10 DIES DE SILENCI

Hola de nou, ja hem tornat d’aquests dies d’absència deguda a la nostra participació a un curs de 10 dies de meditació Vipassana.

És difícil descriure què és la meditació Vipassana així que us fem cinc cèntims amb la definció que fa wikipedia:

Vipassana és una de les tècniques de meditació antigues de la Índia. Va estar perduda durant segles per a la humanitat, i va ser redescoberta per Gotama el Buda fa més de 2.500 anys. Vipassana significa veure les coses tal i com són en realitat. És un procés d'autopurificació mitjançant l'auto-observació. Es comença observant la respiració natural per concentrar la ment i després, amb la consciència aguditzada, es procedeix a observar la natura canviant del cos i de la ment i s'experimenten les veritats universals de la impermanència, el sofriment i l'absència d'ego. Aquest és el procés de purificació: el coneixement de la veritat i a través de l'experiència directa. Tot el camí (Dhamma) és un remei universal per a problemes universals i no té a veure amb cap religió organitzada ni amb una secta. Per aquesta raó, tothom pot practicar lliurement en qualsevol moment i lloc, sense que es produeixin conflictes per motius de raça, comunitat o religió a la qual pertanyi, és igualment beneficiosa per a tots i cada un dels que la practiquen. 

I aquesta és la nostra vivència personal:

Són les 3h de la tarda i el bus ens acaba de deixar davant del centre Vipassana que es troba a les afores de Khatmandú just a l’entrada d’un dels parcs nacionals de Nepal en plena natura. El primer que hem de fer és el registre d’entrada, entregar el passaport i tots els objectes de valor, càmeres, mòbil, llibres, bolígrafs, etc.

Un cop fet el tràmit ens acompanyen al dormitori. El curs transcorrerà amb segregació de sexes així que l’Anna s’allotja a la zona de dones i jo a la d’homes. A l’habitació hi ha nou llits separats per “biombos” de fusta de color blau. L’ambient és semblant als allotjaments de les cases de colònies. Hi dormirem un alemany, un japonès, un rus, un anglès, un de Kajastan, dos espanyols i jo. Em toca de costat amb L’Isidoro, de prop de Guadalajara i mentre ens presentem sona la campana per anar a berenar-sopar. Quan arribem al menjador la imatge ens impacta, sembla igual que les presons, tots els homes fent cua, agafant un plat d’alumini i els voluntaris servint-nos a cop de cullerot el rantxo pertinent. Alguns menjant al terra amb unes mini taules i altres de cara a la paret amb uns taborets. Cal dir que al cap d’un dia t’has acostumat a la situació i que el menjar vegetarià de tots els dies va ser molt bó. Després del berenar-sopar ens vam reunir a una sala, a un costat els homes i a l’altre les dones. El discurs va servir per explicar-nos l’horari i les 5 promeses a respectar: no matar cap ésser viu, no robar, no practicar sexe, no mentir i no pendre drogues.

L’horari que seguiriem escrupulosament va ser el següent:

4:00 h am                      Campana

4:30-6:30 h am              Meditació al Hall.

6:30-8:00 h am              Esmorzar.

8:00-9:00 h am              Meditació en Grup al Hall.

9:00-11:00h am              Meditació al Hall.

11:00-12:00h                 Dinar

12:00-1:00h pm             Descans o consulta al professor.

1:00-2:30h pm               Meditació al Hall.

2:30-3:30h pm               Meditació en Grup al Hall.

3:30-5:00h pm               Meditació al Hall.

5:00-6:00h pm               Tea Break (berenar).

6:00-7:00h pm               Meditació en grup al Hall.

7:00-8:15h pm               Discurs al Hall.

8:15-9:00h pm               Meditació al Hall.

9:00-9:30h pm               Consulta al professor.

9:30 h pm                     Dormir.

Després del discurs vam tenir una estona lliure per més tard anar al Dhamma Hall a escoltar la presentació dels professors.

El Dhamma Hall és la gran sala de meditació, amb una gran cúpula central, terra amb moqueta blau fosc i coixins de meditació blau clar pels homes i blau fosc per les dones. Totes les files i columnes numerades i amb lletres per què cada meditador sabés on l’hi tocava asseures. Finalment sona la campana de nou i tots a dormir.

Els nou dies següents van ser molt semblants. Les nits passaven volant i a les 4h del matí et despertava la campana per anar al Dhamma Hall a la meditació de primera hora del matí. A les 6:30h esmorzavem un o dos cullerots de pasta d’arrós i verdures i un cassonet de llegums tot acompanyat amb un black tea.

Llavors teniem una hora lliure que aproafitavem per dutxar-nos, rentar roba o passejar pels bonics jardins del centre.

Quan tocava la campana anavem al Dhamma hall on començavem 3 hores de meditació amb els ulls tancats i al menys una hora haviem d’intentar mantenir la posició i estar inmòbils. No haviem parat atenció de l’ho dolorós que és estar inmòbil durant tanta estona i més quan no estàs acostumat a la possició.

A les 11h anavem a dinar, a la plata d’alumini ens hi servien un collerot d’arrós, verdures, llegums, una mica d’amanida i dos chapatis. Un cop acabaves de dinar t’havies de rentar el plat, cobert i got.

De 12h a 1h teniem lliure o podiem anar a consultar al professor. Era una estona agradable per passejar pel jardí tot observant el munt de fors i insectes que hi havia. De tant en tant venien monos a menjar-se les prunes d’una arbre del jardí i pel matí rondava un petit cèrvol.

De 1h a 5h tornavem a meditar amb descansos de 5 minuts on aprofitavem per anar al lavabo i Déu meu quina de pets i rots que es tiren els Nepalins/nes sense manies. Inclus en les meditacions es tiraven rots molt sorollosos impossible de concentrar-se.

A les 5 de la tarda teniem el tea break a base d’arrós inflat, cacauets, un tall de sindria i té. Tot molt bó i si volies podies repetir.

De 6h a 7h meditació al Dhama Hall i de 7h a 8:15h els que enteniem espanyol anavem a una sala on ens posaven les lliçons en castellà. Allà era on ens posavem de costat amb l’Anna, tot i la separació de sexes, i intercanviavem algunes mirades sense que ens veiessin. Les lliçons eren molt interessants i enriquidores. Parlaven de la tècnica de meditació Vipassana.

De 8:15h a 9:00h feiem l’última meditació i després tots a dormir.

El 10è dia va ser molt més suau ja que a mig matí ja varem poder parlar i trobar-nos amb les noies al Jardí.

Les noies, en un primer moment nomes feiem que riure i dir d’on erem i com ens deiem, això de compartir una habitació amb tantes noies, un total de 10 i no poder-se dir res era força estrany, però cal dir que el silènci no va ser gens difícil. Varem tenir una tarda per poder compartir experiències i vivències amb la resta de companys, fins que la desena nit va caure i com totes les anteriors de seguida de nou va sonar la campana.

Un bon dia, good morning, buenos dias va sonar a les habitacions! Una ultima reflexió conjunta al hall, a fer la maleta i recollir aquells objectes que al dia a dia a casa sembla impossible que poguem despendre’ns. L’experiència va arribar al seu fí, tot deixant-nos un record especial dins aquest viatge.

El dormitori

Meditant 10 hores al dia