Al endinsar-nos al parc natural de la Illa de Cat Ba, sota una calor sofocant, amb un grau d’humitat altíssim, amb els mosquits pican-te per tot arreu i amb el so intens i intimidador de la selva. Un pot sentir la por aterradora dels joves soldats Nort Americans durant, l’afortunadament oblidada, guerra del Vietnam. Un jove soldat que treu les forces per carregar la pesada motxil.la i el rifle del somriure de la seva novia quean s’acomiadaven al port. L’altre soldat que anyora els seus pares ja grans, i ells que cada dia, amb engoixa, esperen notícies dels seu fill.
Tots ells caminant sigilosament per la selva desconeguda, amb l’adrenalina al màxim, sabent quen en qualsevol moment poden ser atacats. Un soldat es pregunta que carai fa allà i per quina llibertat està lluitant.
Les guerres no serveixen per res més que per fer patir la gent i deixar profundes marques difícilment borrables. Tornant amb l’autobús del parc, al nostre davant viatja una parella de Vietnamita d’uns seixanta anys i darrera el seu somriure, pot ser hi ha un record dolorós i encara nits de mals sons veient caure les maleides bombes de Napalm.
 |
| La Selva del Vietnam |
Buf... estar al mig d'aquesta selva esperant que et cacin... quin neguit devien viure uns i altres!!! Pensar que als teus peus hi ha hagut algú que ha caigut (mort), mentre com dieu, els seus familiars no sabien tot el que estava patint... Ha de ser duríssim viure una guerra... Vaig rebre una frase que diu: «Cap home és prou estúpid com per desitjar la guerra i no la pau; perquè durant la pau, els fills porten als seus pares a la tomba, i a la guerra són els pares els qui porten als seus fills a la tomba». Heròdot
ResponEliminaPetons parella!!!
Quina frase tant bonica i alhora certa!Ens encanta els teus comentaris! d'ells també en farem un llibre!!jejej..
ResponEliminaPetonassos a cabassos
Benvolguts Anna i cesar, Anem seguint el vostre pregrinatge per aquests maravellosos mons de deu, esperem que pogeu fruir de totes les ventatges de tan maravellós viatge. Avui diumenge em estat amb els pares d'en Cesar i els tietes de Bellvitge, dinant a Cal Jutge a Can Branques, ja sabeu per alló de Sant Joan.
ResponEliminaTingeu molt de cura i disfruteu ara que encara sou "joves". Petons. Cati Jaume
Si he mirat bé la graella... potser el pròxim viatge serà Nepal, no? Em sorprèn els resultats de la India...
ResponEliminaPel que fa a les fotos, continuen igual de genials!!! Maravelloses. Sembla que ens endinsem en aquests paisatges tant increïbles que visiteu... Són fantàstiques!
Ei Gemma!!doncs si, Nepal actualment pot ser un bon viatge, sobretot si visites zones més tranquiles, on hi viuen monjos budistes, o fins i tot si et deixes perdre per poblats de les altes muntanyes, que a nosaltres ens ha faltat temps. En quan a la India en què t'ha sorprès? Potser per el resultat baix? és que crec que des del nostre viatge a la India, l'estiu del 2008, a dia d'avui, la India s'ha vist afectada de forma negativa en quan a la massificació de turisme, com per mala sort a molts altres països, un d'ells també Vietnam.
ResponEliminaTot i això sempre hi ha un paissatge, una persona, una vivència, etc. que fa del lloc un país especial i sorprenen.
Petonets!
Ep, hola que tal? Espero que el viatge us sigui molt profitós i que us ompli. Jo només volia fer-vos una pregunta, vosaltres parleu de la influència americana al Vietnam i de la guerra que malauradament es va viure en aquesta regió, però i d'influència francesa, encara es nota? Us ho pregunto per què ja que França va influir en la zona de Indochina des de 1802 al 1945 fins que novament una guerra va acabar amb el seu domini. Molts records i esperem que tot us vagi molt i molt bé. Salutacions Imma i Lluís
ResponEliminaHola Imma i Lluís! com que només trepitjarem el nord de Vietnam, us hem de dir que no és nota garire. Hem vist algú que parlava Francés i poca cosa més. Si que cap al centre i sur hi ha més influència, sobre tot a la ciutat de hue. Allà molta gent parla francés i hi ha edificis colonials. Una forta abraçada
ResponEliminaEstic totalment d'acord amb vosaltres, les guerres no tenen cap mena de sentit, per desgràcia sempre s'utilitza l'argument de la llibertat en pro d'elles, però quina llibertat ha tingut la població per no triar-la? Els interessos econòmics mouen el món de les guerres i mentre tots vulguem consumir i viure per sobre de les nostres possibilitats sempre hi haurà països en guerra.
ResponEliminaPtm