En mig de les planures de l’outback Australià, entre matolls i arbustos de tons groguencs cremats pel sol, s’eleva el conegut monolit d’Uluru. Un massis de rocós de 3,6 Km de llargada, 348 metres d’alçada, i 2/3 parts es calcula que estan sota la sorra.
Tot el que un hagi llegit o vist és poc al trobar-se als peus d’aquesta roca sagrada pel poble Anangu, els aborigens autòctons de la regió. Els Anangu preguen als visitants que respectin la llei i els costums del seu poble i demanen que la gent no pugi al cim d’Uluru. Nosaltres, aborigens catalans, que ens agrada que respectin la nostra identitat i cultura no hi vàrem pujar. A canvi vàrem passejar pels voltans de la roca tot meravellant-nos de l’espectacle de colors i ombres que uluru regala. Cap al tard la pedra agafa un color ocre contrastat per les ombres que es mouen amb el pas del dia. I al pondres, el sol t’enyeix la roca d’un intens taronja, següit d’una successió de rojos cada com més intensos i foscos que s’apaguen per donar lloc al perfil negre de la roca que es dibuixa en l’horitzó estrellat.
Al parc nacional d’Uluru només hi ha un camping i com no és caríssim, així que ens vàrem decidir a fer nit una mica apartats de la carretera principal, al costat d’un cotxe cremat (mama por) on hi sopem i ens dutxem amb una ampolla d’aigua de 1,5l, sota la llum de la lluna i mil.lions d’estrelles.
L’endamà visitem les Olgas "Kata Tjuta", les cosines petites d’Uluru, un conjunt de pedres-muntanyes vermelles que en gaudim tot caminant per la gorja principal, sota un sol de justícia que esquerda la terra.
De camí a Uluru vàrem conèixer uns boludos argentins, en Leo i l’Arturo, molt simpàtics, agradables i bojos per la fotografia, que esperem poder-los visitar quan trepitgem el seu país.
|
Uluru a la vista !!!! |
|
Un deliciós dinar amb Uluru al fons... què més es pot demanar ? |
|
Els colors d'Uluru |
|
Caminant pels vols d'Uluru |
|
Les ombres i la textura d'Uluru... per moments sembla la pell d'un elefant |
|
La lluna i Uluru parlant |
|
Els colors de la posta de sol |
|
I love Uluru |
|
El perfil d'Uluru |
|
Caminant per les Olgas |
|
I quina calor... |
|
El final de la gorja |
|
Però quins quatre boludos...!!! |
Té algun significar la paraula Uluru? Curiositat que un té!!! Les planures amb aquests colors han de ser espectaculars a les postes o sortides de sol... i el cel ple d'estrelles, uf, brutal segur!!! Muas.
ResponEliminaespectaculars les imatges del Uluru!!!!
ResponEliminaamb les caminates que us esteu donant i tot el dia amb la motxilla a l'asquena tornareu forts com aquest pedrot jeje.
ja teniu dos amics mes,quant torneu no tindreu tems sufficient per visitarlos.
us estimem.... "Mas Pous"
Hola parella,
ResponEliminaUna mica pinta de guiris si que feu...je,je. De totes maneres, us hem de dir que estem molt orgullosos de vosaltres per les lliçons de vida que feu. Si tothom fes com vosaltres segur que el món no aniria com va!! Ben fet!!! Uluru us ho agraïrà!
Per cert, ja els hi heu comentat en aquest parell d'argentins que teniu uns coneguts a la plana que els hi agrada molt viatjar? I que no els hi fa res dormir en un matalàs al terra! :)
Bromes a part, com us diem en molts altres correus, gràcies per mostrar-nos aquests petits grans llocs. Una forta abraçada,
Ivan i Gemma
Mot ben fet guapos, sentir el món és també respectar la terra. Si a tu t'agrada que et preservin la terra i les teves costums tu has d'actuar de la mateixa manera. Com diu l'Ivan i la Gemma Uluru us ho agrairà.
ResponEliminaSuposo que amb aquests argentins deuríeu parlar força estona d'en Messi, no?
Com m'agrada el reportatge fotogràfic sobre l'Uluru, magnifica la metàfora de la muntanya parlant amb la lluna.
PdM