ULURU - KATA TJUTA

En mig de les planures de l’outback Australià, entre matolls i arbustos de tons groguencs cremats pel sol, s’eleva el conegut monolit d’Uluru. Un massis de rocós de 3,6 Km de llargada, 348 metres d’alçada,  i 2/3  parts es calcula que estan sota la sorra.

Tot el que un hagi llegit o vist és poc al trobar-se als peus d’aquesta roca sagrada pel poble Anangu, els aborigens autòctons de la regió. Els Anangu preguen als visitants que respectin la llei i els costums del seu poble i demanen que la gent no pugi al cim d’Uluru. Nosaltres, aborigens catalans, que ens agrada que respectin la nostra identitat i cultura no hi vàrem pujar. A canvi vàrem passejar pels voltans de la roca tot meravellant-nos de l’espectacle de colors i ombres que uluru regala. Cap al tard  la pedra agafa un color ocre contrastat per les ombres que es mouen amb el pas del dia. I al pondres, el sol t’enyeix la roca d’un intens taronja, següit d’una successió de rojos cada com més intensos i foscos que s’apaguen per donar lloc al perfil negre de la roca que es dibuixa en l’horitzó estrellat.

Al parc nacional d’Uluru només hi ha un camping i com no és caríssim, així que ens vàrem decidir a fer nit una mica apartats de la carretera principal, al costat d’un cotxe cremat (mama por) on hi sopem i ens dutxem amb una ampolla d’aigua de 1,5l, sota la llum de la lluna i mil.lions d’estrelles.

L’endamà visitem les Olgas "Kata Tjuta", les cosines petites d’Uluru, un conjunt de pedres-muntanyes vermelles que en gaudim tot caminant per la gorja principal, sota un sol de justícia que esquerda la terra.

De camí a Uluru vàrem conèixer uns boludos argentins, en Leo i l’Arturo, molt simpàtics, agradables i bojos per la fotografia, que esperem poder-los visitar quan trepitgem el seu país.

Uluru a la vista !!!!

Un deliciós dinar amb Uluru al fons... què més es pot demanar ?

Els colors d'Uluru

Caminant pels vols d'Uluru

Les ombres i la textura d'Uluru... per moments sembla la pell d'un elefant

La lluna i Uluru parlant

Els colors de la posta de sol

I love Uluru

El perfil d'Uluru

Caminant per les Olgas

I quina calor...

El final de la gorja

Però quins quatre boludos...!!!

YO, TÚ, NOSOTROS, TODO.

Aquest és el fruit d’un viatge que els nostres amics de Caminalma (http://caminalma.blogspot.com/) varen realitzar per Sud Amèrica durant 9 mesos. Un llibre fet des del cor on es plasmen els sentiments d’en Francesc, l’Anneta i tots els amics que van trobar-se pel camí. Un bonic regal de nadal que us volem recomenar.

En aquest enllaç trobareu com obtenir-lo: http://caminalma.blogspot.com/2011/10/yo-tu-nosotros-todo.html

MATARANKA I DEVILS MARBEL

De camí al sud, ens parem a Mataranka, població de poc més de 300 habitants, coneguda com a “capital de los Nunca Nunca”. Aquí descobrim una piscina natural d’aigua termal a uns 34ºC. Un petit paradís enmig del desert que ens enamora. Ens hi quedem?

Però les ganes de veure i seguir endavant fa que de nou fem rodar el contaquilòmetres, passem per la població de Tennant Creek, i després de poc més de 105km al sud, ens topem amb les enormes roques de granit que s’apiloten mantenint l’equilibri, les conegudes Devil’s Marbles (caniques del Diable).  Segons els científics aquestes roques són restes de lava que amb el pas dels segles han adoptat formes rodones degut a l’erosió provocada per l’aigua i el vent.

morenaaaaazzaaa!!!

uuuuaaaaaaaaaa...!!!!

Una bona estona

Un paradís en el camí

El cel ha de ser sembalnt a això

Les caníques del diable

El vermell característic de l'interior d'Austràlia

Jugant fent fotos

STUART HIGHWAY

Ens estem fent amics de la carabana, i amb ella hem après a viatjar d’una altre forma. Lliures i solitàris, en carreteres desèrtiques, viatgem per la carretera anomenada Stuart Highway. Kilòmetres i kilòmetres d’esfalt de línia recta i interminable, on l’horitzor es difumina amb el reflex del sol intens. A costat i costat de la carretera extensions de terra seca de colors vermells i torrats, boixos i matolls verds i grocs, això és el famós outback Australià.

Conduïm de dia, arribant a temperatures extremes de 38ºC, on el sol que ens pica per les finestres fa que l’interior sembli un forn a plena cocció. De tant en tant un cop de fre, brusc i sec, i és que per davant nostre s’ens crusa un cangur, o una vaca, o un caball salvatge, o un llangardaix, una serp. Però podem dir que l’animal que més hem vist és el cangur, però no com ens agradaria, sinó que atropellat, mort a un costat de carretera, i és que aquests animals son atrets per la llum dels cotxes al circular de nit.

I de sobte ens apartem de la carretera, deixant pas als coneguts “road train”, camions trailer fins a 4 remolcs, que poden arribar a medir uns 55metres de longitud. Conductors que viatgen a velocitats màximes, a uns 120km/h i que en el moment de passar per el seu costat, val més la pena agafar fort el volant, no respirar i tancar els ulls.

I campistes ens hem tornat, fugonet en mà, arròs, pasta i llegums, pa amb nocilla, llet amb cereals i suc de taronga per esmorzar, i el millor de tot, les dutxes a plena llum de les estrelles amb una ampolla de 1,5l d’aigua i una pastilla de sabor.

Per dinar... pasta

La cuina de la chubby

Cangurs a la vista

Els famosos trens de carretera

Esperem veure'n de vius... pobrets

Carreteres inacabables

Bars de carretera australians

De bon matí... deprés de passar la nit

KAKADU NATIONAL PARK

Mans al volant de la autocarabana ens posem en ruta per les carreteres desèrtiques del territori nord d’Austràlia. De Darwin, ens dirigim al Parc Nacional de Kakadua, terra dels Bininj i els Mungguy. Conegut per ser el parc Nacional més gran del territori Nord, en ell s’hi diferencien 7 regions, de les quals només en trepitgem dues. En una d’elles, la East AlligatorEn hi descobrim l’art en forma de pintura rupestre, amagada en els llocs més inesperats, inmenses pintures de colors naturals, que narren històries de temps passats. A mitja tarda, quan el nivell de l’aigua d’el riu Aligator comença a pujar ens aturem al Cahills Crossing, lloc i moment adequat per a veure els increibles cocodrils d’aigua salada. Com si d’un reportatge del nacional geogràfic es tractes, ens aturem, escoltem i observem amb els ulls ben oberts, el moviment de l’aigua, quan de sobte i desde les profunditats del riu apareix una ombra negra, un llom carregat de punxes que amb dos ulls brillants ens deixa sense respiració per uns segons. I els tenim davant, a poc més de 10 metres els cocodris s’acosten al salt d’aigua esperant aquell peix despistat per a poder-se’l menjar.

Passem les nits en càmpings del parc. Teòricament el pagament es fa en una petita caixa abans d’entrar, com si paguessis una multa de la zona blava, però ens fem els “Suecs” i marxem sense pagar. Aquí ens surt bé, però resulta que l’entrada del parc val 25$ per persona, i aquest cop l’hem de pagar, just 2 hores abans de sortir del parc, i després de passar-hi 3 dies, ens aturen uns “Rangers” preguntant-nos per el tiquet...i res a pagar i creure.

Posta sol a Kakadua

El terrible cocodril d'aigua salada

Quina por

Prohibit banyar-se

Paissatges magnífics

Petits parents dels cangurs

Inmensitats que et deixen sense paralues

Uf...Quantes Annes... amb una ja en tinc ben prou

Termiters gegants de més de 4 metres

ELS ABORÍGENS

Els Aborigens són els primers pobladors d’Austràlia, van arribar procedents del Sur Est Asiàtic fa ja més de 40.000 o 50.000 anys. Es distribuïen per tot el territori en petits clans o grups de no més de 40 persones. Eren nòmades i es desplaçaven en busca de menjar, bàsicament plantes, llavors, tortugues, peix i cangurs. La seva cultura és conciderada la més antiga que encara perdura en l’actualitat. Els Aborigens no tenen llengua escrita i la transmissió de coneixaments la feien a partir de relats on utilitzaven cordes per fer figures, amb les mans, dels animals que caçaven. També utilitzaven cançons i les famoses pintures sobre la roca (pintures rupestres), és d’admirar la riquesa del seu art. El temps dels somnis és un conjunt de llegendes que expliquen els seus origens, la seva estreta relació amb la terra i el futur. És la base de la seva cultura i els serveix de guia en la vida cotidiana.

Però la vida dels Aborigens va canviar totalment l’any 1770 quan el Capità James Cook en nom de la corona Anglesa va pendre possessió d’aquelles terres. A partir de les hores s’inicia la colonització per part dels Anglesos del territori Australià suposant quasi l’extermini del poble Aborigen: Les expulsions dels aborigens fora del seu territori van suposar periodes de hambruna. Així com l’arribada amb els blancs de virus com la varicela, el xarrampió, la grip, la tubercul.losi, etc. O les drogues com l’alcohol, el tabac i l’òpi.  I Ja més endevant, en les missions, l’intent dels blancs “d’educar-los” agafant i segrestant els fills i filles dels aborigens, internant-los en escoles on se’ls vestia, se’ls ensenyava a escriure i a parlar anglès, i a comportar-se com a blancs desarrelant-los de la seva terra. Episodis de maltractaments i violacions de les noies. Tot això va suposar la quasi extinció del poble aborigen.

Actualment el govern destina moltes ajudes i facilitats als aborigens. Tot i això a les ciutats del nord hem pogut veure molts aborigens vivint als parcs, sota d’un arbre i molts d’ells beguts bagabundejant pels carrers de les ciutats com zombis i el més trist és que semblen invisibles pels ulls dels blancs.

Faccions aborígens

La biblioteca dels Aborígens

La tortuga del coll llarg, un deliciós àpat pels Aborígens

El cangur Australià

Descobrint la terra Aborígen

Ubirr, Parc Nacional de Kakadua

Arquitectura Aborígen

DARWIN

L’arribada a l’esperada Austràlia, no ha estat com esperavem. Després d’una hora de vol vàrem aterrar al passat 25 d’octubre a Darwin, capital del Territori Nord amb una població aproximada de 124.000 habitants. Un cop rebuda la primera clatellada, 28$ per arribar al centre de la ciutat, ens vàrem allotjar a una llitera dins una habitació amb 10 backpackers (viatgers amb motxilla) més, concretament tots ells homes, ja podeu imaginar l’olor de “mascle” que feia aquella habitació, equipada amb 2 ventiladors i poca cosa més.

Amb il·lusió ens vàrem recorrer tots els backpackers de la ciutat, amb l’esperança de trobar l’estimada furgoneta, comprar-la i iniciar l’aventura per les terres Australianes. La cosa es posava difícil, tot girava en contra; inici de l’època de pluges, pocs turistes, poca oferta d’autocarabanes, i a tot això, sumat un nivell de vida caríssim. Durant els 5 primers dies, vàrem estar buscant i buscant, recorrent carrers amunt i avall, amb l’única intenció que trobar-la. Els dies passaven i per suposat el moneder es buidava, i per postres el meu genoll (el de l’Anna)  no millorava, al contrari, una taca rodona i vermella creixia i creixia.

Finalment i després d’un cansament físic i alhora psicològic, hem decidit llogar l’autocarabana, i demà dia 1 de novembre començarem a recorrer els primers kilòmetres per aquest inmens continent.

Creiem que han estat els dies més durs, psicològicament, del viatge, però cal dir que de tot se n’apren. Tot i això hem estat de moltíssima sort, i un cop més els àngels ens han acollit a casa seva. Aquest cop en forma de “coach surfing”, una xarxa social on pots trobar allotjament gratuït. I la gent es pregunta a canvi de què? Doncs simplement a canvi de res, o millor dit a canvi de compartir algunes hores del dia, tot recorrent racons amagats de la ciutat, gaudint d’un bon sopar a la terrassa d’un majestuós hotel on s’allotjava el nostre host Wonz “thank’s Wonz you are our angel”, disfrutant d’una tarda de diumenge tot veient el “Rouling Derbi, on dos equips formats per noies vestides de forma poc afavorida, lluitaven sobre petins de rodes, mentre l’afició animava.

I avui hem començant a descobrir una mica més Darwin, tot dedicant un matí al Museu i Galaria d’Art amb l’amiga Megha i finalment despedint-nos de Darwin, tot celebrant el neixament de l’Adriana, la primera filla del nostre segon host, en Roland d’origen Nigerià, tot brindant amb un bon cava.

Macarrons a la carbonara per en Wonz

Gaudint de les vistes i del dinar

Fantàstica experiència amb el host Wonz a punt d'iniciar el derbi

Rouling Derbi i les seves "belleses"

Salut pel neixament de la filla d'en Roland

SOLUCIÓ

Primer de tot moltes gràcies per participar amb els vostres comentaris. Aquest cop era una mica difícil esbrinar que hi havia darrera la cara ja que aquest ésser en les nostres contrades no el solem trobar a la platja sinó en granjes. Doncs si, és un porc i ben maco. A la tarda cap el tard una desena de porcs, de diferents famílies del poble, anaven a la platja a furgar en la sorra buscant petits crancs de mar. 

i aquí l'Anna i el porquet

TIMOR LESTE

Timor Leste és un petit país que el 30 d’agost de 1999 gràcies a una consulta popular promoguda per la ONU va aconseguir la independència d’Indonèsia. Abans però havia estat colonitzat i explotat per Portugal. Posteriorment l’Invassió indonèsia amparada per USA i AUS (subministradors del material bèlic), inicià un perióde de genocidi de la població Timorenca qui s’amagava als densos boscos els quals van ser totalment cremats amb napalm. Finalment i després d’un llarg procés Timor ha assolit la independència i ara mica en mica s’està refent.

Ens ha agradat l’hospitalitat de la gent, on es veu que tenen ganes d’obrir-se al món. I els llocs que hem visitat ens han sorprès agradablement ja que els turísme encara no hi és gaire present. Els pobles es sorprenen de que els visitis i a la costa les platges estan totalment buides, només concurregudes per uns essers que caldrà que descobriu. Seguint amb les endevinalles que vàrem començar a Angkor, en la foto hi ha l’Anna que mira a un d’aquests essers. Qui o què dirieu que hi ha darrera la cara somrient?

què amaga la cara somrient?

COM

De nou a la carretera, a descobrir el petit poble pesquer de Com. Una vegada més el transport és poc usual, i menys a l’hora que un vol, així que assentats a peu de carretera, escrivim a un paper el nom de “COM” i esperem que algú ens hi porti. Una anguna (camioneta-furgo) resulta que fa el trajecte de Lospalos a Com, així que enfilats a dalt fem camí direcció a Com.

Un sol carrer mig asfaltat, a banda i banda cases, i entremig d’elles algun guest house que ofereix petites habitacions a preu de 15$ la nit. Ens allotgem al Kati Guest House. Passem el cap de setmana a Com, descobrim una petita cala a pocs metres del poble on gaudim de la seva tranquilitat i de la seva aigua salada, i degustem al Sina Guest House uns deliciosos plats de peix fresc acompanyat d’arròs, truita, vegetals i amanida  a un irrissori preu de 2 euros cada un.

On anem?

Ja hi som!

Perill?? cocodrils a la costa

Casa tradicional de Timor

El nàufrag

Però que morenos que estem eh???

Petita cala de Com