A poques hores de marxar la dona d'en Many, la Sujata, ja li te la bossa preparada. Aquest cop marxa a Bangalore a provar sort. Intentarà trobar feina de manobre en alguna empresa de la ciutat. En Many és pagès te un camp on aquest any havia plantat cacauets però les fortes pluges han malmès la collita i no en treurà ni una rúpia. Haver de deixar la família li dol profundament i més aquest cop que marxarà deixant la Sujata amb el seu primer fill de pocs mesos d'edat. És tan petit que encara no li poden posar nom. Però com la majoria d'homes del poble es veu obligat a emigrar per poder guanyar uns diners que li permetin mantenir la família i poder comprar les llavors que plantarà l'any vinent, abans de la època de pluges.
La vida a la Índia rural de la zona d'Anantapur és dura i ens adonem de la força que tenen aquests homes juntament amb les seves dones per tirar endavant la família. Tal i com van fer en el seu moment els nostres pares. Pares com el Cuca que avui fa 63 anys i des d'aquest inmens país volem felicitar. Per molts anys pare.
T'estimem
Cucaaaaaaaaaaaaaaa, moltíssimes felicitats!!! Tu fa uns anyets vas "plantar" dues precioses llavors que any rera any donen fruits molt dolços. Una forta abraçada!!!
ResponEliminaHolaaaa parellaaaa!!!!
ResponEliminaCom aneu? Espectacular tot el què ens esteu explicant, les fotos molt xules... i ara nostàlgia de la Índia la veritat... oi que és màgic? a nosaltres ens va encantar!!! mmmm... MOlts petonets de part de la família Sadurní Claveria!!!!!
per cert, no vam poder venir a la despedida perquè erem fora de cap de setmana, però ja ens han informat que va anar molt bé!!! que lluny us queda oi? doncs apa, Namaste.
Gràcies Jordi per el teu comentari! Ets un solet d'aquells que brillent nit i dia!
ResponEliminaÚs envio petons i força per anar superant tots els obstàcles que aneu trobant durant aquest viatget...
Mònica.