A la Fundació hi treballa molta gent de Catalunya, Ses Illes i de la resta de l'Estat Espanyol. Venen a fer un voluntariat o una cooperació de com a mínim 3 mesos però normalment hi resten més temps. En els pocs dies que hem estat a la Fundació hem conegut a persones maquíssimes que ens han acollit i ajudat a sentir-nos com a casa. A més les seves històries personals són d'admirar i ho volíem compartir amb vosaltres: En Lluís aquest cop era visitant com nosaltres però ell va estar en els inicis a la Índia d'en Vicenç. És un dels “culpables” que els traductors Indis parlin el Català.
La Núria (www.cartesperlaclaudia.blogspot.com) de Sitges, professora d'anglès, s'acaba de jubilar i ha decidit venir a fer un voluntariat a la fundació donant classes del que més sap l'anglès.
La Maria (www.laciutatdelinfinit.blogspot.com) de Menorca dona classes de català als traductors indis i li han encarregat de fer el llibre postum d'en Vicenç, un gran repte. A més dona classes de yoga i meditació als cooperants, voluntaris i als Indis.
En David i la Lucy (www.clownidoscopio,com) són clowns i fan espectacles per adults als hospitals. A la fundació tindran molta feina però amb la il·lusió i ganes que en parlen segur que despertaran els somriures preciosos d'aquests nens. A tots gràcies i molta sort en aquesta bonica tasca d'ajudar als altres.
 |
| La cantina, un lloc de trobada |
Ei guapíssims!
ResponEliminaAvui m'he posat al dia amb els vostres missatges i la veritat és que llegint-los m'he fet una mica a la idea de com viu tota la gent que us aneu trobant, i també ens fa adonar de com n'estem de bé nosaltres i que sovint no ho sabem valorar.
Vinga, continueu mantenint-nos al corrent.
Un petó molt fort d'en Guerau i meu!!!!
Que bonic és veuire que a tot el món hi ha gent que pensa en els altres...
ResponEliminaUna publicació preciosa!!!Felicitats pel viatge que esteu fent i sobretot pel caire tan dolç i màgic que te.
ResponEliminaAra marxaré a Barcelona, avui és dijous Sant i a Manlleu estem de festa, aniré a un gran centre comercial que acaben d'obrir: les Arenes, un altre món on els objectes materials ens pensem que ens fan més feliços.
Petonets