LEÓN

Creuant fronteres com qui viatge de Manlleu a Sant Boi de Lluçanès, arribem a Nicaragua. La frontera entre Honduras i Nicaragua són unes taules de fusta enmig de carrers de pols i sorra, on algunes famílies hi fan vida, tot venen menjar, begudes o simplement demanant caritat aquells turistes que enmig de locals travassem d’un país a l’altre. Un timbre més al passaport, i una nova porta que s’ens obra d’un país desconegut.

León es troba a 2 hores d’una de les fronteres amb Honduras. El bus ens deixa a una gasolinera, i d’allí ja ens embarquem a un bus local mig trinxat i cap al centre de la ciutat. Just a la plaça del mercat, una església que conserva la seva façana i poquíssima gent, són les 4 de la tarda i el sol que cau és insoportable.

Visitem la casa-museu de Ruben Dario, famós poeta nacional anterrat a la gran Catedral de la ciutat. Esglésies com La Merced, El Calvario, La Recolección, presenten façanes històriques, i amb naus interiors simples. La vida de León es troba als carrers, plens de comerços de roba, sabateries, pulperies (botigues on es ven de tot i no gaire de res), paradetes de fruita, verdures i refrescos per a combatre un clima sec i calorós.

Casa Museu Rubén Dario

Ple de sucursals católiques a León

La Catedral de León

El Lleó, la gateta i el rucàs

Amb un liquat d'aquests un es queda guenyo!