PHONSAVANH

Després de 8 hores dins un autobús, gent dormint, menjant, mirant per la finestra, d’altres treient les sopes i nosaltres dos observant un bonic paissatge que ens transporta a la Suïssa de Laos. Pocs kilòmetres per arribar a la ciutat de Phonsavanh, uns paratges verds, montanyes pelades amb vaques pasturant, petites cases de fusta envoltades per tanques de bambú i en elles una tranquila i riallera família ens saluda. Aquesta és la benvinguda a la capital de la província de Xiang Khouang.

Phonsavanh és desde fa aproximadament 5 anys, i després de 30 anys de la tràgica guerra, una ciutat emergent, en part, gràcies a l’interès internacional per les famoses “Plain Jars”. Esplanades cobertes de recipients de pedra de formes cilíndriques, de dimensions variades on la més alta arriba als 2 metres pesant més de 10 tones. S’utilitzaven, com a urnes funeràries, 2.000 anys a.C.

Lloguem una moto i recorrem els 60 quilòmetres passant per petits poblats, on mica en mica l’arquitectura tradicional queda al darrera de les noves construccions de formigó i totxo. En pocs anys la bellesa de les cases construïdes amb fusta desapareixarà igual com ha passat a Vietnam.  

Urnes funeràries

Paissatge ple d'urnes

Formes en la natura

Profunditat en el temps

Abraçant el passat

Gaudint del dia

Arquitectura tradicional

Evolució arquitectònica... quin totxo!