Visitem la tercera ciutat més gran de Laos, coneguda pels seus temples budistes enmig d'una arquitectura colonial francesa, rodejada per montanyes amb boscos tropicals, on en ella hi conflueixen els rius Mekong i el Nam Khane. El 1995 fou declarada patrimoni mundial de la humanitat per la Unesco i gràcies aquest fet, tota la ciutat haurà de conservar la seva atractiva arquitectura que la fa ser una de les ciutat més boniques del sudest asiàtic.
Ens ha captivat l'ambient de la ciutat, el mercat de nit on podiem trobar fruit shakes (batut de fruites) per només 50 cèntims d'euro, menjar unes delicioses crepes de nutella mentre contemplaven la posta de sol d'arrera el riu Mekong i la dolça curiositat de joves novicis (petits budes) enfundats en els seus vius vestits de color taronja.
Vàrem recorrer amb moto dos dels principals atractius turístics; les coves de Pak Ou, que sinó es visiten un tampoc es perd gran cosa, i les cascades de Kuang Si, on aquí si que varem gaudir de la bellesa de la natura, sota una salt d'aigua de més de 50 metres.
 |
| Qui dira que això és Laos? |
 |
| Arquitectura colonial francesa |
 |
| Monjo a la finestra |
 |
| El color d'una religió |
 |
| La mirada del petit buda |
 |
| Afegeix la llegenda |
 |
Un dels més de 50 temples budistes de Luang Prabang
|
Benvolguts Anna i Cesar, En el vostre llarg peregrinatge per aquest moms de deu, ens queda molt clar que l'experiencia serà inoblidable, la set, la gana, el menjar quan podeu, els escarabats, el fang, la bona i humilt gent i la vostra eterna paciencia per aguantanr-ho, admirable tot, esperem que a Laos les coses, millorin una mica, al menys el menjar, la veritat els àpets a base d'escarabats no crec que fagin les vostres delicies.... o si.
ResponEliminaUs seguirem vigilant desde la distancia, una forta abraçada.
Cati i Jaume.
Uau, no tenia aquesta idea de Laos!!! _Que bonic és no? I turístic pel que sembla...
ResponEliminaBon títol la foto dels colors de la religió... M'encanten aquiests colors, la religió no la conec.
Una abraçadota,
Jordi
quins temples!!!!imprecionants!!!
ResponEliminatant joves ja son monjos?
i ja viuen sempre dins el monestir?
petons us estimo..........Mami
N'hi ha de totes les edats, els més petits d'aquest monestí potser tenia uns 6 anys. Ells no son monjons encara, sinó que són novicis, tot i això si, ja viuen a dins el monestir.
ResponEliminaVarem parlar amb un que tenia 17 anys i que feia 3 anys que vivia allà. Però també t'els trobes per el poble, ciutat, comprant i passejant, no son pas com les monjes de clausura.
Senzillament preciós!!! Una abraçada, Kas, Lluc i Anna
ResponEliminaAmb la calor que fa per aquí jo també vull estar a la cascada amb en Ray que encara pateix molta més calor que no pas jo, jejejeje. Impressionants totes les fotos, Cèsar estic enamorat de totes les teves imatges, tens molta sensibilitat i això es transmet en les fotografies.
ResponEliminaPetonets manlleuencs