LEÓN

Creuant fronteres com qui viatge de Manlleu a Sant Boi de Lluçanès, arribem a Nicaragua. La frontera entre Honduras i Nicaragua són unes taules de fusta enmig de carrers de pols i sorra, on algunes famílies hi fan vida, tot venen menjar, begudes o simplement demanant caritat aquells turistes que enmig de locals travassem d’un país a l’altre. Un timbre més al passaport, i una nova porta que s’ens obra d’un país desconegut.

León es troba a 2 hores d’una de les fronteres amb Honduras. El bus ens deixa a una gasolinera, i d’allí ja ens embarquem a un bus local mig trinxat i cap al centre de la ciutat. Just a la plaça del mercat, una església que conserva la seva façana i poquíssima gent, són les 4 de la tarda i el sol que cau és insoportable.

Visitem la casa-museu de Ruben Dario, famós poeta nacional anterrat a la gran Catedral de la ciutat. Esglésies com La Merced, El Calvario, La Recolección, presenten façanes històriques, i amb naus interiors simples. La vida de León es troba als carrers, plens de comerços de roba, sabateries, pulperies (botigues on es ven de tot i no gaire de res), paradetes de fruita, verdures i refrescos per a combatre un clima sec i calorós.

Casa Museu Rubén Dario

Ple de sucursals católiques a León

La Catedral de León

El Lleó, la gateta i el rucàs

Amb un liquat d'aquests un es queda guenyo!

UTILA

El pla previst per Hondures era només creuar-lo en direcció a Nicaragua però les Bay Islands, en concret l’illa d’Utila ens atreien molt ja que allà, en aquestes èpoques, és possible veure el tauró ballena, el peix més gran dels oceans. El temps i la salut no ens acompanyen i el fort vent d’aquests dies impossibilita veure el tauró ballena. A més en Cèsar només arribar a l’Illa es troba malament, amb febre, mal de cap i cansament. És passa al llit els dos dies d’estada a l’illa. Finalment al tercer dia decidim anar a l’Hopital EuroHonduras a la Ceiba. Allà després d’un anàlisi de sang i d’orina es descarta el dengue o la malària. Així que el doctor ens recepta paracetamol uns quants dies i a veure l’evolució.

D’Utila hem de dir que no és una illa paradisiaca del Carib i que si un hi vol anar és per fer submarinisme ja que un centre de buceig toca a l’altre, a més quasi tothom parla en anglès, és territori gringo total. Ah i per arribar-hi cal agafar un ferry que ja seràs molt afortunat si no treus la papilla. Així que millor pendre una biodramina abans de creuar.

Recuperant forces al Gran Hotel la Ceiba

Despedint-nos d'Utila

Un somni pendent de fer realitat

GUATEMALA

El destí ens va portar fins a la ciutat de Guatemala, i d’allí va començar la nostra travessia per aquest país que tantes persones ens havien recomenat. Un total de 35 dies, passant per grans ciutats deshabitades, pobles d’estil colonial amb un encant especial, selves verges que amaguen històries dels temples mayes, illes envoltades per llacs d’aigua dolça i petites àrees rodejades per la costa del carib.

La senzillesa, l’amabilitat i simpatia de la seva gent, la qualitat, l’abundancia i els baixos preus d’una bona gastronomia, basada en l’arròs, els “frijoles”, els ous i sobretot el pollastre. La frescura dels refrescos naturals de fruites com papaya, mango, síndria, meló, pinya, guayabo i la deliciosa jamaica. I l’escalfó del sol que ens ha acompanyat, amb precioses postes i sortides de sol.

Guatemala ens ha encantat! País per tornar-hi, per seguir descobrint racons encara verges al turisme massificat en algunes zones del país, i en ell és on hem pogut viure una de les millors experiències del viatge, la nostra estada a la comunitat La Florida, d’ella ens emportem de record les rialles dels més petits, la inocència de joves adolescents, les ganes de conèixer dels més grans i les belles històries dels ancians.  

Els nens de la Florida

1er ANIVERSARI

Tal dia farà un any diuen. I és que avui és un dia molt especial per a nosaltres ja que exactament fa un any que varem agafar les motxil.les per iniciar un viatge que ens havia de portar a recórrer el món. 

Els dies abans vàren ser de molts nervis; deixar les feines, el pis, acomiadar-se dels amics, de la família. Tot barrejat amb moments de dubtes, d’inseguretat. De no saber si aquest somni que estavem apunt d’empendre seria una bona experiència. De por a un món desconegut que ens esperava allà lluny, a l’orient. Però, només es tractava de donar el primer pas i, sorpresa, un pas va seguir a l’altre i sense adonar-nos ja estavem descobrint, sentint i estimant aquest món tan inmens i alhora tan petit. Inmens perquè portem un any i encara no hem pogut donar-li la volta i petit per l’ho proper, per l’ho humà. 

Són cultures, religions, diferents formes d’entendre i viure la vida, i que en totes ens hi hem trobat benvinguts i acollits. A cada país hem conegut gent meravellosa i viatgers de motxil.la collonuts amb els quals hem pogut compartir moments fantàstics i que a la tornada esperem poder retrobar alguns d’ells. 

I només ens queda dir-vos moltes gràcies per seguir-nos a través d’aquest blog que ens fa sentir més propers a tots vosaltres i junts seguirem sentint el món.

LIVINGSTON

El poble Garifona de Livingston es situa just a la desenbocadura del Rio Dulce al mar Carib. La població de Livingston va néixer fruit del comerç d’esclaus Africans que arribaven a Centre Amèrica com a mà d’obra barata.

El temps no ens ha acompanyat i un “frente frio” ens ha obligat a estar-nos sota cobert els dos dies que hi hem estat. Tot i això hem gaudit d’agradables estones tot llegint, dibuixant, parlant i veient passar, amunt i avall pel carrer, els locals amb els seus paraigües de colors. L’Anna va aprofitar per fer-se un pentinat de trenetres estil afro, gràcies a les mans de la Paula que per 5 € i en 10 minuts li va tenir el cap trenat mentre ella conversava, en la seva llengua garifuna, amb una amiga.

Castell de San Felipe

Casetes enmig del Rio Dulce

El vol de l'home ocell

La bellesa d'allò vell

Una tarda de pluja, berenant sota el plàstic

Botiga de records Guatemaltecos

Habitants de Livingston, els Garifons

Matí de peluqueria al bar de Livingston

La Paula i l'Anna

PINTURES...

Entre roba, sabates, medicines, cosmètica i electrònica, a la motxilla de quasi 18kg, vàrem guardar un petit espai per elles. Útils ens aquells moments de més relax, tardes de pluja, platges paradisíaques, records en la ment i ilusió per aprendre una mica més dia a dia. 

Així doncs les pintures ens han acompanyat i segueixen acompanyant-nos en aquest viatge. I tal i com una "seguidora i gran amiga" ens va demanar, aquí us en deixem una petita mostra.

Skyline de Singapur

Arquitectura i disseny, combinació ideal

Hores i hores als ferris d'Indonèsia

Els 10.000km per Austràlia

Platges del sud de Mèxic, Puerto Escondido

Illa Mujeres, el poder dels grans Resorts

Buscant la tranquilitat

El Carib desde sota la plamera

La planta del cafè, La Florida

RIO DULCE I FINCA PARAISO

Rio Dulce ens rep amb una de les seves millors cares, trànsit, soroll, contaminació i amb un dels ponts més grans de Guatemala, de 1,5km de llarg. Tot i això decidim fer-hi nit, per poder visitar la Finca Paraiso, tant i tant recomanda per un estranger que ens trobem enmig del carrer.

L’allotjament és a un hotel en obres, com no, les habitacions econòmiques es troben just al costat d’aquestes, per sort, aquesta vegada, som dissabte i els treballadors no tornen fins dilluns, quan nosaltres ja haurem marxat.

Una petita furgoneta ens deixa al trencant de la Finca, allí uns 10 minuts i ja sentim el soroll de l’aigua del riu baixar. Aigua freda i clara que a pocs metres més amunt és invaida per una gran cascada d’aigua calenta que neix a l’interior de les roques. Un dia d’spa al preu de 1 €; teràpia de fang com a tractament per la pell, bany d’aigua calenta, per obrir els porus i eliminar toxines i finalment un bon àpat per omplir l’estómac.  

...somos los congitos y estamos requete bien, vestidos de chocolates y con cuerpo de cacauet...

Hi ha algú a baix???

A l'estil "congito"

Taaaaaaaaaaaaaaat!

Aigua freda i calenta... una combinació perfecte

El peixot més gros del riu

TIKAL

Tikal és un dels més grans jaciments arqueològics y centres urbans de la civilitazació maya precolombina. Està situat a la regió de Petén a Guatemala i forma part del parc nacional de Tikal que fou declarat Patrimoni de la humanitat per la UNESCO l’any 1979.

Tikal es va convertir en un dels regnes més poderosos dels antics mayas i va assolir la màxima esplendor entre el 200 i 900 d.c. Llavors va començar una paulatina decadència que els va portar a l’extició deguda segons les teories a la excessiva deforestació i a l’esgotament dels recursos naturals de la zona.

Decidim visitar Tikal ben ben d’hora al matí. És aconsellable ja que la calor al mig dia és sofocant. Sortim del Guest House a les 4:30 h de la matinada i amb un minibus i hora i mitja de camí, ens dirigim a Tikal des de Flores. A l’arribada ens espera L’Efrein, un jove Guatemaltec que ens farà de Guia pel Tikal. Són 4 fenomenals hores de visita a les ruines on pel camí l'Efrein ens mostra els múltiples animals que viuen a la selva del parc. Tucans, micos, cocodrils, ocells varis, etc. I quan arribem als temples les imatges són impressionants; en mig d’una selva espessa s’aixequen els magnífics edificis de pedra calcària que ens fan sentir el poder d’aquelles antigues civilitzacions.

Un parent de l'ós formiguer al menjador del tikal

Un jove cocodril

El mono "aullador"

Alçant-se en mig de la selva

Temples alineats

Enfilats al temple II, veient el temple I.

Panoràmica del complex de temples

Impressionant

Amb la plaça central al fons

Edificis residencials

ILLA DE FLORES

Un canvi de plans després de sondajar la millor opció per viatjar fins al següent destí, ens embarca en un autobús de dos pisos, que ens portarà fins a la regió del Petén, concretament, a la minúscula illa de Flores. Han estat 9 hores de carretera, on el fort balanceig provocat per les curves i una conducció guatemalteca, ens ha mantingut amb un ull mig obert fins l’arribada a l’illa a les 6 del matí, quan tothom encara dormia.

Aprofitem per regalar-nos un bon esmorzar chapín (ous ferrats, frijoles, formatge fresc, plàtan fregit, tortillas de maíz i una gran tassa de cafè). Més tard, i en poc més de 20 minuts donem la volta a l’illa, situada enmig del llac Petén Itzá. Com moltes altres poblacions, l’illa, que anteriorment s’anomenava Tayasal, va ser conquerida per els espanyols, destruint-la i abandonant-la fins el segle XVIII. Més tard, va rebre el nom de Flores, en honor a un líder independentista guatemaltec, de nom Cirilo Flores.

Poques coses hi ha per fer a l’illa, just relaxar-te en una tombona, contemplar el llac, llegir un bon llibre, menjar un exquisit guacamole i esperar el dia de demà per matinar i visitar el Parc Nacional del Tikal.

L'església de l'illa

A qui li agrada el verd?

Despedin el dia desde la terrassa de l'hostal

ANTIGUA

Ens dirigim a la ciutat d’Antigua Guatemala, on després de buscar i buscar acabem allotjant-nos a l’Hostal Umma Gumma. Tant a l’hostal com pel carrer la presència de “gringos” (estrengers dels Estats Units) és realment notable, i és que Antigua és, després de Xela, la ciutat amb més escoles d’espanyol.

Passagem per els carrers empedrats, on algunes ruïnes d’esglésies i edificis colonials, ens deixent sentir la història d’una ciutat maltractada pels terretrèmols, com el del 29 de Juliol del 1773, quan Antigua, o coneguda originalment com a “Santiago de los Caballeros de Guatemala”, fou totalment destruïda.

Amb una arquitectura renaixentista espanyola i façanes barroques, Antigua va ser declarada Patrimoni de la Humanitat el 1979. Es troba dins un entorn volcànic, al sur el Volcà Hunapú o volcà de l’aigua, al nord per el conegut “Cerro de la Cruz”, on t’aconsellen pujar-hi amb vigilància policial gratuïta, per culpa d’alguns atracaments a turistes, i finalment altres volcans com el recent Pacaya, que va erupcionar el passat 2010, deixant supervivents, un d’ells, càmera d’alguna televisió Guatemalteca, per quasualitats de la vida ens filma mentre passegem, per un reportatge del turisme a Antigua.  

A just 25 minuts de Antigua, visitem el poble Santa Maria de Jesús. Un petit mercat a la plaça central, on el color i les olors tornen a ser els protagonistes del dia. Més tard passagem per els carrers desèrtics, plens de pols i amb un aire calent. La gent, dones i nens, es concentren a les petites fons d’aigua del poble. Resulta que fa 2 mesos que estan sense aigua, les escases pluges i segons ells, el canvi d’alcalde, els ha deixat sense. Sols un rajolí per omplir centenars de gerres, les dones fan cua, amb ordre i deixant passar el dia. Són 24 hores seguides de cua, dia i nit, per aconseguir l’aigua que veuran. Per rentar roba i dutxar-se, els que tenen una mica de “pisto” (diners), poden permetres pagar 1€ perquè un camió cisterna els ompli un dipòsit de 100litres, per desgràcia no són la majoria.

A Antigua hem descobert un dels millors restaurants frequentat per gent local, menús a 2€, qualitat i quantitat, la Cafeteria Aroma de Café, esmorzars, dinars i sopars!

Església La Merced

De bon matí les sabates ben netes

El moviment de la ciutat, Antigua

Imatge de postal típica d'Antigua

L'aigua, una necessitat per a tothom 

Traslladant l'aigua, 3 generacions juntes

La lluita diària per l'aigua

Enfilant els gerros, sistèma perquè ningú es "coli"

Fent bombolles neix l'amor

Quin dia aprendrem a portar els petits així?

Moment síndria

El blau de l'aigua, super model Pani