STUART HIGHWAY

Ens estem fent amics de la carabana, i amb ella hem après a viatjar d’una altre forma. Lliures i solitàris, en carreteres desèrtiques, viatgem per la carretera anomenada Stuart Highway. Kilòmetres i kilòmetres d’esfalt de línia recta i interminable, on l’horitzor es difumina amb el reflex del sol intens. A costat i costat de la carretera extensions de terra seca de colors vermells i torrats, boixos i matolls verds i grocs, això és el famós outback Australià.

Conduïm de dia, arribant a temperatures extremes de 38ºC, on el sol que ens pica per les finestres fa que l’interior sembli un forn a plena cocció. De tant en tant un cop de fre, brusc i sec, i és que per davant nostre s’ens crusa un cangur, o una vaca, o un caball salvatge, o un llangardaix, una serp. Però podem dir que l’animal que més hem vist és el cangur, però no com ens agradaria, sinó que atropellat, mort a un costat de carretera, i és que aquests animals son atrets per la llum dels cotxes al circular de nit.

I de sobte ens apartem de la carretera, deixant pas als coneguts “road train”, camions trailer fins a 4 remolcs, que poden arribar a medir uns 55metres de longitud. Conductors que viatgen a velocitats màximes, a uns 120km/h i que en el moment de passar per el seu costat, val més la pena agafar fort el volant, no respirar i tancar els ulls.

I campistes ens hem tornat, fugonet en mà, arròs, pasta i llegums, pa amb nocilla, llet amb cereals i suc de taronga per esmorzar, i el millor de tot, les dutxes a plena llum de les estrelles amb una ampolla de 1,5l d’aigua i una pastilla de sabor.

Per dinar... pasta

La cuina de la chubby

Cangurs a la vista

Els famosos trens de carretera

Esperem veure'n de vius... pobrets

Carreteres inacabables

Bars de carretera australians

De bon matí... deprés de passar la nit