestructura turística

Sota una palmera gaudint d'una bona lectura

Els pelicans mexicans

Vigilancia policial a les platges de Ixtapa-Zihuatanejo

19 de gen. 2012

PUERTO VALLARTA


Després de quasibé 10 hores d’autobús, i en busca del sol i la caloreta, arribem a la població costera de Puerto Vallarta, situada a l’estat de la Regió Costa Nord. Actualment és un dels llocs més visitats de Mèxic, ja sigui pel clima, pel bon menjar i els bons hotels. El nom d’aquest bell port està plasmat en una cançó titulada La Guirnalda, composta per Juan Gabriel i cantada per la Rocío Dúrcal, que segurament a més d’algú li sonarà.

Així doncs motxilles a l’esquena recorrem el carrer Morelos, en busca d’un hostal, bo, bonic i barat, fins arribar a l’Hotel Azteca, d’una sola estrella, però molt i molt recomenable.
Aprofitem els magnífics preus dels menjadors del mercat, on el menú costa poc més de 2 Euros i la quantitat de menjar és considerable, i més tard passajem per el preciós passeig a peu de mar, el Malecón, gaudint de l’ambient de vacances de milers i milers d’americans de mitjana edat que contemplent el va i bé dels turistes des de les terrasses dels millors restaurants de la ciutat.

Artesans de tot tipus, pintors, escultors, músics, ofereixen les seves creacions enmig de paradetes de menjars i begudes, i és que a Mèxic, qualsevol moment és bo per degustar unes papes amb xili, uns tacos al pastor, uns burritos, etc.

L'Anna, en Cèsar i en...

La ciutat de Puerto Vallarta desde la platja principal

El Malecón de Puerto Vallarta

I de nit les escultures prenen vida

12 de gen. 2012

ZACATECAS


I de poble pintoresc a poble pintoresc. Visitem la ciutat de Zacatecas, a 4 hores d’autobús al nord de Guanajuato. Allí a l’estació agafem un bus local fins al centre històric de la ciutat. Carrers d’adoquins, edificis colonials, plaçes plenes de gent, petites botigues de menjar al carrer i de fons el nostre hostal. L’hostal El Rio, en mans d’una senyora viuda i amb tres fills. Ens allotgem a l’habitació nº 4, al tercer pis d’un edifici que sembla estar mig abandonat. La barana de l’escala es belluga, els graons resonen, les parets els salta la pintura, i els mobles tenen un dit de pols, però el més important, un bon llit i un bon lavabo, aigua calenta i una porta que tanca.

Visitem la ciutat de dia i de nit, una pista de gel ocupa la plaça central, on el diumenge a la tarda s’ajunta tota la canalla a patinar sobre gel, mentre els pares, assentats a les grades, mengen grans bosses de papes i tot tipus de dolços mexicans.

L’endemà, visitem el museu Zacatecano, un recull d’imatges, vídeos i peces úniques exposades al públic a l’interior de “la casa de la moneda”. Aquí coneixem la història dels Huichol, gràcies al senyor Rodrigo, vigilant de les sales i el nostre guia per una estona. Una étnia ubicada a la regió central de Mèxic, que tenen una llengua, una cultura i una religió pròpia, on els “Xamans” són la màxima autoritat, i aquest al mastega la planta del “peiote” (petit càctus que es troba al desert i que té propietats alucinògens) tenen la capacitat de visualitzar i connectar el més enllà, per poder dirigir a tot el grup i inclús senar.

Més tard viatgem a l’interior de la mina de l’Eden, una de les 3 mines del poble de Zacatecas, on avui en dia encara conserva un 20% de plata, però degut a la construcció de vivendes per sobre de la mina la seva explotació ha estat finalitzada, i oberta el turisme, una altre forma d’extrere’n la plata, això si, desde les taquilles. Amb unes vagonetes entrem a la mina i allí podem coneixer la tràjica i dura vida dels miners en aquells temps. Un museu i un bar, exposen increibles fòssils i peces trobades allí. A una profunditat de 350m sota terra, al nivell 4 és fins on baixem, ja que encara queden 3 nivells més els quals no estant oberts al públic. Al sortir de la mina per l’altre extrem, pujem a un telefèric i ens enfilem fins al “cerro de la Bufa”, on les vistes per sobre de la ciutat són espectaculars.

I ja de nit, esperem dins la sala “vip” i resguardant-nos del fred, fins a la 01:25h a l’estació d’autobúsos, per agafar un autobús durant 12 hores fins al proper destí.


Dins la mina de l'Eden

"Agarrandose las pistolas"

La catedral de Zacatecas

Aquaducte en reconstrucció

La gran ciutat de Zacatecas

Hostal "El Rio"

8 de gen. 2012

GUANAJUATO


Deixem Ciutat de Mèxic per dirigir-nos cap al nord camí a Guanajuato. Un trajecte d’unes 5 hores amb el millor autobús que mai hem viatjat. Aquí el transport és privat i la forta competència fa que les companyies s’espavilin per donar el millor servei. En el nostre cas vàrem gaudir d’unes butaques com llits, d’esmorzar, televisió, música, dos lavabos, internet i si volies podies llogar un ipad per passar l’estona.
Un cop més els angelets se’ns apareixen, aquest cop en la figura d’en Moises, un advocat de D.F. que va a entregar uns paper als jutjats de la ciutat. Molt amablement ens regala el seu temps acompanyant-nos a trobar un hostal on dormir. Deprés ens porta al Museu de l’Alhóndiga on ens fa cinc cèntims de l’història de Mèxic i per acabar ens porta a sopar i no ens deixa pagar.
Guanajuato amb 73.400 habitants és una ciutat amb aspecte de poble. Situada en mig de muntanyes, les cases de colors s’escampem per les seves faldes formant un paissatge de l’ho més pintoresc. Podem afirmar que és el poble-ciutat més encantador que ens hem trobat fins ara.
La ciutat neix gràcies al descobriment de plata a la mina “ La Valenciana” l’any 1558, i durant 250 anys la mina va produïr el 20% de la plata mundial. Ja us podeu imaginar doncs, la de preciosos edificis colonials i esglesies que te la ciutat. També fou un focus important en la guerra per l’independència de l’any 1810. Els seus ciutadans vàren atendre al Crit d’independència promogut pel pare Miguel Hidalgo, i és van rebelar contra els opresors Espanyols.
De bon matí pugem amb un funicular al turó on hi ha el monument a “El pipila”, un indigena que, durant la revelió, amb una llosa de pedra a l’esquena va pendre foc a la porta de fusta de l’Alhóndiga de Granadinas on els Espanyols s’havien “atrinxerat”. Gràcies a aquest acte els revels van entrar i derrocar-los.
Les vistes des del turó són espectaculars i ens hi quedem una bona estona. Deprés baixem per fer una caminada pel centre de la ciutat on ens aturem constantment, cada racó és de l’ho més bonic. Una coriositat de la ciutat, fruit del seu passat miner, és que està ple de tunels-carrers on circulen els vehicles i la gent.
Cap a la tarda aprofitem la calor del sol a la terrassa d’un bar tot veient passar la gent i pondre el sol.

Amb en Moisés a la campana de l'independència... la portarem cap a casa!

De bon matí admirant Guanajuato

Gran panoràmica

Multicolor

A punt d'entrar a missa

Carrerons de colors

Grog, vermell, verd i blau

Una "milanesa de pollo" als "xiringuitos" del mercat

Universitat de Guanajuato

Els carrers subterranis de la ciutat

Més sub-carrers

La "basílica" de nit

El "Teatro Juárez" de Guanajuato

7 de gen. 2012

CIUTAT DE MÈXIC I VOLTANTS


De bon matí i amb el mapa a les mans, decidim recórrer els racons més coneguts i interessants de la ciutat de Mèxic. Un recorregut que ens porta a visitar el Templo Mayor, centre absolut de la vida religiosa dels mexicas (antic imperi prehispànic dels Aztecas de Mexic-Tenochtitlan), on celebraven les seves festes entre d’altres els sacrificis, tot decapitant o extreient les víceres de homes i dones per honorar els seus Déus. També visitem el Palau Nacional, amb una superfície de 40.000 m2 que actualment acull la seu del poder executiu federal del país, i on ens sorprenem dels “frescos” pintats de Diego Ribera. La Catedral Metropolitana, que presenta una façana desplomada a causa de l’assentament del terreny, ja que el centre de la ciutat de Mèxic reposa sobre l’antic llac Texcoco, i finalment el Palau de Iturbide, un edifici de tres plantes amb una portalada presidida per dues pilastres de pedra treballades.
Deixan per dos dies el centre històric de la ciutat, ens perdem per les rodalies, tot visitant a dues de les setze delegacions del Districte Federal de Mèxic; Coyacán i Xochimilco.
A Coyacán visitem la casa-museu de Frida Kahlo, pintora mexicana que s’iniciar en el món de la pintura després de patir un greu accident que la va deixar postrada al llit durant llargues temporades. Aquest fet li provocà tal aborriment que el 1926 va pintar el seu primer autorretrat i a partir d’aquí continuar expresant els seus sentiments fins als últims dies de la seva vida, al costat del seu marit Diego Rivera, el gran pintor mexicà, amb cara de granota i panxa de cervesa.
I ja més al sud de la ciutat, i després de “tomar un camión” (agafar un autobús local), arribem a Xochimilco amb una població de 400.000 habitants. Aquí visitem el museu de Dolores Olmedo, mexicana col·leccionista d’obres d’art, i famosa per ser considerada la musa inspiradora de Diego Rivera, entre d’altres, convertint-se en la imatge de la dona mexicana per excelència. Més tard ens perdem per els canals de Xochimilco i recorrem els carrers, fent una parada tècnica on per 30 pesos (1,80 Euros) li prenen el pèl amb en Cèsar.

Casa Frida Khalo

Bar Edison

Menú mexicà

Desayuno Nutritivo 35 pesos

Abraçats al cap d'en Diego Rivera

La Catedral de Mèxic

Tocant campanes

A en Cèsar se li va posar malament el dinar

Tots els edificis desplomats

Treient el cap pel balcó

Templo mayor amb la catedral al fons

Patí interior del Palau Nacional

5 de gen. 2012

LES PIRÀMIDES DE TEOTIHUACAN


La zona arqueològica de Teotihuacan (lloc on l’home es converteix en Déu), es troba a 45 km del centre de la ciutat de Mèxic, al municipi de San Juan Teotihuacan. Fou una de les majors ciutats de Mesoamèrica durant l’època prehispànica i el 1987 va ser declarada Patrimoni de la Humanitat.

Visitem el temple de Quetzalcóatl, on descobrim el resò d’una au al pica de mans des d’un extrem del temple. La piràmida del Sol, just al centre de la zona arqueològica, monument construït sobre una cova natural, de 63 metres d’alçada i amb una base de 225mx225m. I finalment la piràmide de la Lluna, amb una base més petita i 42 metres d’alçada.
Acabem la visita quasi a les 5 de la tarda, sense haver dinat, i amb el cos glaçat pel fort vent que ens ha acompanyat durant tot el dia. Ens despedim de Noe, el guia que ens ensenyat una mica més d’aquesta ciutat i la seva cultura i tornem al centre de la ciutat, amb tota la família mexicana d’en Rafa i la Maru, que hem conegut durant la visita, i dins el seu cotxe aprofitem els 45km per conèixe’ls una mica més, i de nou, sorpendre’ns de la hospitalitat i amabilitat dels Mexicans.
Ja quasi de fosc, ens permetem el luxe d’un bon dinar-berenar-sopar, a base de pa amb tomaquet amb pernil serrà i una pizza per acabar.

Desde dalt la piràmide del Sol i...

... i al fons la piràmide de la Lluna

La inmensitat del poble de Teotihuacan

Vistes desdel cim de la piràmide de la Lluna

Piràmide del Sol

La piràmide de la Lluna al fons, dos temples d'oració i la calle de los muertos al davant

180º desde dalt la piràmide de la Lluna

4 de gen. 2012

ARRIBADA A MÈXIC


Amb una hora de retard, finalment arribem a l’aeroport de la ciutat de Mèxic, coneguda també com a Districte Federal de Mèxic. Un tàxi pre-pagat, per major seguretat, ens acosta al centre de la ciutat, concretament a l’hostal Texas on ens allotgem. Arribem de bon matí, el cansament produït per tantes hores de vol i d’espera, l’altitud de la ciutat a uns 2250m i el canvi d’horari i de clima fa que quedem adormits fins a l’hora de dinar.

Som dia 30 al migdia, quan ens llavem, ja que degut a la diferència horaria resulta que hem viscut dos cops el dia 29 de desembre del 2011, tot un privilegi. Sortim a pendre un primer contacte de la ciutat, i a introduir-nos a la nova gastronomia, uns tacos de pastor (perquè ens entenguem un kebab en petit) amb carn de porc, ceva i formatge. Ens passajem per el centre, la plaça del zócalo, la torre Latinoamericana amb 44 plantes d'alçada, i un dels museus més importants de la ciutat, el Museu Arqueològic. 

El dia s’acaba molt d’hora, ja que el sol es pon a les 6 de la tarda, així que reservan forçes per el dia de demà, retornem amb el metro fins a l’estació del monument de república, just a 2 minuts de l’hostal.

Museu d'Arqueologia, molt interessant!!

GRAN troballa arqueològica!!!!!!

Museu d'Art Nacional a DF Mèxic

Vistes des de la Torre Latinoamericana, amb el zócalo de fons

El Zócalo, centre de la ciutat

Cases i més cases, quadrícula quasi perfecte de la ciutat

I de nit, tot canvia

Inclòs, el monument de la Revolució