Laos ha estat un dels països més bombardejats de la història. Durant el perióde de1964 a 1073 van ser llençades un total de 2.000.000 de Tones de bombes. Això suposa una Tona cada 8 minuts durant 9 anys. Un terç d'aquestes bombes no van explosionar, amb el conseqüent perill pels habitants de Laos ja que grans extencions de bosc segueixen estant amaneçades per la detonació d'aquestes bombes.
La ferralla de la guerra és utilitzada com a decoració de restaurants, hotels, o fins i tot carcasses de bombes fan de pilars d'algunes constuccions.
Uns cop més ens horroritzem de la crueltat de les guerres i del seu absurd. Veient la gent dels poblats ens fiquem a la seva pell i imaginem com és veurien implicats en una guerra que no els importava i que no entenien. Ells només volien cultivar els seus camps d'arròs.
 |
| Guerra de Laos |
 |
| Cràter d'una bomba |
 |
| Decoració amb bombes |
 |
| Restes de bombes al menjador del Guest House |
 |
| Imaginem que estan desactivades!!!! |
ostres!!! veient aquestes bombes s'amb posen els pels de punta,
ResponEliminaespero que us assegureu per on aneu´..
que jo bui que torneu sants i estalvis a Mas Pous
molts i molts petons...
Despres de tot el que an pasat,com poden tenir
ResponEliminales bombes com a decoració,vigileu per a on
poseo els peus.
un peto molt for
Pobra gent, no devien pas entendre d'on queia tanta destrucció... Segur que es devien preguntar infinitats de vegades què havien fet per ser castigats d'aquesta manera. Si ells tan sols eren pagesos xcultivan arròs!!!
ResponEliminaAquí els dies són molt calurosos, i ara, abans de ficar-me al llit, m'he remullat a la piscina on espero que l'any vinent farem soparets a la fresca mentre recordeu que un any enrera estàveu voltant pel món...
Apa, ja ho sabeu, no feu patir als papis... ni als amics eh!!! Jajajaja...
Us estimo molt!!! Jordi
Sense paraules i amb la boca oberta amb aquestes imatges...quina paradoxa, utilitzant les bombes com a forma de decoració! mare meva, jo les enviaria a pasta fang!
ResponEliminaPetons calorosos,
Mònica
Família i amics!!! no patiu que viatgem amb pas ferm i segur!absorvint cada moment, guardant les imatges a la retina per poder-les compartir amb tots vosaltres, mentre degustem els deliciosos menjars de les mamis i d'un bon vi al porxo de can Molas.
ResponEliminaCom d'una cosa horrorosa els humans tenim el poder de transformar-lo en una cosa quotidiana, suposo que el fet de rebre bombardeigs durant 9 anys els va fer adaptar-se. Que cruel i només de pensar-hi se'm posa la pell de gallina. Com molt bé dieu camineu amb peu ferm i segur que mai se sap quina sorpresa t'hi pots trobar.
ResponEliminaPetonets manlleuencs