31 d’oct. 2011

DARWIN


L’arribada a l’esperada Austràlia, no ha estat com esperavem. Després d’una hora de vol vàrem aterrar al passat 25 d’octubre a Darwin, capital del Territori Nord amb una població aproximada de 124.000 habitants. Un cop rebuda la primera clatellada, 28$ per arribar al centre de la ciutat, ens vàrem allotjar a una llitera dins una habitació amb 10 backpackers (viatgers amb motxilla) més, concretament tots ells homes, ja podeu imaginar l’olor de “mascle” que feia aquella habitació, equipada amb 2 ventiladors i poca cosa més.

Amb il·lusió ens vàrem recorrer tots els backpackers de la ciutat, amb l’esperança de trobar l’estimada furgoneta, comprar-la i iniciar l’aventura per les terres Australianes. La cosa es posava difícil, tot girava en contra; inici de l’època de pluges, pocs turistes, poca oferta d’autocarabanes, i a tot això, sumat un nivell de vida caríssim. Durant els 5 primers dies, vàrem estar buscant i buscant, recorrent carrers amunt i avall, amb l’única intenció que trobar-la. Els dies passaven i per suposat el moneder es buidava, i per postres el meu genoll (el de l’Anna)  no millorava, al contrari, una taca rodona i vermella creixia i creixia.

Finalment i després d’un cansament físic i alhora psicològic, hem decidit llogar l’autocarabana, i demà dia 1 de novembre començarem a recorrer els primers kilòmetres per aquest inmens continent.

Creiem que han estat els dies més durs, psicològicament, del viatge, però cal dir que de tot se n’apren. Tot i això hem estat de moltíssima sort, i un cop més els àngels ens han acollit a casa seva. Aquest cop en forma de “coach surfing”, una xarxa social on pots trobar allotjament gratuït. I la gent es pregunta a canvi de què? Doncs simplement a canvi de res, o millor dit a canvi de compartir algunes hores del dia, tot recorrent racons amagats de la ciutat, gaudint d’un bon sopar a la terrassa d’un majestuós hotel on s’allotjava el nostre host Wonz “thank’s Wonz you are our angel”, disfrutant d’una tarda de diumenge tot veient el “Rouling Derbi, on dos equips formats per noies vestides de forma poc afavorida, lluitaven sobre petins de rodes, mentre l’afició animava.
I avui hem començant a descobrir una mica més Darwin, tot dedicant un matí al Museu i Galaria d’Art amb l’amiga Megha i finalment despedint-nos de Darwin, tot celebrant el neixament de l’Adriana, la primera filla del nostre segon host, en Roland d’origen Nigerià, tot brindant amb un bon cava.

Macarrons a la carbonara per en Wonz

Gaudint de les vistes i del dinar

Fantàstica experiència amb el host Wonz a punt d'iniciar el derbi

Rouling Derbi i les seves "belleses"

Salut pel neixament de la filla d'en Roland

7 comentaris:

  1. Ufffff.. quin tufillo dormi amb 10 mascles ooiiixx!!!
    sort en teniu dels angelets que us ajuden!!!

    arè andevan amb la furgoneta!!! segur que tot surt millor...

    en Roland on te la dona???

    aquestes belleses sont una mica marimaxos no??
    hi per remataro les eu retrata-des pel "cul" ja us val. jajajaja...

    cuideusa des-de Mas Pous us estimem molt....

    ResponElimina
  2. hola aventurers, cada dia mes valents i amb mes coneixements i experiencies que us aneu troban i que per lo que expliqueu aqui a Australia deu ni do,..... pero ja us en sortireu ja, ara amb els mesos que fa que sou fora ja sou uns VIPS en aquest marevellos viatge, que tot us vagi seguin be, Un peto i aneu continuan relatan el viatge que axis naltres tambe anem gaudin..... SANSA

    ResponElimina
  3. DEU NI DO TOTA LA AVENTURA QUE EU PASAT,POSEU-SA
    TRANQUILS QUE TENIU TOT EL TEMS DEL MÓN...
    ¿QUAN FEIA QUE NO MENJABEU MACARRONS I BEBIU CAVA?
    EN AQUESTES CUINES TAN NETAS DONA GUST CUINA NO¡¡¡

    PETONASOS

    ResponElimina
  4. Quan dorms amb 10 mascles pudents, els àngels segur que no hi poden fer res... en canvi un bon deshodorant segur que faria miracles!!! Jajajaja...

    A canvi de res... aquesta frase sembla extreta d'un llibre de ciència ficció!!! En aquests móns de déu sembla estrany pensar que la gent se sent pagada tan sols "compartint el temps"!!! Fantàstic...

    ResponElimina
  5. Ufff, quantes emocions en aquest text!!!. Primer de tot, ànims davant dels contratemps, sort que ja en porteu històries a les vostres motxilles i per tant ja esteu curats d'espants. En segon lloc espero que el teu genoll ja estigui més recuperat Nita!!!Bé les noies són increïbles, per descomptat Nita tu tornaves a ser la més guapa!!!!jejejeje. Oi que sí Pani? Bé a veure com van les vostres aventures per la terra dels cangurs!!!.
    PdM

    ResponElimina
  6. Ei família!!!
    estem de ruta amb la carabana, i això complica les conexions a internet, tot i això no deixeu de seguir-nos que en proper tindreu noticies Australianes. El genoll millora, un fong s'ha apuntat el viatge, (el puta...) i gràcies per els piropos!!!
    La dona d'en Roland era a Anglaterra, donant a llum a casa seva dins una piscina...sisi.. i veritat feia 8 mesos que no utilitzavem una cuina!!jaja i menys una rentadora!!ostres sort que això no s'oblida!
    Un petonas a tots i totes!!
    fins la propera!

    ResponElimina
  7. Hola parella... quants canvis no?? sembla que estigueu fent un altre viatge, no? De totes maneres, en aquesta vida diuen que s'ha de veure de tot, oi??? N'estem segurs que encara que us hagueu trobat amb algunes barreres inesperades, tot això us servirà per ser més bons viatgers, més espavilats i, sobretot, més preparats per superar dificultats!!!

    Us desitgem el millor per a tots dos!

    Per cert, no ens agrada anar en contra de ningú i malparlar-ne, però, en aquest cas ho hem de fer... Esperem que el malparit del fong us abandoni i us deixi tranquilets, eh!!!

    Una forta abraçada,

    P.D: Per cert, gràcies per recordar-nos que en aquest món encara hi ha gent bona que no demana una cosa material a canvi. És trist dir-ho, però, tots aquests els podríem comptar amb pocs dits.

    Ivan i Gemma

    ResponElimina