GUANAJUATO

Deixem Ciutat de Mèxic per dirigir-nos cap al nord camí a Guanajuato. Un trajecte d’unes 5 hores amb el millor autobús que mai hem viatjat. Aquí el transport és privat i la forta competència fa que les companyies s’espavilin per donar el millor servei. En el nostre cas vàrem gaudir d’unes butaques com llits, d’esmorzar, televisió, música, dos lavabos, internet i si volies podies llogar un ipad per passar l’estona.

Un cop més els angelets se’ns apareixen, aquest cop en la figura d’en Moises, un advocat de D.F. que va a entregar uns paper als jutjats de la ciutat. Molt amablement ens regala el seu temps acompanyant-nos a trobar un hostal on dormir. Deprés ens porta al Museu de l’Alhóndiga on ens fa cinc cèntims de l’història de Mèxic i per acabar ens porta a sopar i no ens deixa pagar.

Guanajuato amb 73.400 habitants és una ciutat amb aspecte de poble. Situada en mig de muntanyes, les cases de colors s’escampem per les seves faldes formant un paissatge de l’ho més pintoresc. Podem afirmar que és el poble-ciutat més encantador que ens hem trobat fins ara.

La ciutat neix gràcies al descobriment de plata a la mina “ La Valenciana” l’any 1558, i durant 250 anys la mina va produïr el 20% de la plata mundial. Ja us podeu imaginar doncs, la de preciosos edificis colonials i esglesies que te la ciutat. També fou un focus important en la guerra per l’independència de l’any 1810. Els seus ciutadans vàren atendre al Crit d’independència promogut pel pare Miguel Hidalgo, i és van rebelar contra els opresors Espanyols.

De bon matí pugem amb un funicular al turó on hi ha el monument a “El pipila”, un indigena que, durant la revelió, amb una llosa de pedra a l’esquena va pendre foc a la porta de fusta de l’Alhóndiga de Granadinas on els Espanyols s’havien “atrinxerat”. Gràcies a aquest acte els revels van entrar i derrocar-los.

Les vistes des del turó són espectaculars i ens hi quedem una bona estona. Deprés baixem per fer una caminada pel centre de la ciutat on ens aturem constantment, cada racó és de l’ho més bonic. Una coriositat de la ciutat, fruit del seu passat miner, és que està ple de tunels-carrers on circulen els vehicles i la gent.

Cap a la tarda aprofitem la calor del sol a la terrassa d’un bar tot veient passar la gent i pondre el sol.

Amb en Moisés a la campana de l'independència... la portarem cap a casa!

De bon matí admirant Guanajuato

Gran panoràmica

Multicolor

A punt d'entrar a missa

Carrerons de colors

Grog, vermell, verd i blau

Una "milanesa de pollo" als "xiringuitos" del mercat

Universitat de Guanajuato

Els carrers subterranis de la ciutat

Més sub-carrers

La "basílica" de nit

El "Teatro Juárez" de Guanajuato